Una etapa de dignitat i transformació: Ribó, Quico i Pepe Gil

En temps de retrocessos i discursos buits, cal alçar la veu per reconéixer aquells que han treballat des del rigor, la proximitat i el compromís amb el territori. La fi de l’etapa de Joan Ribó a València, el llegat de Quico Fernández a Sagunt i la recent despedida de Pepe Gil com a portaveu de Compromís són molt més que canvis de noms: són el tancament d’una etapa de dignificació de la política municipal valenciana.

Joan Ribó: la ciutat que va tornar a mirar cap a les persones. Quan Joan Ribó va accedir a l’alcaldia de València el 2015, la ciutat venia d’una etapa de grans esdeveniments i grans deutes. Amb el Govern de la Nau, València va començar a respirar: es va posar fi a la corrupció institucionalitzada, es va apostar per la mobilitat sostenible, es va recuperar l’espai públic per a la ciutadania i es va impulsar una política cultural i lingüística valenta.

Un dels moments clau del seu mandat va ser l’acord històric amb l’Autoritat Portuària per a posar límits a l’expansió del port i defensar l’Albufera i el litoral sud. Ribó va ser una veu ferma davant els interessos especulatius, i això li va costar crítiques, però també li va guanyar el respecte de molts col·lectius socials i ecologistes.

Quico Fernández i el renaixement de Sagunt. A Sagunt, Quico Fernández va ser molt més que un alcalde: va ser un motor de transformació. Amb ell es va impulsar Parc Sagunt I, un projecte que va passar de ser un polígon abandonat a convertir-se en un dels centres logístics més potents del sud d’Europa. Gràcies a aquella aposta, hui tenim Parc Sagunt II i la gigafactoria de bateries de Volkswagen, una inversió estratègica que ha posat Sagunt al mapa industrial europeu. 

Però Quico no es va quedar en l’economia: va defensar el patrimoni històric, va dignificar el nucli antic, va apostar per la cultura i per la cohesió entre el Port i el nucli històric. Va demostrar que es pot governar amb identitat, amb eficiència i amb visió de futur.

Pepe Gil: coherència i treball des de l’ombra. La despedida de Pepe Gil com a portaveu de Compromís a Sagunt és un moment carregat d’emoció i de reconeixement. Gil ha sigut una figura discreta però essencial, capaç de teixir consensos, de defensar projectes amb rigor i de posar sempre el bé comú per davant de les sigles. 

Amb ell, Compromís ha mantingut una línia clara: defensa del territori, aposta per la indústria sostenible, i una manera de fer política basada en la proximitat i la transparència. La seua marxa deixa un buit, però també una escola de fer política que cal preservar.

Un llegat que no s’ha d’oblidar. En un moment on tornen els discursos buits i les polítiques de maquillatge, cal recordar que hi hagué un temps —no tan llunyà— en què València i Sagunt van ser referents de bona gestió, de valentia i de compromís amb el país. Ribó, Quico i Pepe Gil no han sigut perfectes, però han sigut honestos, valents i fidels a un projecte de país.

Ara toca continuar el camí que ells van obrir. Perquè el futur no es construeix amb nostàlgia, sinó amb memòria i amb acció.