El groc brilla, però també pot cegarnos. Este manifest naix per encendre la consciència darrere del que es considera el dia més feliç de l’any: el Yellow Day.
Celebrem la felicitat, però no des de l’oblit. Ho fem des de l’empatia i amb la mirada posada en totes les realitats que conviuen el mateix dia.
El 20 de juny és considerat estadísticament el dia més feliç de l’any, amb bon temps, llum i aire d’estiu. Però també és el Dia Mundial de les Persones Refugiades. I eixa coincidència és reveladora.
Dues commemoracions que podrien semblar oposades, però que en realitat es complementen. Perquè la felicitat plena només té sentit si és compartida.
Este manifest vol obrir els ulls a la complexitat del món. Vol denunciar les bombolles d’alegria que exclouen i recordar que el privilegi de somriure no és universal.
El groc representa calidesa, creativitat i energia. Però també pot ser responsabilitat, si decidim que la nostra alegria camine de la mà amb la justícia.
Vivim temps en què l’individualisme amenaça el vincle col·lectiu. Però també tenim més capacitat que mai per transformar realitats i generar comunitat.
En pensar en el Yellow Day, venen al cap records bonics, moments de pau. Però també cal pensar en qui no pot gaudir d’eixe moment.
Cap felicitat pot ser completa si ignora el patiment alié. I cap somriure pot durar si no repara el dolor de les altres persones.
Les persones refugiades han perdut molt més que una llar: han perdut continuïtat vital, però mantenen la dignitat i la força per sobreviure.
La seua capacitat de resistència i d’esperança també és un símbol del que podria ser este dia: una felicitat guanyada, digna, lluitada.
Este manifest demana entendre la felicitat com una construcció col·lectiva. No és un estat personal, sinó un espai comú on totes i tots podem contribuir.
L’alegria ha de ser una invitació, no una tanca. Un gest obert que diu “ací també hi ha lloc per a tu”.
Desitgem un Yellow Day que celebre, però també que denuncie. Que s’atrevisca a mirar de cara la desigualtat i a plantar-li cara amb tendresa.
La felicitat no és evasió: és compromís amb el bé comú. És resistència davant del cinisme i de la indiferència.
Parlar de felicitat també és parlar de drets, de refugi, de protecció. No pot existir benestar si no hi ha justícia.
Este manifest és una crida a canviar la mirada. A fer del groc un gest, una acció, una manera de ser al món.
La felicitat pot ser el somriure després del plor, la calma que arriba després del caos. També pot ser una mà amiga per a qui arriba buscant una nova oportunitat.
Este 20 de juny, el groc no ha de ser només una llum bonica, sinó un símbol de compromís real amb qui més ho necessita.
Tenim la capacitat de transformar l’alegria en pont, en paraula, en acollida. I tenim la responsabilitat de fer-ho.
Aquest manifest és una proposta per eixamplar els límits del que entenem per felicitat. Perquè quan abracem l’altra persona, també ens abracem a nosaltres mateixes.
La natura renaix cada juny. Que este canvi de llum ens recorde que també podem transformar el nostre món.
No volem felicitat que oblide. Volem felicitat que recorde, que cure, que abrace.
Les persones refugiades també mereixen un Yellow Day. No com a excepció, sinó com a dret.
Este manifest vol sembrar consciència, però també espais d’esperança. Vol ser gest, acció, moviment.
La felicitat resistent és la més poderosa. Aquella que s’alça malgrat tot i que sap que no està sola.
El groc pot ser denúncia si ens ajuda a veure millor. Pot ser llum si assenyala les ombres per poder dissipar-les.
No volem un dia feliç per a unes poques persones. Volem un futur digne per a tothom, cada dia de l’any.
Este manifest creu en la tendresa com a força política. En el somriure com a símbol de compromís.
La felicitat no hauria de ser una meta individual, sinó una xarxa que sosté, una trama on ningú quede fora.
El Yellow Day pot ser molt més que una data simbòlica. Pot ser el principi d’un relat col·lectiu on la joia tinga rostre plural.
Des del cor d’este manifest, llancem una proposta: fem del 20 de juny un dia per celebrar, sí, però també per transformar.
I quan arribe la pròxima estació, que la llum ens trobe actives, acollidores, compromeses amb un món que somia ser més just.