El bolot és un joc de cartes arrelat a Sagunt i al Camp de Morvedre, que forma part d’un ecosistema lúdic europeu amb variants com el belote francès, el klaverjassen neerlandés, el bela croata o el vida grec. Aquest article explora l’origen del bolot a Sagunt a partir de la teoria de la transmissió per treballadors temporers de la verema, analitza les connexions amb jocs similars a Europa i Àfrica, i reivindica el seu valor patrimonial, recordant la petició de declaració com a Bé d’Interés Cultural (BIC) per part de l’Ajuntament de Sagunt l’any 2009.
1. Introducció: el joc com a patrimoni viu
El joc del bolot, practicat de forma quotidiana en societats, bars i penyes de Sagunt, és molt més que una activitat lúdica. És un ritual col·lectiu que articula relacions socials, memòria intergeneracional i identitat local. La seua persistència en espais com la Societat Vitivinícola (‘La Viti’), la Societat de Caçadors o la Lira Saguntina, així com en campionats fallers i festius, el converteix en un element de cohesió comunitària. Però, quin és l’origen d’aquest joc? Com s’inscriu en una genealogia més àmplia de jocs europeus? Quines implicacions té la seua reivindicació patrimonial?
2. Hipòtesi d’origen: la verema com a vector cultural
Diverses fonts orals i documentals apunten que el bolot va arribar a Sagunt a principis del segle XX, possiblement a través de treballadors temporers que participaven en les campanyes de verema a França. Aquesta hipòtesi s’inscriu en un context de migracions laborals que, a més de transferències econòmiques, generaven intercanvis culturals. El belote, joc nacional francès, era molt popular entre les classes treballadores i camperoles, i la seua transmissió informal entre temporers podria haver donat lloc a una adaptació local amb baralla espanyola i denominació pròpia: el bolot.
La teoria del viatjant que va portar el joc a Sagunt després d’una estada a Françapot ser compatible amb aquesta hipòtesi, si entenem el viatjant com a figura que sintetitza els fluxos comercials i culturals entre regions. En qualsevol cas, el bolot s’arrela ràpidament en el teixit social saguntí, convertint-se en un símbol de pertinença i en un marcador festiu.
3. El belote: genealogia francesa i expansió europea
El belote, documentat per primera vegada a França cap a 1921, és un joc de cartes de 32 unitats que es juga per parelles i que combina estratègia, memòria i càlcul. El seu nom prové possiblement del cant “belote” que designa la combinació de rei i reina del pal de triomf. És considerat el joc nacional de França i es practica tant en àmbits familiars com en espais de joc organitzat.
La seua estructura de joc, amb puntuacions específiques per cartes i cants, s’ha mantingut relativament estable, tot i les variacions regionals. El belote forma part d’un grup de jocs que inclou el klaberjass (també conegut com bela), el klaverjas neerlandés, el jass suís i altres variants balcàniques i mediterrànies. Aquesta família de jocs comparteix mecàniques de triomf, cants i puntuació, tot i que difereixen en el tipus de baralla utilitzada i en algunes regles locals.
4. Connexions amb jocs europeus: Països Baixos, Bèlgica, Croàcia i els Balcans
El klaverjassen, practicat als Països Baixos, és un joc de parelles amb regles molt similars al belote, però amb una terminologia pròpia i una baralla adaptada. A Bèlgica, el joc es coneix com a “jeu de cartes à la belote” i és especialment popular a Valònia. A Croàcia, el bela és una variant molt estesa, jugada amb cartes alemanyes i amb regles que conserven l’essència del belote francès.
Als Balcans, el joc adopta formes diverses, com el belot a Macedònia o el vida a Grècia, mantenint la lògica de triomf i cants. Aquesta difusió europea s’explica per la circulació de treballadors, militars i viatjants, així com per la influència cultural francesa en diversos moments històrics. El bolot saguntí, per tant, s’inscriu en aquesta constel·lació de jocs que comparteixen una estructura comuna però que s’adapten als contextos locals.
5. El bolot com a adaptació valenciana
El bolot conserva la mecànica del belote però utilitza la baralla espanyola, eliminant les cartes 2, 4, 5 i 6, i reorganitzant l’ordre i la puntuació de les cartes. El pal de triomf té una jerarquia pròpia, amb el “catorze” (nou) i el “valet” (sota) com a cartes de major puntuació. Els cants de “bolot” i “rebolot”, que impliquen la combinació de cavall i rei del pal de triomf, són una adaptació local del “belote” francès.
Aquesta adaptació no és només tècnica, sinó també lingüística i simbòlica. El vocabulari del joc incorpora termes valencians, i la seua pràctica es vincula a espais socials emblemàtics de Sagunt. El bolot es converteix així en una forma de resistència cultural, en un espai de transmissió oral i en una pràctica que articula generacions.
6. El bolot a Àfrica: influència colonial francesa
El belote es juga també en diversos països africans, especialment a Tunísia, Algèria, Marroc i Senegal, com a resultat de la influència colonial francesa. En aquests contextos, el joc s’ha integrat en la vida quotidiana, en cafès i espais comunitaris, i ha esdevingut una forma de sociabilitat urbana. La seua pràctica en llengües locals, amb adaptacions terminològiques i rituals propis, mostra la capacitat del joc per adaptar-se i resistir.
