Quan el foc devora les serres, no només es calcina la vegetació. Es destrueixen ecosistemes sencers, es perden vides animals, es posa en perill la salut de les persones i es fa miques el patrimoni natural que ens pertany a totes. Però darrere de cada flama hi ha també una història de negligència, de decisions polítiques que han prioritzat l’estalvi pressupostari per damunt de la protecció del territori, i de treballadores i treballadors forestals que lluiten amb mitjans precaris per fer front a una emergència que cada any és més intensa.
Aquest estiu de 2025 ha sigut especialment dur. Les comarques de l’interior de Castelló, les muntanyes de Lleó, les frondes gallegues i les serres andaluses han patit incendis devastadors. I si bé és cert que el canvi climàtic accentua les condicions extremes, no podem mirar cap a un altre costat quan les polítiques forestals de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular i Vox han deixat els boscos desprotegits, els bombers forestals abandonats i la ciutadania exposada.
A Castella i Lleó, per exemple, la gestió forestal ha estat marcada per la precarietat. Els bombers forestals denuncien contractes temporals, jornades extenuants i una manca de reconeixement professional que els impedeix accedir a drets laborals bàsics. La Llei 5/2024, que hauria de garantir un estatut digne per a aquest col·lectiu, continua sense aplicar-se. El govern autonòmic, en mans de PP i Vox, ha decidit posposar la implementació de les millores fins al 2027, escudant-se en contractes vigents que no contemplen les noves condicions. Mentrestant, el foc avança i les brigades forestals treballen sense el suport que mereixen.
Galícia, terra de boscos humits i paisatges verds, no ha estat exempta de la tragèdia. Les comarques d’Ourense i Lugo han patit incendis que han arrasat centenars d’hectàrees. El govern gallec, també del PP, ha mantingut una política de subcontractació que deixa els bombers forestals en mans d’empreses privades, amb condicions laborals que freguen la indignitat. La manca de formació continuada, l’absència de protocols clars i la insuficiència de recursos són una constant que es repeteix any rere any.
A Madrid, la situació és igualment preocupant. Tot i ser una comunitat amb recursos, la gestió forestal ha estat marcada per l’austeritat. El govern d’Ayuso ha prioritzat altres àrees, deixant la protecció del medi ambient en un segon pla. Els bombers forestals denuncien sous baixos, falta de reconeixement i una estructura que no permet una resposta ràpida i eficaç davant els incendis. El nord de la comunitat ha patit diversos focs aquest estiu, i la resposta institucional ha estat lenta i insuficient.
Andalusia, amb la seua gran extensió forestal, ha viscut episodis dramàtics. Les serres de Còrdova i la zona de Sierra Norte han estat escenari de focs que han posat en perill nuclis habitats. El govern andalús, també del PP, ha mantingut una política de licitacions que no contempla les millores laborals que exigeix la Llei 5/2024. Les brigades forestals treballen amb mitjans antiquats, sense suficient personal i amb una planificació que no contempla la prevenció com a eix central.
Davant d’aquesta realitat, cal alçar la veu. No podem permetre que la gestió forestal siga una qüestió partidista, ni que es convertisca en un camp de batalla ideològic. El territori és de totes, i la seua protecció hauria de ser una prioritat transversal. Les polítiques de dreta, centrades en la reducció de la despesa pública i en la privatització de serveis essencials, han demostrat ser ineficaces davant l’emergència climàtica que vivim.
La Llei 5/2024 és una eina fonamental per dignificar la professió de bomber forestal. Reconéixer-los com a professionals, garantir-los una jubilació anticipada, millorar les seues condicions laborals i assegurar una formació continuada són passos imprescindibles per construir un sistema de protecció forestal eficaç. Però aquesta llei, com tantes altres, corre el risc de quedar en paper mullat si les comunitats autònomes no la implementen amb responsabilitat.
És hora de reivindicar una gestió forestal pública, professionalitzada i centrada en la prevenció. Cal invertir en vigilància, en neteja de boscos, en educació ambiental i en protocols d’actuació que permeten una resposta ràpida. Cal escoltar les persones que treballen al bosc, que coneixen el territori i que saben com actuar davant el foc. Cal deixar de banda les excuses i posar-se a treballar.
Els incendis no són només una qüestió estacional. Són el reflex d’un model de gestió que ha fallat, d’un sistema que ha prioritzat l’estalvi per damunt de la vida. I això, en un context de crisi climàtica, és una irresponsabilitat que no podem tolerar.
Des del País Valencià, des de les comarques que també han patit focs en el passat, sabem que la lluita contra els incendis és una tasca col·lectiva. Sabem que el territori es defensa amb recursos, amb planificació i amb dignitat. I per això, alcem la veu per exigir que les comunitats autònomes governades per PP i Vox deixen de mirar cap a un altre costat i assumisquen la seua responsabilitat.
Perquè cada arbre que es crema és una ferida al nostre futur. Perquè cada bomber forestal que treballa en condicions precàries és una mostra de la indiferència institucional. I perquè cada hectàrea arrasada és una pèrdua que no podem recuperar.
És hora de dir prou. És hora de defensar el territori amb fets, no amb discursos buits. És hora de posar la vida al centre de les polítiques públiques. I és hora de reconéixer que la gestió forestal no pot estar en mans de qui no creu en el servei públic, ni en la protecció del medi ambient, ni en la dignitat de les persones que el defensen.