3.8.25

Planificació Familiar i la proposta de Compromís per Sagunt

El 3 d’agost és una jornada marcada en el calendari mundial per reivindicar el dret de totes les persones a decidir lliurement sobre la seua salut sexual i reproductiva. En un context on encara persisteixen obstacles com la manca d’informació, les barreres culturals i les desigualtats territorials, el Dia Internacional de la Planificació Familiar ens convida a reflexionar sobre com construir societats més justes i sanes, on cada persona puga accedir a serveis integrals de salut amb dignitat i seguretat.

En aquest marc, des de Compromís per Sagunt lluitem per situar la planificació familiar al centre de les polítiques locals. Reclamem la creació d’un Centre de Salut Pública propi a Sagunt, la modernització i el reforç del servei de planificació familiar al nucli històric i la Baronia, i el trasllat urgent del consultori mèdic a la plaça de la Moreria. És una proposta construïda des de la participació ciutadana i avalada per un ampli consens de col·lectius socials, agents sanitaris i entitats veïnals.

Què entenem per planificació familiar

La planificació familiar va més enllà de l’accés a mètodes anticonceptius: és un procés holístic que inclou informació acurada, assessorament personalitzat i suport psicosocial. La salut reproductiva és un dret humà que engloba l’educació, la prevenció de malalties de transmissió sexual, la cura en l’embaràs i el part, així com l’acompanyament postpart. L’èmfasi no està solament en evitar embarassos no desitjats, sinó en empoderar cada persona perquè puga fer projectes de vida amb autonomia i sense coaccions.

El reconeixement de la salut reproductiva com a pilar de la salut pública va guanyant terreny des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament dels anys vuitanta, però encara cal fer passes fermes per garantir que els serveis abasten totes les necessitats. Això implica tenir professionals formats en perspectiva de gènere i diversitat, infraestructures adequades i protocols sensibles a les diferents realitats familiars i culturals.

La realitat de la planificació familiar a l’Estat i al País Valencià

Espanya compta amb un Sistema Nacional de Salut que ofereix atenció primària universal, però existeixen greus diferències en l’accés segons la província, el tipus de nucli urbà o rural i la disponibilitat de recursos. En algunes comarques la visita a la consulta de planificació familiar pot endarrerir-se setmanes, els centres locals no disposen d’horaris flexibles i les polítiques de subjecció de costos en anticonceptius no sempre arriben a qui més ho necessita.

La Generalitat Valenciana ha estat pionera en incorporar programes d’educació sexual a les aules i en fomentar la promoció de la salut reproductiva, però la centralització de molts serveis a València genera llacunes en municipis mitjans i pedanies. La Comunitat Valenciana ha de continuar avançant cap a un model descentralitzat, on cada territori tinga autonomia i recursos per adaptar-se a les seues particularitats demogràfiques i socials.

Sagunt i el Camp de Morvedre: una diagnosi del territori

Sagunt és la capital administrativa del Camp de Morvedre i marge d’una diversitat que combina barris històrics, àrees periurbanes en creixement i zones rurals de caràcter tradicional. La demografia creix, especialment entre famílies joves que cerquen habitatge assequible, però la xarxa de serveis sanitaris locals encara no ha evolucionat al mateix ritme. Moltes persones han de desplaçar‐se a València o a consultoris als quals l’horari no s’ajusta a jornades laborals i escolars. Aquesta situació agreuja les desigualtats i allunya la planificació familiar del dia a dia comunitari.

En el nucli històric i en la Baronia es percep una sensació de provisionalitat. L’espai que acull el servei de planificació familiar és reduït, sense capacitat per a tallers grupals i amb poca discreció per a qui busca confidencialitat. A més, la manca de proximitat psicològica empitjora la vivència del procés, sobretot en qui afronta decisions complexes o situacions de vulnerabilitat social.

La proposta de Centre de Salut Pública a Sagunt

La creació d’un Centre de Salut Pública a Sagunt és una demanda que neix de l’anàlisi de necessitats sanitàries i de la voluntat de portar la gestió de programes de promoció de la salut, epidemiologia, prevenció i planificació familiar a l’àmbit local. Un equipament propi faria possible un seguiment més àgil davant emergències sanitàries, una millor coordinació amb serveis socials i educatius, i la presència permanent d’especialistes en salut reproductiva, educació sexual i suport psicosocial. D’aquesta manera, les campanyes de vacunació, prevenció de malalties de transmissió sexual i tallers per a joves o famílies podrien dissenyar‐se tenint en compte els ritmes de la ciutat i les particularitats dels diferents barris.

