En una societat que encara imposa normes rígides sobre com hem de ser, estimar i expressar-nos, el món travesti i drag queen emergeix com una força poderosa de llibertat, creativitat i reivindicació. No és només maquillatge, perruques i talons alts. És una forma d’existir que desafia les estructures patriarcals, cisnormatives i heteronormatives que durant segles han silenciat les veus dissidents. És art, és política, és vida.
Les persones travestis i drag queens han estat històricament marginades, ridiculitzades i perseguides. Però també han estat al capdavant de moltes lluites pels drets LGTBI+, com ho demostra la figura de Marsha P. Johnson, una dona negra trans i drag queen que va ser clau en els aldarulls de Stonewall. Aquestes identitats han estat, i continuen sent, motor de canvi, de visibilització i de resistència davant d’un sistema que sovint les vol invisibles.
El drag i el travestisme són espais de creació on es qüestionen els rols de gènere, es juguen les identitats i es construeixen mons possibles. Són una forma d’expressió que permet a moltes persones explorar-se, empoderar-se i trobar comunitat. No es tracta només d’entreteniment, sinó d’una pràctica política que desafia la norma i obre camins per a una societat més lliure i diversa.
El món travesti i drag no és homogeni. És plural, ric i canviant. Hi conviuen estètiques, discursos i pràctiques molt diverses, des del drag més clàssic fins a formes més experimentals i híbrides. Hi ha drag queens, drag kings, persones no binàries que fan drag, artistes que barregen performance, dansa, música i crítica social. Totes aquestes expressions tenen en comú una voluntat de trencar amb el que s’espera, de jugar amb el gènere com a construcció cultural i de fer visible allò que sovint es vol amagar.
És important entendre que el drag i el travestisme no són disfresses. No són una burla ni una paròdia de les identitats de gènere, com alguns discursos transfòbics intenten fer creure. Són, al contrari, una forma d’homenatge, de celebració i de subversió. Quan una persona es transforma en drag, està creant una nova realitat, una nova narrativa, una nova manera de ser al món. I això és profundament revolucionari.
A més, el drag i el travestisme tenen una llarga tradició cultural i artística. Des del teatre grec fins a les revistes del segle XX, passant per les festes populars i les cultures indígenes, el fet de travestir-se ha estat present en moltes societats com una forma d’expressió, de ritual i de crítica. El que avui coneixem com a drag beu d’aquestes arrels i les transforma en una eina contemporània de resistència i creativitat.
Tanmateix, malgrat aquesta riquesa i aquesta aportació cultural, les persones travestis i drag continuen patint discriminació, violència i exclusió. Són moltes les que no poden accedir a una feina digna, a un habitatge segur o a una atenció sanitària respectuosa. Són moltes les que han de viure amagades, amb por, amb vergonya imposada. I això és una injustícia que no podem tolerar.
Cal denunciar també com el sistema capitalista ha intentat apropiar-se del drag, convertint-lo en un producte de consum, despolititzat i estèticament normatiu. L’èxit de programes com RuPaul’s Drag Race ha contribuït a donar visibilitat al món drag, però també ha generat una imatge limitada i comercialitzada que sovint exclou les formes més radicals, més marginals i més crítiques del drag. No podem oblidar que el drag va nàixer als marges, als carrers, als locals clandestins, com una resposta a l’opressió i com una forma de supervivència.
Per això, és fonamental recuperar el caràcter polític i comunitari del drag i del travestisme. Cal donar suport als espais autogestionats, als col·lectius locals, a les artistes que treballen des de la precarietat i la dissidència. Cal escoltar les veus de les persones travestis i drag que no encaixen en els cànons imposats, que no tenen milers de seguidors a les xarxes, però que fan una feina imprescindible per a la transformació social.
També és essencial incorporar una mirada interseccional. No és el mateix ser una drag queen blanca i amb privilegis que ser una persona travesti racialitzada, migrant o amb diversitat funcional. Les opressions es creuen i es multipliquen, i cal tenir-ho en compte a l’hora de construir aliances i lluites compartides. El feminisme, l’antiracisme, l’anticapitalisme i la lluita pels drets LGTBI+ han d’anar de la mà si volem una societat realment justa i inclusiva.
El món travesti i drag ens ensenya que el gènere no és una presó, sinó un espai de joc, de creació i de llibertat. Ens mostra que podem ser moltes coses alhora, que podem reinventar-nos, que podem desafiar les normes i construir noves formes de relació, de comunitat i d’amor. Ens convida a mirar més enllà del que és normatiu, a abraçar la diferència i a celebrar la diversitat com una riquesa col·lectiva.
Reivindiquem, doncs, un món on totes les identitats siguen respectades, on la llibertat d’expressió siga un dret real i on ningú haja d’amagar-se per ser qui és. Reivindiquem una educació que incloga la diversitat de gènere i sexual, uns mitjans de comunicació que donen veu a les persones dissidents, unes institucions que garantisquen els drets de totes. Reivindiquem una cultura que no només tolere, sinó que celebre el món travesti i drag com una part essencial del nostre teixit social.
Perquè el món travesti i drag no és una moda ni una provocació: és una forma de resistència, una celebració de la diferència i una crida a la llibertat. És una revolució que es fa amb purpurina, però també amb coratge, amb dolor i amb esperança. És una revolució que ens interpel·la a totes, que ens sacseja i que ens convida a imaginar un futur més lliure, més just i més bell.
Escoltem-les, respectem-les i celebrem-les. Perquè en la seua llum, totes brillarem més.