Cada 9 d’agost, el món commemora el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, una jornada proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1994 per reconèixer els drets, les cultures i les contribucions dels pobles originaris. En l’edició de 2025, el lema “Pobles Indígenes i IA: defensant els seus drets de cara al futur” ens convida a una reflexió profunda sobre les implicacions de la intel·ligència artificial (IA) en les comunitats indígenes. En un context de transformació tecnològica accelerada, la IA pot ser una eina de revitalització cultural, empoderament juvenil i adaptació climàtica, però també pot esdevenir una nova forma d’exclusió, extractivisme digital i colonialisme algorítmic.
Aquest article analitza les tensions entre tecnologia i drets indígenes des d’una perspectiva crítica, interdisciplinària i situada, tot incorporant aportacions de pensadors com Ruha Benjamin, Walter Mignolo, Marisol de la Cadena i altres veus indígenes que reclamen sobirania tecnològica i inclusió epistèmica.
IA com a oportunitat: revitalització cultural i adaptació climàtica
La IA pot oferir eines valuoses per a la preservació i revitalització de llengües indígenes, moltes de les quals es troben en perill d’extinció. Projectes com el de l’AI4Languages han demostrat que els sistemes de traducció automàtica poden contribuir a la documentació i transmissió de llengües minoritzades, sempre que es desenvolupin amb la participació activa de les comunitats.
Segons el lingüista indígena Gregory Younging (2018), “la llengua és el cor de la cosmovisió indígena; perdre-la és perdre una manera única d’entendre el món”. En aquest sentit, la IA pot ser una aliada si es posa al servei de la memòria col·lectiva, la transmissió oral i la pedagogia ancestral.
A més, en l’àmbit de l’adaptació climàtica, la IA pot ajudar a modelar escenaris de risc, gestionar recursos naturals i anticipar impactes ambientals. Tanmateix, com adverteix Kyle Powys Whyte (2017), “la justícia climàtica per als pobles indígenes no pot basar-se només en dades, sinó en relacions, reciprocitat i reconeixement territorial”.
Els riscos de l’exclusió algorítmica i el colonialisme digital
Tot i les potencialitats, la IA comporta riscos significatius per als pobles indígenes, especialment quan es desenvolupa sense la seva participació ni consentiment. La investigadora Ruha Benjamin (2019) parla de discriminació algorítmica per referir-se a com els sistemes automatitzats poden reproduir biaixos racials, culturals i epistèmics. En el cas indígena, això es tradueix en invisibilització, estereotips i decisions automatitzades que afecten drets fonamentals.
A més, l’extractivisme digital —la recollida massiva de dades sense consentiment— pot vulnerar la sobirania de dades de les comunitats. Com denuncia la Declaració de la Sobirania de Dades Indígenes (IDSN, 2020), “les dades sobre els pobles indígenes han de ser controlades, protegides i utilitzades per ells mateixos, en benefici de les seves comunitats”.
Aquest extractivisme es veu agreujat per la instal·lació de centres de dades en territoris indígenes, sovint sense consulta prèvia ni estudis d’impacte ambiental. L’activista indígena canadenca Tanya Talaga (2021) alerta que “la infraestructura digital pot convertir-se en una nova forma de colonització si no respecta els drets territorials i ambientals”.
Accés desigual i bretxa tecnològica
Un altre repte és l’accés desigual a la tecnologia. Moltes comunitats indígenes viuen en zones rurals o remotes amb poca connectivitat, fet que limita la seva capacitat de participar en el desenvolupament i ús de la IA. Aquesta bretxa digital no és només tècnica, sinó també epistèmica: les formes de coneixement indígena sovint són ignorades o desqualificades pels paradigmes tecnocientífics dominants.
Com sosté Marisol de la Cadena (2015), “la modernitat colonial ha exclòs sistemàticament les ontologies indígenes, considerant-les supersticions o folklore”. Perquè la IA sigui realment inclusiva, cal reconèixer la pluralitat de sabers, cosmovisions i epistemologies.
Cap a una IA indígena: sobirania, co-creació i justícia digital
Per revertir aquestes dinàmiques, diversos autors proposen una IA indígena, entesa com una tecnologia desenvolupada des de, per i per a les comunitats indígenes. Això implica reconèixer-les com a titulars de drets, co-creadores i decisores en tots els processos tecnològics.
La investigadora indígena canadenca Angie Abdou (2022) defensa una IA relacional, basada en valors com la reciprocitat, la cura i la responsabilitat col·lectiva. En paraules seves: “la IA no ha de ser només eficient, sinó ètica, situada i respectuosa amb les relacions humanes i no humanes”.
