En un món cada volta més convuls, on les fronteres es tanquen i les persones es convertixen en xifres, Open Arms representa una veu clara i valenta que planta cara a la indiferència. Esta organització, nascuda a Badalona el 2015, ha esdevingut un símbol de resistència humanitària, una resposta directa a la crisi migratòria que sacseja el Mediterrani i que posa en evidència les mancances ètiques i polítiques de la Unió Europea. El seu treball, que va començar amb rescats a Lesbos i ha evolucionat fins a missions a Gaza, Ucraïna o Níger, és molt més que una acció puntual: és una declaració de principis, una aposta per la vida, per la dignitat i per la justícia.
El Mediterrani, que durant segles ha sigut pont de cultures, ara s’ha convertit en una fossa comuna. Milers de persones intenten travessar-lo cada any fugint de la guerra, la fam, la persecució o la desesperança. Moltes d’elles no arriben mai. Davant esta realitat, Open Arms no es limita a observar ni a lamentar. Actua. Amb vaixells com l’Astral o l’Open Arms Uno, amb voluntariat format i compromés, amb equips mèdics i logístics que operen en condicions extremes, esta organització ha salvat més de setanta mil vides. I no només això: ha documentat, ha denunciat, ha sensibilitzat. Ha fet visible allò que molts governs preferixen ignorar.
Però el camí no ha sigut fàcil. Les missions de rescat s’han trobat amb obstacles legals, amb bloquejos administratius, amb sancions econòmiques i amb una clara voluntat política de dificultar la seua tasca. En diverses ocasions, els vaixells han sigut retinguts en ports italians, les persones rescatades han hagut d’esperar dies per poder desembarcar, i els membres de l’organització han hagut de defensar-se davant dels tribunals. Tot això no ha fet més que reforçar el seu compromís. Perquè Open Arms no només rescata cossos, també rescata consciències.
La seua acció no es limita al mar. En terra, han intervingut en emergències com el terratrèmol de Síria i Turquia, han traslladat persones des d’Ucraïna a llocs segurs, han enviat ajuda humanitària a Gaza, han creat corredors aeris des de Níger, Islamabad o Moçambic. Han demostrat que la solidaritat no té fronteres, que la logística humanitària pot ser eficaç si hi ha voluntat, i que les persones migrants no són un problema, sinó víctimes d’un sistema injust.
És important destacar que darrere de cada xifra hi ha una història. Cada persona rescatada té un nom, una família, unes esperances. Hi ha infants que han nascut enmig del mar, dones que han patit violència, joves que han vist morir els seus companys de viatge. Open Arms no només els dona assistència mèdica, també els escolta, els abraça, els reconeix com a éssers humans. En un món que deshumanitza, esta actitud és revolucionària.
Els resultats dels rescats parlen per si sols. En una sola missió, poden salvar més de cent persones en poques hores. En altres, han intervingut en situacions límit, com el cas de les cinquanta-quatre persones atrapades en una plataforma petroliera abandonada. Estes accions no són només tècniques, són profundament ètiques. Rescatar no és una opció, és una obligació moral. I Open Arms ho té clar.
L’augment de rescats en els últims anys té causes diverses. D’una banda, la intensificació dels conflictes armats, la pobresa extrema i la persecució política han fet que cada volta més persones intenten arribar a Europa. D’altra banda, la retirada de vaixells oficials de rescat i la delegació del control fronterer a països com Líbia han deixat un buit que només les ONG poden omplir. A més, Open Arms ha millorat la seua capacitat operativa, ha ampliat la seua flota, ha format més voluntariat, ha creat aliances internacionals. Tot això ha permés fer més rescats, però també ha evidenciat la falta de resposta institucional.
És especialment preocupant la criminalització de les ONG. En lloc de reconéixer la seua tasca, molts governs les acusen de fomentar la migració irregular, de desobeir les lleis, de posar en perill la seguretat. Esta narrativa, alimentada per discursos xenòfobs i populistes, intenta deslegitimar el treball humanitari i desviar l’atenció de les causes reals de la migració. Però Open Arms no es deixa intimidar. Continua actuant, continua denunciant, continua construint ponts.
La seua acció també té una dimensió educativa. A través de xarrades, tallers i materials didàctics, promou el pensament crític, la empatia i la solidaritat. Vol que les noves generacions entenguen que la migració no és una amenaça, sinó una realitat complexa que cal abordar amb responsabilitat. Vol que les escoles siguen espais de reflexió, no de por. Vol que la ciutadania s’implice, que no mire cap a un altre costat.
En este sentit, Open Arms és molt més que una ONG. És un moviment. És una manera d’entendre el món. És una aposta per la vida enmig de la mort, per la llum enmig de la foscor. És una resposta col·lectiva a una crisi global. I és també una crida a la responsabilitat de totes i tots. Perquè no podem deixar que el Mediterrani siga un cementeri. No podem acceptar que les persones siguen rebutjades per la seua procedència. No podem permetre que la indiferència siga la norma.
Des de la nostra terra, des del País Valencià, també podem sumar-nos a esta causa. Podem donar suport, difondre, col·laborar. Podem exigir als nostres representants que actuen amb dignitat. Podem construir una societat més justa, més oberta, més humana. Perquè la solidaritat no és una opció, és una necessitat. I perquè, com diu Open Arms, cap vida és il·legal.
Parlar d’Open Arms és parlar de coratge, de compromís, de esperança. És parlar de persones que, davant la injustícia, decidixen actuar. És parlar d’un projecte que ens interpel·la, que ens sacseja, que ens convida a mirar més enllà. I és també una oportunitat per repensar el nostre paper en el món. Perquè, al cap i a la fi, el que està en joc no és només la vida de qui travessa el mar, sinó la nostra pròpia humanitat.
Si volem construir un futur digne, hem de començar per reconéixer el valor de cada vida. I Open Arms ens mostra, cada dia, que això és possible. Amb esforç, amb convicció, amb amor. Amb braços oberts.