Signes

A l'estat espanyol es reconeixen dues llengües de signes cooficials: la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana. Tot i que el seu nom pot suggerir una correspondència directa amb les llengües orals, les llengües de signes tenen una estructura i evolució pròpies, i no són simples traduccions de les llengües parlades.

El Dia Nacional de les Llengües de Signes Espanyoles, que se celebra cada 14 de juny, representa una jornada de gran importància per a la comunitat sorda i per a totes les persones que defensen la diversitat lingüística i cultural. Aquesta commemoració busca posar en valor la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana, així com conscienciar sobre la necessitat d’assegurar l’accessibilitat i la inclusió en tots els àmbits de la societat.

La llengua de signes és un mitjà de comunicació essencial per a les persones sordes, basat en l’expressió gestual i visual. Durant molts anys, ha estat invisibilitzada o marginada, però el reconeixement oficial ha permés avançar cap a la seua normalització. Tot i això, encara existeixen moltes barreres que impedeixen una veritable igualtat lingüística, i és per això que aquest dia esdevé una oportunitat per a reflexionar sobre els reptes pendents.

El reconeixement oficial de la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana ha estat fonamental per a la comunitat sorda. En el cas de la llengua de signes catalana, el seu reconeixement per part del Parlament de Catalunya ha estat un pas important per garantir la seva preservació i promoció. De la mateixa manera, la llengua de signes espanyola compta amb un marc legal que assegura la seva protecció, però encara hi ha barreres que dificulten el seu ple desenvolupament en diversos sectors de la societat.

Un dels àmbits on és imprescindible la presència de la llengua de signes és l’educació. L’accés a una formació adaptada és essencial perquè els infants i joves sordes puguen aprendre en condicions d’igualtat. Tot i els avanços en aquest camp, encara hi ha escoles que no compten amb intèrprets o amb professorat especialitzat. Apostar per una educació inclusiva significa assegurar que la llengua de signes siga una part integral del sistema educatiu i que les persones sordes puguen desenvolupar-se sense limitacions.

L’accessibilitat en els serveis públics també és un aspecte fonamental. En hospitals, jutjats i altres institucions, moltes vegades les persones sordes no disposen d’intèrprets que faciliten la comunicació amb el personal. Aquesta situació pot generar dificultats i desigualtats, per la qual cosa és necessari impulsar mesures que garantisquen la presència de la llengua de signes en aquests espais i l’ús de tecnologies que faciliten la comunicació.

En l’àmbit laboral, la integració de les persones sordes continua sent un desafiament. Encara que algunes empreses han fet esforços per afavorir la inclusió, en moltes ocasions no es proporcionen les condicions adequades perquè les persones sordes puguen desenvolupar la seua activitat professional de manera plena. La formació en llengua de signes i l’adaptació de la comunicació interna són claus per a fomentar entorns de treball més accessibles i inclusius.

Els mitjans de comunicació també tenen un paper fonamental en la normalització de la llengua de signes. Tot i que alguns programes televisius han incorporat intèrprets, la seua presència continua sent insuficient en molts continguts informatius i culturals. És imprescindible que els mitjans garantisquen l’accessibilitat, per tal que la comunitat sorda puga accedir a la informació i a la cultura en igualtat de condicions.

El Dia Nacional de les Llengües de Signes Espanyoles no és només una jornada de reivindicació, sinó també una ocasió per a celebrar la riquesa i la diversitat d’aquestes llengües. La llengua de signes és una eina de comunicació, però també un element identitari que enriqueix la cultura i la societat. Preservar-la i difondre-la és una responsabilitat col·lectiva que requereix el compromís de les institucions, les organitzacions i la ciutadania.

Durant aquesta jornada, se celebren nombrosos actes per a conscienciar la societat sobre la importància de la inclusió lingüística. Tallers, conferències i campanyes de sensibilització ajuden a donar visibilitat a la llengua de signes i a promoure el respecte cap a les persones sordes. La participació ciutadana en aquestes iniciatives és fonamental per a continuar avançant en la igualtat de drets.

Aquesta celebració és una crida a l’acció per a garantir que la llengua de signes tinga un reconeixement real i efectiu en tots els àmbits de la vida quotidiana. La igualtat lingüística no ha de ser només una aspiració, sinó una realitat tangible que permeta a les persones sordes exercir els seus drets en igualtat de condicions. És hora de consolidar l’ús de la llengua de signes i d’assegurar que ningú quede exclòs per una barrera comunicativa. Celebrar aquest dia és també comprometre’s amb una societat més inclusiva i respectuosa amb la diversitat.