La pau no és una postal ni una consigna buida. És una urgència, una crida a la responsabilitat col·lectiva, una acció que no pot ajornar-se. En un món travessat per guerres, injustícies, discursos d’odi i violències invisibles, el lema del Dia Internacional de la Pau —Actua ara per un món pacífic— ens interpel·la amb força. No és una invitació amable, és una exigència.
Actuar per la pau implica molt més que desitjar-la. Vol dir qüestionar les estructures que perpetuen el conflicte, denunciar les desigualtats que alimenten la violència, combatre el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia i totes les formes de discriminació que fracturen la convivència. Vol dir defensar la memòria de les persones silenciades, protegir les veus dissidents, construir espais on la diversitat siga celebrada i no reprimida.
La pau no és neutral. No pot ser-ho. No pot posar al mateix nivell l’agressor i la víctima, el poder que oprimeix i qui resisteix. La pau exigeix justícia, reparació, veritat. Exigeix que les institucions deixen de mirar cap a una altra banda quan es vulneren drets, que la societat civil s’organitze per fer front a l’odi, que les persones prenguen partit, que no s’amaguen darrere de la comoditat.
Actuar ara vol dir no esperar que siga massa tard. Vol dir educar en la cultura de la pau, en la resolució no violenta dels conflictes, en la solidaritat activa. Vol dir fer de cada gest quotidià una trinxera contra la indiferència. Vol dir que els barris, les escoles, els espais públics i digitals siguen llocs segurs per a totes les persones, sense excepció.
La pau no és un luxe. És una necessitat vital. I només serà real si és inclusiva, feminista, antifeixista, comunitària. Si es construeix des de baix, amb les mans de qui ha patit, amb la veu de qui ha estat ignorat, amb la força de qui no es resigna.
Actua ara. Perquè la pau no és demà. És avui. És ara. És nostra.