La llengua és molt més que un instrument de comunicació. És memòria, identitat, afecte i compromís col·lectiu. Per això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no és només una institució normativa: és el fruit d’un pacte històric per superar la confrontació, reconéixer la unitat lingüística des de la singularitat valenciana i garantir un espai de consens que protegisca el valencià amb rigor i dignitat.
Compromís, des de la seua trajectòria com a Bloc i com a coalició, ha defensat sempre la necessitat d’una institució com l’AVL. Amb mirada valencianista, científica i inclusiva, ha apostat per consolidar-la com a referent normatiu, pedagògic i cultural. No per submissió, sinó per convicció. Perquè el valencià mereix estabilitat, reconeixement i estima, no manipulació partidista.
En canvi, el Partit Popular, que va ser impulsor de la seua creació en el marc d’un pacte amb CiU i amb l’aval del govern d’Aznar, ara sembla voler desfer allò que va construir. Amb la proposta de canviar-li el nom i redefinir el seu “perímetre”, el PP alimenta el discurs secessionista, subvenciona entitats que neguen la unitat de la llengua i posa en qüestió el treball de dècades de consens. És una maniobra que no respon a cap necessitat real, sinó a una estratègia de confrontació identitària que busca dividir, no unir.
La llengua no és una joguina electoral. No pot ser utilitzada per generar falsos debats ni per deslegitimar institucions que han demostrat rigor, pluralitat i capacitat d’acord. L’AVL ha estat clau per a la normalització del valencià en l’educació, els mitjans i l’administració. I ara, en lloc de reforçar-la, se la vol debilitar.
Compromís ho té clar: cal defensar el valencià des del respecte a la seua història, des de la ciència i des de l’estima. Cal protegir l’AVL com a espai de consens, no com a camp de batalla. Perquè la llengua és de totes les persones valencianes, siga quina siga la seua ideologia, i mereix ser cuidada amb responsabilitat, no instrumentalitzada amb cinisme.
En temps de soroll, calen veus que parlen amb claredat. I en temps d’atacs, calen mans que defensen amb fermesa. El valencià és viu, compartit i estimat. I l’AVL, malgrat els embats, continuarà sent un far de dignitat lingüística. Amb Compromís, amb la societat civil, amb totes les persones que estimen la llengua com a part essencial del nostre patrimoni.