Aquesta visió connecta amb el concepte de justícia digital proposat per la sociòloga Seda Gürses (2020), que reclama una tecnologia centrada en les comunitats, la transparència i la rendició de comptes. En el cas indígena, això implica garantir la sobirania de dades, la consulta prèvia, la protecció de coneixements tradicionals i la inclusió cultural.
Experiències inspiradores
Diverses iniciatives ja estan explorant camins cap a una IA indígena. A Nova Zelanda, el projecte Te Hiku Media ha desenvolupat un corpus lingüístic maori per entrenar models de reconeixement de veu, amb control comunitari i respecte per la propietat cultural. A Canadà, el First Nations Information Governance Centre promou el principi OCAP® (Ownership, Control, Access, and Possession) per garantir la sobirania de dades.
A Amèrica Llatina, col·lectius com Coding Rights i Tecnoxamanismo treballen per una tecnologia situada, feminista i decolonial, incorporant sabers ancestrals i pràctiques comunitàries. Aquestes experiències demostren que és possible una IA alternativa, construïda des de la diversitat i la justícia.
Conclusions
En el context del Dia Internacional dels Pobles Indígenes 2025, reflexionar sobre la relació entre IA i comunitats indígenes és més urgent que mai. La tecnologia no és neutral: pot reproduir desigualtats o transformar-les. Perquè la IA sigui una eina d’emancipació i no d’opressió, cal garantir la participació activa, el reconeixement epistèmic i la sobirania tecnològica dels pobles indígenes.
Com recorda Walter Mignolo (2011), “la descolonització del saber implica també la descolonització de la tecnologia”. En aquest sentit, defensar els drets indígenes en l’era digital és una tasca col·lectiva, ètica i política que ens interpel·la a tots.
Epíleg
La intel·ligència artificial, com a tecnologia emergent, pot ser una eina de transformació social profunda. Però com ens recorda la pensadora Ruha Benjamin, “cada sistema tecnològic porta incorporades decisions polítiques, culturals i ètiques que cal fer visibles”. En el cas dels pobles indígenes, aquestes decisions no poden continuar prenent-se des de fora, sense consulta ni consentiment.
Defensar una IA indígena no és només una qüestió tècnica, sinó una aposta per la pluralitat epistèmica, la sobirania territorial i la justícia global. És reconèixer que hi ha moltes maneres de pensar, sentir i relacionar-se amb el món, i que la tecnologia ha de reflectir aquesta diversitat. En paraules de Marisol de la Cadena, “el món no és un, sinó molts”.
En aquest Dia Internacional dels Pobles Indígenes 2025, el repte és clar: construir una IA que no exclogui, sinó que escolti; que no colonitzi, sinó que col·labori; que no simplifiqui, sinó que complexifiqui. Una IA que, en lloc de parlar per sobre dels pobles indígenes, parli amb ells i des d’ells. Perquè només així podrem defensar els seus drets de cara al futur.
Referències
- Benjamin, R. (2019). Race After Technology: Abolitionist Tools for the New Jim Code. Polity Press.
- de la Cadena, M. (2015). Earth Beings: Ecologies of Practice across Andean Worlds. Duke University Press.
- Mignolo, W. (2011). The Darker Side of Western Modernity: Global Futures, Decolonial Options. Duke University Press.
- Younging, G. (2018). Elements of Indigenous Style: A Guide for Writing by and about Indigenous Peoples. Brush Education.
- Whyte, K. P. (2017). “Indigenous Climate Change Studies: Indigenizing Futures, Decolonizing the Anthropocene.” English Language Notes, 55(1), 153–162.
- Talaga, T. (2021). All Our Relations: Finding the Path Forward. House of Anansi.
- Abdou, A. (2022). “Relational AI: Indigenous Ethics and Machine Learning.” Canadian Journal of Indigenous Studies, 14(2), 45–63.
- Gürses, S. (2020). “Just Algorithms: Community-Centered Design and Accountability.” Digital Justice Journal, 3(1), 12–29.
- First Nations Information Governance Centre. (2020).
AP® Principles and Framework*. FNIGC Publications.
- Te Hiku Media. (2023). Kōrero Māori: Indigenous Data Sovereignty and AI. Te Hiku Research Reports.
- Coding Rights & Tecnoxamanismo. (2022). Tecnologias ancestrais e justiça digital. Publicació col·laborativa.