La sanitat pública del nostre territori està enviant un crit que ja no podem ignorar. Les llistes d’espera continuen allargant-se, les urgències funcionen al límit i el personal sanitari treballa en unes condicions que cap societat que es vulga justa hauria de permetre. Són professionals que sostenen el sistema amb dedicació i vocació, però que fa massa temps que carreguen amb una pressió insostenible. Quan elles i ells no estan bé, la ciutadania tampoc ho està. Són qui ens acompanya quan entrem per la porta d’un centre de salut o d’un hospital, qui ens guia, ens cura i ens dona tranquil·litat quan més la necessitem.
A esta situació s’hi suma un problema que colpeja directament la qualitat assistencial: el desmantellament del Servei de Radiodiagnòstic. No és un detall tècnic ni un assumpte menor. És una peça essencial del sistema, un dret adquirit que no podem permetre que es perda. Quan es retalla en diagnòstic, es retalla en salut, en rapidesa, en seguretat i en igualtat.
La manca de recursos materials bàsics és una altra ferida oberta. Hi ha centres on cal demanar llits, cadires de rodes o equipament que hauria d’estar garantit sense excuses. La centraleta falla, la comunicació es complica i la sensació de precarietat es fa massa evident. La població creix, però les plantilles no. Les necessitats augmenten, però els recursos no arriben. I, mentrestant, les derivacions a la sanitat privada continuen multiplicant-se, desviant diners públics cap a serveis que no sempre responen a l’interés general. Eixe diners és de totes i tots, i hauria de reforçar allò que és comú, no alimentar desigualtats.
La situació de l’Atenció Primària és especialment preocupant. Hauria de ser la porta d’entrada al sistema, el lloc on es resol la major part dels problemes de salut, però està ofegada per la falta de personal, de temps i de mitjans. Sense una Primària forta, tot el sistema trontolla.
Davant d’esta realitat, la ciutadania del Camp de Morvedre i l’Alt Palància està començant a organitzar-se. És un pas imprescindible. No podem esperar que ningú defense per nosaltres allò que és nostre. La sanitat pública és un patrimoni col·lectiu, un pilar de la convivència i un espai d’igualtat real. Quan es debilita, es debilita la cohesió social. Quan es privatitza, es trenca la idea que totes les persones mereixen la mateixa atenció, independentment de la seua renda o del seu codi postal.
Per això és tan important obrir espais de reflexió, de trobada i d’anàlisi compartida. Espais on professionals, associacions, col·lectius i veïnat puguen explicar què està passant als seus centres de salut, als seus hospitals, als seus municipis. Espais on es puga entendre quines són les necessitats reals i quines decisions polítiques han portat a la situació actual. Espais on es puga començar a construir una resposta col·lectiva, organitzada i valenta.
D’esta voluntat naixerà una Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, oberta a tota la ciutadania i als col·lectius socials que vulguen sumar-se. Una plataforma que no serà només un espai de denúncia, sinó també de proposta, de vigilància i de defensa activa del que és de totes i tots. Una plataforma que escoltarà les problemàtiques concretes de cada municipi, de cada centre, de cada col·lectiu, perquè totes les experiències són necessàries per entendre el conjunt.
I esta mobilització no es quedarà en paraules. El pròxim 5 de juny, davant de la porta d’Urgències de l’Hospital de Sagunt, la comarca farà sentir la seua veu. Serà un acte breu però contundent, una manera de demostrar que estem organitzades, que estem atentes i que no permetrem que la sanitat pública continue deteriorant-se en silenci.
La sanitat pública no és un privilegi. És un dret. I els drets, quan no es defensen, es perden. Per això és tan important que la ciutadania s’alce, que es mobilitze i que deixe clar que no acceptarà un futur on la salut depenga de la butxaca de cadascú.
La sanitat pública no es ven. Es defensa. I és el moment de fer-ho juntes i junts, amb determinació, amb esperança i amb la convicció que un sistema sanitari digne és la base d’una societat que es respecta a si mateixa.
