La revolució digital ha transformat profundament les formes de producció, comunicació i governança arreu del món. En aquest context, la intel·ligència artificial (IA) emergeix com una tecnologia disruptiva amb capacitat d’incidir en múltiples àmbits: des de l’agricultura fins a la salut, passant per l’educació, la gestió ambiental o la planificació territorial. Tanmateix, la seva implantació no és homogènia ni equitativa. Al País Valencià, les zones rurals —que representen una part significativa del territori— afronten reptes específics davant la digitalització, entre els quals destaquen la bretxa tecnològica, la despoblació i la manca de sobirania digital.
Aquest article analitza les implicacions de la IA per a la població rural valenciana des d’una perspectiva crítica i territorial, tot incorporant aportacions de pensadors com Saskia Sassen, Manuel Castells, Marina Garcés i experts en desenvolupament rural com José Luis Sánchez Zaplana. Es proposa una visió de la IA com a eina potencial de revitalització rural, però també com a risc si no s’aplica amb criteris de justícia territorial, inclusió epistèmica i participació comunitària.
El context rural valencià: desequilibris territorials i vulnerabilitats digitals
El País Valencià presenta una dualitat territorial marcada: mentre les àrees metropolitanes com València, Alacant o Castelló concentren població, serveis i infraestructures digitals, les comarques d’interior —com el Racó d’Ademús, els Ports, l’Alt Millars o la Vall d’Albaida— pateixen despoblació, envelliment i dèficits de connectivitat. Segons dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE, 2024), més del 30% dels municipis valencians tenen menys de 1000 habitants, i molts d’ells no disposen de cobertura digital òptima.
Aquest desequilibri afecta directament la capacitat d’accés, ús i aprofitament de la IA. Com sosté Saskia Sassen (2014), “la tecnologia no és neutra: amplifica les desigualtats existents si no es governa amb criteris d’equitat”. En el cas valencià, la manca d’infraestructures digitals en zones rurals limita la implantació de sistemes intel·ligents en àmbits com l’agricultura de precisió, la telemedicina o l’educació a distància.
IA com a oportunitat per al desenvolupament rural
Malgrat les dificultats, la IA pot oferir oportunitats valuoses per a la revitalització rural. En l’àmbit agrari, per exemple, els sistemes d’aprenentatge automàtic poden optimitzar la gestió de cultius, anticipar plagues, millorar l’eficiència hídrica i reduir l’impacte ambiental. Projectes com Smart Rural 21 o AgriTech4València han començat a explorar aquestes aplicacions en cooperatives agrícoles de l’Alt Palància i la Ribera Alta.
Segons l’enginyer agrònom valencià Josep Maria Llorens (2023), “la IA pot ser una aliada per a l’agricultura sostenible, però cal adaptar-la a les realitats locals i garantir la formació dels agricultors”. Això implica no només transferència tecnològica, sinó també capacitació, acompanyament i reconeixement dels sabers tradicionals.
En l’àmbit sanitari, la IA pot facilitar el diagnòstic remot, la gestió de cites mèdiques i el seguiment de pacients crònics en zones amb escassetat de professionals. Tanmateix, com adverteix Marina Garcés (2017), “la tecnologia no pot substituir la relació humana; ha de complementar-la amb criteris de cura i proximitat”.
Riscos de la IA en contextos rurals: exclusió, extractivisme i dependència
Tot i les potencialitats, la implantació de la IA en zones rurals comporta riscos si no es fa amb criteris de justícia territorial. Un dels principals perills és l’exclusió digital: la manca de connectivitat, formació i recursos pot deixar fora de la revolució tecnològica una part important de la població. Això genera una nova forma de desigualtat, que Manuel Castells (2001) anomena fractura digital, i que pot reproduir dinàmiques de centralisme i marginalització.
A més, la recollida massiva de dades en entorns rurals —sigui per sensors agrícoles, aplicacions mòbils o sistemes de videovigilància— pot derivar en extractivisme digital si no es respecta la sobirania de dades. Com denuncia el col·lectiu Xnet (2022), “la tecnologia pot convertir-se en una eina de control si no es governa democràticament”.
Un altre risc és la dependència tecnològica: si les solucions d’IA són dissenyades per empreses externes, sense participació local, es corre el perill de generar dependència, desconnexió cultural i pèrdua de capacitat d’autogestió. En paraules de l’activista rural valencià Vicent Sorribes (2024), “la IA ha de ser una eina per a la sobirania rural, no una nova forma de colonització tecnològica”.
