Hi ha dies que no semblen festius però que porten una càrrega emocional i simbòlica que travessa fronteres. El Dia Nacional de les Germanes, celebrat als Estats Units, és un d’eixos dies que, tot i no ser oficial, desperta en moltes persones la necessitat de mirar cap a dins, cap a les relacions que ens han marcat, cap a aquelles figures que han estat al nostre costat en silenci o en soroll, en conflicte o en complicitat. Les germanes, en sentit ampli, són molt més que una categoria familiar. Són presència, són memòria, són resistència.
En el feminisme, el concepte de germanes ha adquirit una dimensió política i emocional que transcendeix la biologia. No es tracta només de qui compartix sang, sinó de qui compartix experiències, ferides, alegries i lluites. La paraula sororitat, derivada del llatí soror, ha esdevingut una pedra angular del pensament feminista contemporani. Com deia Marcela Lagarde, antropòloga mexicana, “la sororitat és una aliança entre dones que es reconeixen com a subjectes polítics”. És la resposta a una història que ha volgut separar les dones, enfrontar-les, fer-les competir. La sororitat és el gest de dir: estem juntes, ens cuidem, ens escoltem.
Aquest concepte ha evolucionat de manera diversa segons les cultures. En el feminisme occidental, especialment durant la segona onada als anys seixanta i setanta, la germanor entre dones es va convertir en una eina de cohesió. Davant d’un món que les relegava a l’àmbit domèstic, les dones van començar a trobar-se, a parlar, a escriure, a fer política des de les seues vivències. El lema Sisterhood is powerful, que dona títol al llibre col·lectiu editat per Robin Morgan el 1970, no era només una frase bonica, era una declaració de guerra contra l’aïllament. Amb el pas del temps, aquest concepte es va ampliar per incloure la diversitat: dones racialitzades, lesbianes, trans, migrades. La germanor ja no era homogènia, sinó plural, complexa, rica.
En altres contextos, com en el feminisme musulmà, la idea de germanes s’expressa des de la fe i la comunitat. Les dones que lluiten per l’educació, per la llibertat de moviment, per la dignitat dins de societats patriarcals, sovint es reconeixen com a germanes en la resistència. Activistes com Malala Yousafzai han parlat de la importància de crear xarxes de suport entre dones, afirmant que “una nena, un llibre, un bolígraf i una mestra poden canviar el món”. No cal compartir la mateixa llengua ni la mateixa cultura per sentir-se unides en la lluita.
El mateix passa en el feminisme indígena, on les germanes són guardians de la terra, de la memòria ancestral, de la comunitat. En eixos espais, la germanor no és només entre persones, sinó també amb la natura, amb els avantpassats, amb el futur. Silvia Rivera Cusicanqui, sociòloga aymara, ha defensat que “la comunitat és el lloc on es construeix la resistència, i les dones en són el cor”.
A Àsia, el concepte ha trobat formes d’expressió en moviments laborals, educatius i digitals. Les unions de treballadores, les xarxes de suport en línia, els col·lectius de dones joves que denuncien violències i desigualtats, han recuperat la idea de germanes com a força col·lectiva. En cada cultura, en cada context, la paraula germanes ressona amb matisos diferents, però sempre amb una mateixa essència: la necessitat de no estar soles.
En el món de la literatura, hi ha autores que han sabut captar aquesta complexitat amb una sensibilitat especial. Amélie Nothomb és una d’elles. Nascuda a Kobe, Japó, i criada entre continents, Nothomb ha convertit la seua vida cosmopolita en matèria narrativa. Cada any, publica una novel·la que sorprén, inquieta, fascina. El seu estil és directe, irònic, profund. Escriu com qui dissecciona una emoció amb bisturí, sense por a mostrar la part fosca de les relacions humanes.
En la seua obra El llibre de les germanes, Nothomb explora la relació entre dues germanes amb una intensitat que travessa el paper. No es tracta d’una història amable ni idealitzada. És una mirada crua, però també tendra, sobre els vincles que ens marquen. Les germanes de Nothomb no són perfectes, però són reals. I en eixa realitat, trobem la bellesa de la imperfecció, la força de la vulnerabilitat.
La literatura de Nothomb és especial perquè no busca agradar, sinó provocar. Les seues protagonistes sovint són dones que desafien les normes, que s’enfronten al món amb intel·ligència i sarcasme. En Estupor i temblores, per exemple, narra la humiliació que va patir en una empresa japonesa, convertint l’experiència en una crítica ferotge al sistema laboral i a les jerarquies culturals. En Cosmètica de l’enemic, crea un diàleg inquietant entre dos personatges que revelen les parts més fosques de l’ànima humana. En cada llibre, Nothomb ens convida a mirar més enllà de les aparences, a qüestionar el que donem per fet.
La seua obra és també una forma de sororitat. No en el sentit clàssic, sinó en el sentit de donar veu a les dones que no encaixen, que incomoden, que desafien. Les seues germanes literàries són figures que ens recorden que la germanor no és només suport, sinó també confrontació, creixement, transformació.
En un món que sovint ens vol dividides, etiquetades, silenciades, recuperar el concepte de germanes és un acte revolucionari. No es tracta de crear una nova norma, sinó de obrir espais on les persones puguen ser elles mateixes, amb les seues contradiccions, amb les seues ferides, amb les seues esperances. La germanor feminista no és una utopia, és una pràctica quotidiana. És el gest de preguntar com estàs, de compartir un llibre, de fer costat en una manifestació, de denunciar una injustícia, de celebrar una alegria.
El Dia Nacional de les Germanes pot semblar una efemèride més, però si el llegim des d’aquesta perspectiva, pot ser una oportunitat per reflexionar sobre els vincles que ens uneixen, sobre les relacions que construïm, sobre les lluites que compartim. Pot ser un dia per recordar que no estem soles, que hi ha germanes arreu del món que caminen amb nosaltres, que ens inspiren, que ens desafien, que ens estimen.
I potser, en eixe record, trobem la força per continuar. Per escriure, per llegir, per lluitar, per viure. Per ser germanes, en el sentit més profund i més humà de la paraula.