Sagunt és, hui més que mai, un exemple viu de transformació urbana, social i econòmica. Des de fa dècades, aquest municipi valencià ha anat evolucionant, adaptant-se als canvis del seu entorn i als reptes que planteja el món contemporani. El creixement demogràfic que ha experimentat des de principis dels anys vuitanta fins a l’actualitat no és només una qüestió de xifres, sinó una manifestació clara de com la ciutat ha sabut atraure, acollir i integrar persones vingudes de diversos llocs, amb realitats diverses i amb ganes de construir un futur en comú.
Si fem una mirada retrospectiva, cap a l’any 1982, Sagunt comptava amb uns 45.000 habitants. Era una ciutat mitjana, amb una forta presència industrial, especialment vinculada al sector siderúrgic, i amb una estructura social marcada per la classe treballadora. Amb el pas dels anys, i especialment a partir dels anys noranta, la ciutat va començar a créixer, tant en població com en serveis. El 1991 ja superava els 52.000 habitants, i el 2001 fregava els 59.000. Aquest augment no va ser casual: va estar lligat a l’expansió urbana, a la millora de les infraestructures i a una major connexió amb l’àrea metropolitana de València.
Però el canvi més significatiu arribaria a partir de la primera dècada del segle XXI. Sagunt començava a rebre població migrant, principalment procedent de països europeus, africans i llatinoamericans. Aquesta nova realitat demogràfica va transformar el teixit social de la ciutat. El 2011 ja comptava amb més de 63.000 habitants, i la presència de persones d’origen estranger començava a ser rellevant. El 2022, la població ja superava els 67.000 habitants, amb més d’un 13% de persones migrants. I el 2025, Sagunt ha superat els 75.000 habitants, iniciant el procés per ser reconeguda com a ciutat de gran població, un estatus que comporta avantatges administratius, pressupostaris i competencials.
Aquest creixement demogràfic ha estat impulsat, en gran part, per l’arribada de nous projectes econòmics, com la gigafactoria de bateries de Volkswagen, que ha generat una gran expectativa laboral i ha convertit Sagunt en un pol d’atracció per a persones treballadores de diversos perfils. També empreses com Arcelor Mittal han apostat per la inversió social, entenent que la immigració no és una amenaça, sinó una oportunitat per enriquir el capital humà i diversificar l’economia local.
Ara bé, aquest augment poblacional també planteja reptes importants. La gestió de la diversitat, la garantia de serveis públics de qualitat, l’accés a l’habitatge i la cohesió social són qüestions que no es poden deixar de banda. L’Ajuntament de Sagunt ha estat conscient d’aquesta realitat i ha impulsat diverses polítiques públiques per fer-hi front. Una de les més destacades ha estat la moció per instar la Generalitat Valenciana a adherir-se a l’Acord Estatal d’Habitatge 2026–2030, que preveu triplicar la inversió en habitatge públic. Aquesta iniciativa busca blindar el parc públic d’habitatge, evitar la desqualificació d’habitatges finançats amb recursos públics i crear una base de dades pública de preus per garantir transparència i equitat.
A més, s’ha elaborat un informe per identificar zones tensionades i parcel·les abandonades, amb l’objectiu d’obligar els grans tenidors a construir i posar en circulació habitatge assequible. Aquesta mesura és fonamental per evitar la gentrificació i garantir que totes les persones, independentment del seu origen o situació econòmica, puguen viure dignament a la ciutat.
En l’àmbit educatiu, sanitari i laboral, també s’han fet passos importants. Compromís ha presentat un full de ruta al Congrés per defensar un model d’ocupació de qualitat, habitatge accessible i serveis públics reforçats. Es proposa la creació d’un Hub d’Ocupació Sostenible a Parc Sagunt I i II, que permeta fomentar el talent local, la formació contínua i la inclusió laboral de totes les persones. Aquest projecte no només té un impacte econòmic, sinó també social, ja que contribueix a la cohesió i a la construcció d’una identitat col·lectiva basada en la diversitat i la solidaritat.
Un altre aspecte clau ha estat la política d’infància i adolescència. Sagunt és Ciutat Amiga de la Infància des de 2016, i ha desenvolupat el II Pla Local d’Infància i Adolescència (2020–2025), que aposta per la participació activa dels infants en les polítiques públiques, la transversalitat entre regidories i un enfocament basat en drets, equitat i benestar. Aquesta aposta per la infància és una mostra clara del compromís de la ciutat amb el futur, amb les generacions que han de continuar construint una Sagunt més justa, més inclusiva i més sostenible.
La immigració, com hem dit, ha estat un dels motors del creixement recent. Sagunt compta amb més de 11.600 persones migrants, que representen un 17% de la població. Aquesta diversitat cultural ha enriquit la ciutat en molts sentits: en gastronomia, en llengües, en formes de vida, en valors. Però també ha plantejat desafiaments. Per això, l’Ajuntament ha impulsat projectes com “Interculturalitat i acció educativa comunitària”, que ofereix formació en sanitat, educació, oci i benestar social, amb l’objectiu de crear vincles amb la ciutat, evitar l’exclusió social i fomentar la participació activa de les persones migrants en la vida pública.
És important destacar que, segons l’OCDE, si la immigració està ben gestionada, contribueix més en impostos i cotitzacions socials del que rep en prestacions. Això desmunta molts mites i prejudicis que encara circulen en alguns sectors. A curt termini, pot haver-hi tensions laborals o dificultats d’adaptació, però a mig i llarg termini, els efectes són clarament positius, tant en ocupació com en dinamisme econòmic.
Sagunt, per tant, es troba en un moment clau de la seua història. Ha passat de ser una ciutat mitjana, amb una economia industrial tradicional, a convertir-se en un referent de transformació, diversitat i innovació. El seu creixement demogràfic no és només una qüestió estadística, sinó una expressió de la seua capacitat d’acollida, de la seua vitalitat i del seu compromís amb el futur.
Ara bé, aquest futur no es pot construir només amb inversions i infraestructures. Cal també una aposta decidida per la cultura, per la memòria històrica, per la participació ciutadana i per la justícia social. El Castell de Sagunt, per exemple, és un símbol del passat que ha de formar part del projecte de futur. La seua recuperació, amb un Pla Director actualitzat, és una mostra de com el patrimoni pot ser un motor de cohesió i identitat.
Sagunt és una ciutat en moviment, que mira cap al futur amb esperança, però també amb consciència crítica. El seu creixement demogràfic, la seua diversitat cultural, les seues polítiques públiques i el seu compromís amb la inclusió són elements que la situen com un referent al País Valencià. Però aquest camí no està exempt de dificultats. Cal continuar treballant, des de les institucions, des de la societat civil i des de cada persona, per fer de Sagunt una ciutat on totes i tots puguem viure amb dignitat, amb igualtat i amb llibertat.