La seu local convertirà la salut pública en una realitat tangible i visible per a la ciutadania, superant l’actual dependència de recursos que arriben amb retard des de la capital del Departament de Salut. Així, l’administració local podria planificar accions preventives continuades, adaptant‐se a l’evolució de la crisi sanitària, les variacions demogràfiques i els nous reptes de salut mental que han emergit amb la Covid‐19.

Millora del servei de planificació familiar en tot el municipi

Garantir serveis dignes de planificació familiar passa per assegurar consultes amb horaris ampliats que incloguen vesprades i dissabtes, per atendre persones que treballen o estudien i que no poden desplaçar‐se en hores d’oficina. També cal disposar de professionals de medicina familiar i ginecologia preparats en cura integral del cicle vital, amb competències en atenció a persones adolescents, col·lectius LGTBIQ+ o persones migrades. 

Les associacions de joves i les mares i pares de la ciutat reclamen tallers oberts a instituts i espais juvenils, amb llenguatge proper i eines d’autocura sexual i reproductiva. Aquest enfocament preventiu i participatiu és clau per trencar tabús, reduir embarassos no desitjats en edats primerenques i fomentar relacions afectives saludables. Un equip pluridisciplinari, que incloga educadores sanitàries i psicòlogues, pot atendre aspectes emocionals i donar suport a qui experimenta situacions de violència de gènere o altres formes d’abús.

Trasllat del consultori al cor del nucli històric

Durant massa temps s’ha prolongat la paralització del projecte de traslladar el consultori mèdic a la plaça de la Moreria. Aquesta ubicació ofereix un entorn accessible, proper al teixit comercial i a altres serveis municipals, amb bones connexions de transport i espais de trobada que podrien complementar les sessions informatives i els tallers comunitaris. Moure el servei a la Moreria no és un caprici: és dignificar un recurs sanitari que avui es presta en unes condicions de proximitat, intimitat i confort clarament insuficients.

La rehabilitació de l’edifici existent, amb espais adaptats per a consultes, sales de formació i zones de descans, pot finançar‐se amb una combinació de fons autonòmics i recursos municipals, aprofitant subvencions vinculades a salut pública i accés equitatiu als serveis. L’adaptació inclusiva de l’espai, amb accés sense barreres arquitectòniques i elements de comunicació per a persones amb diversitat funcional, garantirà que ningú es quede fora.

Impacte en la salut pública i l’equitat

Invertir en planificació familiar repercuteix en resultats mesurables: reducció d’embarassos no prevists en adolescents, disminució de la mortalitat materna i millora de la salut mental de les famílies. Els beneficis econòmics són també evidents, ja que la prevenció evita intervencions d’urgència i hospitalitzacions derivades de complicacions no controlades. Per cada euro destinat a planificació familiar, la salut pública rep un retorn multiplicat en prestacions socials i en augment de la qualitat de vida. Apostar per un centre local i per serveis de proximitat és, per tant, una decisió estratègica que reforça la resiliència sanitària de tot el Camp de Morvedre.

Perspectiva de gènere i empoderament

La planificació familiar és un instrument fonamental per a l’avenç de la igualtat de gènere. Quan les dones i les persones amb capacitat de gestar tenen capacitat d’elecció, poden continuar amb els seus estudis, planificar la seua carrera professional, participar activament en la vida política i social i decidir en quines condicions volen formar una família. Aquest grau d’autonomia trenca esquemes tradicionals de dependència econòmica i redueix la vulnerabilitat davant situacions de violència masclista o pressions culturals.

A Sagunt, on la lluita feminista té un bagatge sòlid, reforçar la planificació familiar és coherent amb els valors d’equitat i justícia social que molts col·lectius defensen. La coeducació, els grups de suport entre iguals i l’antena local d’atenció a la violència de gènere són complements imprescindibles d’un servei de salut reproductiva integral.

