Donar sang, donar vida: una experiència que transforma

Cada dia, en algun racó del món, hi ha persones que reben una bossa de sang que pot marcar la diferència entre continuar vivint o no. El que per a moltes pot semblar un gest senzill, per a altres és una esperança renovada. Donar sang no és només un acte sanitari: és solidaritat, compromís i una manera d’estimar la vida i la humanitat.

I això, jo ho he pogut comprovar en primera persona.

Durant molt de temps, per motius de salut relacionats amb el pes, no podia ser donant. Els criteris mèdics eren clars i no ho permetien. I tot i que entenia les raons, em sentia fora d’una causa que admirava. Veia les campanyes, sentia parlar de donacions, però em semblava que aquell món no estava al meu abast. Com si no poguera ser part d’eixa xarxa de gent que ajuda, que fa, que dona.

Però el temps i l’esforç donen fruits. Després d’un procés personal llarg i complex, vaig aconseguir estabilitzar la meua salut i perdre el pes necessari per a poder donar sang. El primer cop que ho vaig fer, vaig sentir una emoció difícil d’explicar. Estava nerviós, sí, però també orgullós. Sabia que aquell moment simbolitzava molt més que una extracció: era el resultat d’un camí personal, però també el principi d’una nova manera de contribuir al bé comú.

Una sola donació pot ajudar fins a tres persones. Tres! És impressionant pensar que en només uns minuts pots fer una acció amb un impacte tan gran. No cal ser una persona experta, ni tindre molts recursos. Només fa falta voluntat, responsabilitat i ganes de posar el teu granet d’arena.

Vivim en una societat que sovint ens aclapara amb notícies negatives. Guerres, desastres, injustícies... Davant d’això, donar sang és una manera de recuperar el control. De fer una acció concreta, positiva i real. És solidaritat sense condicions, entre persones desconegudes que es connecten a través d’un fil invisible de cura i de confiança.

Algunes persones poden veure la donació com una experiència rutinària o poc significativa. Però per a mi és exactament el contrari. És el record de que ara sí que puc. Que allò que abans era un límit ara és una oportunitat. És la prova que, a poc a poc, podem transformar-nos i transformar el món.

No exageraré si dic que, eixint d’una jornada de donació, em sent més persona. Em sent part d’alguna cosa més gran. I sé que, qui reba aquella sang, pot continuar vivint gràcies a un gest anònim però immensament valuós.

A més, en moments com les Falles o a l’estiu, quan les reserves baixen, és fonamental que la societat responga. Donar sang hauria de formar part del nostre compromís com a comunitat. Com votar, com cuidar del veïnat, com respectar el medi ambient. Són actes que construïxen el món en què volem viure.

També val la pena recordar per què se celebra el 14 de juny el Dia Mundial del Donant de Sang. És l’aniversari del naixement de Karl Landsteiner, la persona que va descobrir els grups sanguinis i va fer possible les transfusions segures. Un descobriment que ha salvat milions de vides. Gràcies a la ciència i a persones com ell, hui podem donar sang amb seguretat i eficàcia.

Per això, aquest dia no és només una commemoració. És també un reconeixement a totes les persones donants. A qui dona per primera vegada. A qui ho fa de manera periòdica. A qui ho fa en silenci, sense esperar cap agraïment. Perquè al final, donar sang és un acte d’amor pur i desinteressat.

Acabe aquest article amb una invitació clara: si estàs en condicions de fer-ho, dona. Fes-ho per qui més ho necessita. Fes-ho per tu, també. Per sentir-te útil, present, compromés o compromesa. Ens veiem en la pròxima jornada. I si és la teua primera vegada, benvingut o benvinguda: segur que serà l’inici d’una nova forma de contribuir al món.