La dependència del cotxe privat ha modelat les ciutats contemporànies durant dècades. L’expansió urbanística dispersa, la segregació funcional dels espais, la priorització de les infraestructures viàries i la invisibilització d’altres formes de desplaçament han generat entorns hostils per a les persones que caminen, pedalegen o utilitzen el transport públic. A més, els efectes negatius del trànsit motoritzat són múltiples: contaminació atmosfèrica i acústica, ocupació excessiva de l’espai públic, sinistralitat viària, sedentarisme, desigualtats d’accés i deteriorament de la qualitat de vida. Davant d’aquest escenari, el Dia Mundial Sense Cotxe emergeix com una crida a repensar les prioritats urbanes i a posar les persones al centre de les polítiques de mobilitat.
Els municipis tenen un paper clau en aquesta transformació. La proximitat amb la ciutadania, la capacitat d’actuació sobre l’espai públic i la gestió directa de serveis essencials com el transport urbà, la planificació territorial o la promoció de la salut, converteixen els ajuntaments en agents estratègics per a impulsar canvis estructurals. No es tracta només de restringir el trànsit durant un dia, sinó d’aprofitar aquesta jornada per a obrir un debat públic, experimentar noves formes d’ús de la ciutat i consolidar polítiques que afavorisquen una mobilitat més justa i sostenible.
Una de les primeres accions que poden emprendre els governs locals és la pacificació del trànsit. Reduir la velocitat màxima en zones urbanes, ampliar les àrees de vianants, crear carrils bici segregats i millorar la seguretat viària són mesures que contribueixen a fer la ciutat més amable i accessible. Aquestes intervencions no només beneficien les persones que es desplacen a peu o en bicicleta, sinó que també milloren la qualitat de vida de totes les residents, especialment de les més vulnerables: infants, persones majors, persones amb diversitat funcional o amb mobilitat reduïda.
En paral·lel, cal reforçar el transport públic com a alternativa real al cotxe privat. Això implica augmentar la freqüència i la cobertura de les línies, garantir l’accessibilitat universal, integrar tarifes i sistemes de pagament, i promoure la intermodalitat. El transport públic ha de ser percebut com una opció segura, còmoda, eficient i assequible per a tota la població. A més, la transició cap a flotes de vehicles elèctrics o híbrids pot contribuir a reduir les emissions contaminants i a avançar cap a una mobilitat descarbonitzada.
La promoció de la mobilitat activa és una altra línia d’actuació fonamental. Caminar i pedalejar no només són formes de desplaçament sostenibles, sinó que també tenen efectes positius sobre la salut física i mental, la cohesió social i la dinamització econòmica dels barris. Per a fomentar aquests hàbits, cal garantir itineraris segurs i continus, dotar els espais públics de mobiliari urbà adequat, impulsar campanyes de sensibilització i educació viària, i reconéixer el valor del temps dedicat a la mobilitat quotidiana.
La planificació urbana ha de jugar un paper central en la reducció de la dependència del cotxe. Apostar per un urbanisme de proximitat, que combine usos diversos i facilite l’accés als serveis essencials a peu o en bicicleta, és clau per a construir ciutats més compactes, inclusives i resilients. Això implica revisar els criteris de desenvolupament urbanístic, prioritzar la rehabilitació i densificació dels teixits existents, i promoure models de ciutat que afavorisquen la vida comunitària i la sostenibilitat ambiental.
La fiscalitat municipal també pot ser una eina poderosa per a incentivar comportaments més sostenibles. Establir taxes per a l’estacionament en superfície, aplicar peatges urbans en zones congestionades, bonificar l’ús del transport públic o subvencionar la compra de bicicletes són exemples de mesures que poden orientar les decisions individuals cap a opcions més responsables. Tanmateix, cal garantir que aquestes polítiques no generen noves desigualtats, sinó que s’apliquen amb criteris de justícia social i equitat territorial.
La participació ciutadana és essencial per a legitimar i enriquir les polítiques de mobilitat. Implicar les persones residents en el disseny, implementació i avaluació de les mesures, reconéixer la diversitat de necessitats i experiències, i fomentar espais de diàleg i deliberació són condicions imprescindibles per a construir consensos i generar canvis duradors. El Dia Mundial Sense Cotxe pot ser una oportunitat per a organitzar tallers, assemblees, marxes reivindicatives o accions artístiques que visibilitzen les demandes socials i promoguen una cultura de mobilitat més conscient i col·lectiva.
La dimensió educativa no pot quedar al marge. Les escoles, instituts i centres de formació poden jugar un paper fonamental en la sensibilització sobre els impactes del cotxe i els beneficis de la mobilitat sostenible. Incorporar aquests continguts als currículums, promoure rutes escolars segures, organitzar activitats lúdiques i formatives, i implicar les famílies en la transformació dels hàbits de desplaçament són estratègies que poden contribuir a formar generacions més compromeses amb el medi ambient i la justícia social.
Cal reconéixer que la transició cap a una mobilitat postautomòbil no és fàcil ni immediata. Requereix valentia política, capacitat tècnica, recursos econòmics i voluntat de transformació. Però també és una oportunitat per a repensar el model de ciutat, recuperar l’espai públic com a lloc de convivència, millorar la salut col·lectiva i avançar cap a una societat més equitativa i sostenible. El Dia Mundial Sense Cotxe pot ser el punt de partida d’un procés de canvi profund, si s’aprofita com a moment de reflexió, experimentació i compromís.
En definitiva, les polítiques municipals han de transcendir la gestió del trànsit per a abordar la mobilitat com una qüestió de drets, de qualitat de vida i de sostenibilitat. Això implica reconéixer que no totes les persones tenen les mateixes possibilitats de desplaçament, que el cotxe no és l’única ni la millor opció, i que les ciutats poden ser pensades des de la diversitat, la inclusió i el respecte pel medi. El Dia Mundial Sense Cotxe ens recorda que una altra mobilitat és possible, i que els municipis tenen la responsabilitat i la capacitat de fer-la realitat.