El cas del vol IB-249: descripció i documentació oficial
El 4 de novembre de 1968, el vol comercial IB-249 d’Iberia, que cobria la ruta entre Barcelona i Alacant, va registrar un avistament inusual mentre sobrevolava la zona compresa entre València i Sagunt. Segons les comunicacions enregistrades entre la tripulació i el Centre de Control de Barcelona, es va observar una llum molt intensa amb dues llums laterals que descendia ràpidament cap al mar, s’apagava, tornava a encendre’s i ascendia de nou. El fenomen va ser observat per diversos membres de la cabina, i malgrat els intents de localització per part del radar, no es va detectar cap objecte.
Aquest incident va ser recollit en un expedient classificat pel Ministeri de Defensa, que posteriorment va ser desclassificat l’any 1992 i digitalitzat en 2016. El document oficial no va poder determinar la naturalesa, la velocitat ni la dimensió de l’objecte, i tot i que es va especular amb la possibilitat que es tractara d’un focus ventral d’una aeronau, no es va arribar a cap conclusió definitiva. El cas es va arxivar com a fenomen aeri no identificat.
Context històric i polític de l’Espanya de 1968
L’avistament del vol IB-249 es va produir en un moment de gran tensió política i social a l’Estat espanyol. El règim franquista mantenia un control estricte sobre la informació, especialment aquella relacionada amb qüestions militars o que pogueren generar alarma pública. Els mitjans de comunicació estaven sotmesos a censura, i els casos d’OVNIs rarament eren tractats de manera oberta.
A nivell internacional, el 1968 va ser un any clau en la carrera espacial, amb els Estats Units i la Unió Soviètica competint per arribar a la Lluna. Aquest context va alimentar l’interés popular pels fenòmens extraterrestres, i la cultura popular es va omplir de referències a platets voladors, civilitzacions alienígenes i conspiracions governamentals. A Espanya, aquest interés es va manifestar de manera més discreta, però no per això menys significativa.
Sagunt com a escenari d’avistaments
Sagunt, amb la seua ubicació estratègica entre la costa i les muntanyes, ha estat testimoni de diversos avistaments de llums estranyes al cel. A més del cas del vol IB-249, s’han recollit testimonis de residents que han observat moviments inusuals de llums en el firmament, especialment en zones com el Grau Vell, la muntanya del Castell o les rodalies del Port.
Tot i que molts d’aquests testimonis no han estat oficialment documentats, han circulat en l’àmbit local a través de converses, articles en premsa comarcal i grups d’aficionats a la ufologia. La presència d’una comunitat activa d’observadors i estudiosos del fenomen OVNI a la Comunitat Valenciana ha contribuït a preservar la memòria d’aquests esdeveniments.
Reacció institucional i tractament mediàtic
La reacció institucional al cas del vol IB-249 va ser limitada. El Ministeri de Defensa va conservar les comunicacions enregistrades, però no va obrir una investigació formal ni va emetre cap comunicat públic. Aquesta actitud era habitual en l’època, ja que els fenòmens aeris no identificats eren considerats matèria sensible i sovint es tractaven amb discreció.
Pel que fa al tractament mediàtic, cal destacar que el cas no va ser conegut pel gran públic fins a la desclassificació dels expedients OVNI en la dècada dels noranta. A partir d’aquell moment, mitjans com La Vanguardia, Información o Levante-EMV van començar a publicar articles sobre els avistaments a la Comunitat Valenciana, incloent-hi el de Sagunt. Aquests reportatges van contribuir a despertar l’interés ciutadà i a generar debat sobre la naturalesa d’aquests fenòmens.
Comparació amb altres casos a l’Estat espanyol
El cas de Sagunt es pot comparar amb altres avistaments significatius a l’Estat espanyol, com ara l’incident de Manises de 1979, en què un avió comercial va haver d’aterrar d’emergència per evitar una col·lisió amb un objecte no identificat. En aquell cas, la reacció institucional va ser més contundent, amb la intervenció de la Força Aèria i una investigació posterior.
Altres casos destacats inclouen els avistaments a les Illes Canàries en la dècada de 1970, observats per personal militar, o el cas d’Aguadulce a Almeria en 1977. Aquests incidents comparteixen característiques comunes: presència de llums intenses, moviments no convencionals i absència de detecció per radar. La comparació amb el cas de Sagunt permet identificar patrons i plantejar hipòtesis sobre la naturalesa d’aquests fenòmens.
Interpretacions i explicacions possibles
Les explicacions sobre els fenòmens aeris no identificats són diverses i sovint especulatives. Algunes teories apunten a errors de percepció, il·lusions òptiques o fenòmens atmosfèrics com boles de foc, reflexos o núvols lenticulars. Altres suggereixen la possibilitat de proves militars secretes, especialment en zones properes a instal·lacions estratègiques.
Tanmateix, hi ha qui defensa la hipòtesi extraterrestre, argumentant que la maniobrabilitat, la velocitat i el comportament dels objectes observats no poden ser explicats amb la tecnologia coneguda. Aquesta postura ha estat alimentada per testimonis de pilots, militars i personal tècnic, que sovint descriuen els fenòmens com inexplicables des del punt de vista aeronàutic.
Implicacions socioculturals i memòria col·lectiva
Els avistaments d’OVNIs tenen una dimensió sociocultural important. A Sagunt, com en altres llocs, han contribuït a generar una narrativa local que barreja misteri, curiositat i identitat. Les històries sobre llums al cel, objectes estranys i testimonis de confiança formen part de la memòria col·lectiva i són transmeses entre generacions.
A més, el fenomen OVNI ha inspirat activitats culturals, com xarrades, exposicions i trobades d’aficionats. Aquestes iniciatives no només busquen explicar els fenòmens, sinó també fomentar el pensament crític, la investigació ciutadana i el debat sobre la relació entre ciència, política i creences.
Conclusions
El cas del vol IB-249 entre València i Sagunt representa un exemple paradigmàtic de fenomen aeri no identificat en el context espanyol. La seua documentació oficial, la qualitat del testimoni i la ubicació geogràfica el converteixen en un cas d’estudi rellevant per a la ufologia i per a la història contemporània.
Sagunt, com a escenari d’aquest avistament, adquireix un paper central en la cartografia dels fenòmens aeris inexplicats a la Comunitat Valenciana. La combinació entre testimonis locals, documentació militar i absència d’explicació racional fa que el cas continue despertant interés i siga objecte de debat.
La reacció institucional, el tractament mediàtic i les implicacions culturals del fenomen OVNI posen de manifest la complexitat d’un tema que transcendeix la simple observació d’un objecte al cel. Es tracta d’un fenomen que interpel·la la societat en el seu conjunt, des de les institucions fins a les persones que miren el cel amb curiositat i esperit crític.
Referències
Ministeri de Defensa (1992). Expedient desclassificat sobre el vol IB-249. Biblioteca Virtual de Defensa.
Benítez, J. J. (1995). El fenómeno OVNI en España. Editorial Planeta.
Ballester Olmos, V. J. (2000). Los OVNIs y la ciencia.