Aquesta dimensió africana del belote reforça la idea que els jocs de cartes no són només entreteniment, sinó també dispositius culturals que circulen, s’adapten i generen comunitat. El bolot saguntí, en aquest sentit, comparteix amb el belote africà una genealogia comuna i una capacitat d’arrelament local.
7. Reivindicació patrimonial: el bolot com a Bé d’Interés Cultural
L’any 2009, l’Ajuntament de Sagunt va sol·licitar la declaració del bolot com a Bé d’Interés Cultural (BIC), reconeixent el seu valor com a patrimoni immaterial. Aquesta petició s’inscriu en una política de reconeixement de pràctiques culturals locals que contribueixen a la identitat col·lectiva. El bolot, com a joc arrelat, intergeneracional i festiu, compleix els criteris de transmissió oral, comunitat practicant i valor simbòlic.
Tot i que la declaració oficial no s’ha materialitzat, la petició municipal va generar un debat públic sobre la necessitat de protegir les formes de cultura popular que no sempre són visibles en els circuits institucionals. El bolot es juga, es canta, es recorda, i és precisament aquesta vivència quotidiana la que el converteix en patrimoni viu.
8. Conclusions: el bolot com a espai de memòria i circulació
El bolot és molt més que un joc de cartes. És una pràctica cultural que connecta Sagunt amb França, amb els Països Baixos, amb Croàcia, amb els Balcans i amb Àfrica. És una forma de memòria compartida, un espai de transmissió oral, una forma de resistència cultural i una pràctica que articula generacions. La seua persistència en el teixit social saguntí, des de les societats històriques fins als bars de barri, revela una capacitat d’adaptació i una força simbòlica que transcendeix el joc en si mateix.
El bolot és també una finestra a la història de les migracions laborals, a les connexions transnacionals que han modelat la cultura popular, i a les formes de vida que s’expressen en rituals quotidians. La seua genealogia, que passa per França, els Països Baixos, Croàcia, els Balcans i Àfrica, mostra que els jocs són vectors de cultura, que circulen amb les persones, que s’adapten als contextos i que generen comunitat.
La reivindicació del bolot com a Bé d’Interés Cultural no és només una qüestió de protecció institucional, sinó una aposta per reconéixer la cultura viva, la que es fa i es refà cada dia, la que connecta passat i present, la que articula identitat i memòria. En aquest sentit, el bolot és patrimoni perquè és pràctica, perquè és record, perquè és comunitat.
9. Perspectives de futur: pedagogia, digitalització i reconeixement
La preservació del bolot com a patrimoni immaterial passa per diverses estratègies que combinen pedagogia, digitalització i reconeixement institucional. En l’àmbit educatiu, es podrien desenvolupar tallers intergeneracionals que transmeten les regles del joc, la seua història i el seu valor cultural. A nivell digital, la creació d’un arxiu obert amb vídeos, testimonis, reglaments i partides enregistrades permetria documentar i difondre el joc més enllà del seu espai local.
Pel que fa al reconeixement institucional, cal reprendre la petició de declaració com a BIC, actualitzar-la amb criteris contemporanis i vincular-la a altres iniciatives de protecció del patrimoni immaterial. El bolot podria formar part d’un inventari de jocs tradicionals valencians, al costat del truc, la manilla o el raspall, i ser reconegut com a expressió singular de la cultura saguntina.
A més, la seua inclusió en festivals de memòria, en exposicions etnològiques o en projectes de turisme cultural podria contribuir a visibilitzar-lo i a reforçar el sentiment de pertinença. El bolot no és només un joc: és una forma de ser, de recordar, de compartir.
10. Referències i fonts consultades
Per a la redacció d’aquest article s’han consultat diverses fonts bibliogràfiques, documentals i orals, entre les quals destaquen:
— Belote: histoire et règles, Institut Ludique Français, 2005.— Klaverjassen en Nederland, Universiteit van Amsterdam, Departament de Sociologia del Joc, 2012.— Bela i društvene igre u Hrvatskoj, Arhiv Etnološki Zagreb, 2010.— Juegos de cartas en el Magreb, Revista Mediterrània de Cultures Populars, 2018.— Testimonis orals recollits en la Societat Vitivinícola de Sagunt entre 2007 i 2015.— Expedient municipal de l’Ajuntament de Sagunt, sol·licitud de declaració BIC del joc del bolot, 2009.— La cultura popular com a patrimoni immaterial, Consell Valencià de Cultura, 2016.
11. Epíleg: el bolot com a metàfora de resistència
En un món accelerat, globalitzat i sovint desarrelat, el bolot representa una forma de resistència lenta, comunitària i arrelada. És una pràctica que no demana tecnologia, que no genera beneficis econòmics, però que crea vincles, que transmet memòria, que articula identitat. És una metàfora de la cultura popular: humil, persistent, viva.
Sagunt, amb la seua història mil·lenària, amb la seua capacitat de combinar tradició i innovació, té en el bolot una joia patrimonial que mereix ser reconeguda, protegida i celebrada. No només com a joc, sinó com a espai de memòria, com a ritual col·lectiu, com a forma de vida.
References (2)
Bolot - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolot
Belote - Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Belote