Experiències transformadores en altres municipis

En diversos municipis del País Valencià s’han posat en marxa iniciatives similars amb resultats molt positius. Algunes ciutats han aconseguit incrementar la participació ciutadana en tallers, reduir l’índex d’embarassos en menors de 18 anys i disminuir l’estigma associat a les consultes de salut sexual. A més, la coordinació amb ONG i col·lectius locals ha permès crear xarxes de suport per a persones en risc d’exclusió, ampliant l’abast de les accions més enllà de la simple prestació mèdica. Aquestes experiències demostren que la proximitat i la participació comunitària són claus per a un canvi real.

Participació de la societat civil i agents locals

Els veïns i veïnes, les associacions de mares, pares, joves, col·lectius feministes, organitzacions LGTBIQ+ i agents sanitaris han expressat en reunions obertes la necessitat d’un espai referent en salut reproductiva. Aquest consens veïnal aporta legitimació i contribueix a fer del centre un projecte viu i en diàleg amb la ciutadania. Els perfils professionals implicats demanen protocols flexibles i recursos de formació contínua per adaptar‐se a noves demandes, com ara l’atenció a persones trans o la prevenció de pràctiques de risc emergents.

Finançament sostenible i fases de desplegament

Per tal d’engegar el projecte, la xifra orientativa de 250.000 € cobreix la rehabilitació de l’edifici, el mobiliari sanitari, el primer any de subvencions en anticonceptius i la contractació de personal. La planificació es pot organitzar en fases coordinades amb la Conselleria de Sanitat, garantint un calendari realista i la mobilització de recursos autonòmics i municipals. Les obres d’adequació i l’adquisició d’equipaments poden executar‐se simultàniament a la formació del personal i a la preparació d’una campanya de comunicació adreçada a tota la població.

Estratègies de difusió i visibilitat

Arribar a tota la ciutadania implica utilitzar canals diversos: xarxes socials, ràdio local, butlletins municipals i presència en esdeveniments culturals. Compartir testimonis de professionals i de persones usuàries ajuda a fer una divulgació propera i a reduir la por o l’estigma. Als centres educatius, es poden organitzar sessions participatives amb dinamitzadores sanitàries que apropen la informació des d’un llenguatge amè. Els tallers oberts i les jornades festives en espais públics contribueixen a normalitzar la salut reproductiva com un element central de la cura col·lectiva.

Avaluació contínua i transparència

Per mesurar l’impacte cal fixar indicadors clau, com ara l’evolució del nombre de visites, la reducció d’embarassos no desitjats en adolescents o el grau de satisfacció expressat en enquestes periòdiques. La publicació de resultats en el portal de transparència municipal reforça la confiança i permet fer ajustos en temps real. La participació de la ciutadania mitjançant comissions de seguiment assegura que el projecte s’adapta a les necessitats concretes i dóna veu a totes les persones implicades.

Compromís polític i treball transversal

La salut pública és una responsabilitat compartida, i des de Compromís per Sagunt volem establir un diàleg respectuós amb tots els grups municipals. La voluntat de consens i la col·laboració amb la Conselleria de Sanitat són imprescindibles per assegurar la viabilitat del projecte a llarg termini. La implicació de servei social, cultura i educació reforça la transversalitat, integrant la planificació familiar en un eix més ampli de benestar comunitari.

Crida a la ciutadania

Perquè un projecte com aquest faça arrels és essencial la implicació activa de totes les persones. Signar la petició que impulsem, assistir a les trobades informatives, compartir la iniciativa entre amistats i familiars i participar en tallers són maneres de fer costat i de fer sentir la veu col·lectiva. Junts i juntes podem fer del 3 d’agost no només un dia de celebració simbòlica, sinó l’inici d’una etapa de transformació real al nostre municipi.

Reflexió final

La planificació familiar és un dret que ens acompanya al llarg de la vida, un instrument per alcreixement personal i col·lectiu. La creació d’un Centre de Salut Pública a Sagunt, la modernització dels serveis de planificació familiar i el trasllat del consultori a la plaça de la Moreria són propostes que resonaran en la salut i l’equitat de generacions futures. En aquest Dia Internacional de la Planificació Familiar reafirmem el compromís de qui defensa una salut reproductiva accessible, inclusiva i adaptada a totes les realitats que conformen la nostra ciutat.