L’escut municipal és un exemple clar de com una ciutat pot condensar en una imatge la seua història. Amb els quatre pals de gules, recorda la seua vinculació amb la Corona d’Aragó, un llegat que travessa segles. Però són les seues particularitats —com les estrelles d’argent, les lletres que representen títols honorífics i la flor de lis borbònica— les que li donen caràcter únic. Aquests elements no van ser triats a l’atzar; són reconeixements obtinguts per la valentia de la població davant amenaces externes, com les invasions barbaresques o la resistència contra l’exèrcit napoleònic. És imperatiu que la societat saguntina no veja aquest escut com una figura inerta, sinó com una crida a mantindre viu l’esperit que el va fer possible.
La bandera, igualment, mereix una reivindicació pública. Des del moment en què Jaume I concedí a Morvedre els privilegis que la convertien en vila reial, aquella ensenya esdevingué molt més que un símbol: representava el reconeixement oficial d’una comunitat que passava a formar part d’un projecte comú. Que el poble decidira recrear-la fidelment al segle XX demostra que el vincle emocional amb aquest símbol segueix ben viu. És important no sols conservar-la físicament, sinó donar-li el protagonisme que mereix en els actes cívics i culturals, transmetent-ne el significat a les generacions joves, perquè entenguen que no es tracta només d’un símbol històric, sinó d’un emblema que parla d’identitat i de pertinença.
La carta pobla és probablement el document que millor expressa l’esperit fundacional del Sagunt modern. Concedida en un moment de transformació profunda, va ser l’eina que permeté construir una comunitat basada en el respecte als furs, en l’autonomia política i en el desenvolupament econòmic. El fet que Jaume I reconeguera la importància estratègica i humana de Morvedre concedint-li una carta pobla tan generosa parla del valor que la vila tenia ja en aquell moment. No disposar de l’original no ha de ser excusa per deixar-la en l’oblit; al contrari, és motiu per treballar intensament en la seua divulgació, reconstrucció i dignificació.
Els símbols no poden ser elements que es mostren esporàdicament o s'utilitzen només en moments puntuals. Cal que tinguen presència habitual en el discurs institucional i en la vida pública. I això implica una responsabilitat compartida per totes les persones que formen part de la comunitat saguntina, des de les que treballen en la gestió cultural fins a aquelles que participen en entitats cíviques, educatives o festives.
Reivindicar els símbols de Sagunt és, en definitiva, reivindicar la memòria d’un poble que ha sabut defensar-se, reinventar-se i créixer mantenint sempre el cap alt. És defensar un patrimoni immaterial que parla de qui som i d’on venim, i que ens ajuda a encarar el futur amb identitat, força i orgull col·lectiu. Preservar-los és un acte de justícia històrica; difondre’ls, una tasca pedagògica; viure’ls amb emoció, una forma de resistència cultural. Sagunt s’ho mereix. I ho mereix el seu poble.