Cap a una IA rural valenciana: participació, sobirania i inclusió
Perquè la IA sigui una eina de desenvolupament rural al País Valencià, cal un canvi de paradigma. No n’hi ha prou amb desplegar infraestructures digitals: cal garantir la participació activa de les comunitats rurals en el disseny, implementació i governança de les tecnologies. Això implica reconèixer-les com a subjectes polítics, titulars de drets digitals i co-creadores de coneixement.
Diversos autors proposen una IA situada, adaptada als contextos locals, respectuosa amb els sabers territorials i governada democràticament. Segons la investigadora catalana Liliana Arroyo (2021), “la tecnologia ha de respondre a les necessitats reals de les persones, no a les lògiques del mercat”. En el cas rural, això vol dir escoltar les veus dels agricultors, mestres, metges, joves i gent gran que habiten el territori.
A més, cal promoure la sobirania tecnològica: que les comunitats rurals puguin decidir sobre les dades que generen, les eines que utilitzen i els impactes que assumeixen. Això connecta amb el concepte de justícia territorial digital, que defensa una distribució equitativa dels recursos tecnològics, la protecció dels drets digitals i la inclusió cultural.
Experiències inspiradores al País Valencià
Algunes iniciatives ja estan explorant camins cap a una IA rural valenciana. El projecte Territori Intel·ligent impulsat per la Generalitat Valenciana ha desenvolupat sistemes de monitoratge ambiental en comarques com el Comtat i la Canal de Navarrés, amb participació municipal. La cooperativa Som Energia utilitza IA per optimitzar el consum energètic en habitatges rurals, tot promovent l’autonomia energètica.
A més, col·lectius com Fem Llitera o RuralHackers treballen per una tecnologia comunitària, oberta i situada, que connecta coneixement ancestral amb innovació digital. Aquestes experiències demostren que és possible una IA al servei del territori, construïda des de la proximitat, la sostenibilitat i la justícia.
Conclusions
La intel·ligència artificial pot ser una eina poderosa per al desenvolupament rural al País Valencià, però només si es governa amb criteris de justícia territorial, sobirania tecnològica i inclusió comunitària. La tecnologia no pot ser una nova forma de centralisme ni de dependència: ha de ser una eina d’emancipació, adaptada als ritmes, sabers i necessitats del territori.
Com recorda Marina Garcés (2017), “la tecnologia ha de servir per fer-nos més lliures, no més dependents”. En aquest sentit, defensar una IA rural valenciana és una tasca col·lectiva, política i ètica que ens interpel·la com a societat.
Epíleg
La IA no és només una qüestió de codis i algoritmes: és una qüestió de poder, de cultura i de territori. Al País Valencià, les zones rurals han estat històricament marginades en els processos d’innovació, però també han estat espais de resistència, creativitat i comunitat. Si volem una IA que serveixi al bé comú, cal escoltar aquestes veus, reconèixer els seus sabers i garantir que la tecnologia no sigui una nova forma de desigualtat, sinó una eina per a la vida digna.
Com diria l’escriptor valencià Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.” En l’era digital, aquesta màxima continua vigent: tota tecnologia que no dissenyem col·lectivament, pot ser una eina d’exclusió. Per això, cal una IA rural valenciana: justa, situada i comunitària.
Referències
- Castells, M. (2001). La era de la información: economía, sociedad y cultura. Vol. I–III. Alianza Editorial.
- Sassen, S. (2014). Expulsions: Brutality and Complexity in the Global Economy. Harvard University Press.
- Garcés, M. (2017). Nova il·lustració radical. Edicions Galàxia Gutenberg.
- Arroyo, L. (2021). Tu no eres tu selfie: 9 secretos digitales que todo el mundo vive y nadie cuenta. Plataforma Editorial.
- Sánchez Zaplana, J. L. (2020). “Desenvolupament rural i innovació social al País Valencià: reptes i oportunitats.” Revista Valenciana de Sociologia, 12(2), 45–67.
- Llorens, J. M. (2023). “Agricultura de precisió i IA: cap a un model sostenible al País Valencià.” Quaderns d’Enginyeria Rural, 8(1), 23–39.
- Sorribes, V. (2024). “Sobirania tecnològica i resistència rural: una mirada des de l’interior valencià.” Butlletí de Territoris, 5(1), 12–26.
- Xnet (2022). Informe sobre drets digitals i sobirania tecnològica. www.xnet.cat
- Generalitat Valenciana (2023). Projecte Territori Intel·ligent: informe d’impacte. Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
- Som Energia (2024). IA i energia cooperativa: cap a l’autonomia energètica rural. Informe intern.
- Fem Llitera (2023). Tecnologia comunitària i ruralitats. Document de treball.
- RuralHackers (2024). Manual de tecnologies lliures per a comunitats rurals. Edició col·laborativa.