Els programes electorals solen presentar-se com una extensa successió de promeses, moltes vegades desconnectades de les necessitats reals dels municipis. Per això, davant qualsevol convocatòria electoral, convé analitzar les propostes des d’una perspectiva pròpia. Sagunt i el Camp de Morvedre necessiten saber què ofereix cada formació política per a un territori que afronta una transformació industrial, demogràfica, urbana i cultural sense precedents.
El primer criteri ha de ser la indústria i l’ocupació. El desenvolupament de PowerCo i la consolidació de Parc Sagunt I i II poden convertir la comarca en un dels principals pols industrials del País Valencià. Tanmateix, no n’hi ha prou d’anunciar inversions milionàries o celebrar la implantació de grans empreses. Cal preguntar quants llocs de treball es crearan, quina qualitat tindran, quants podran ocupar les persones de la comarca i quina participació tindran les empreses locals.
La formació professional ha d’estar vinculada a aquesta nova realitat productiva. Els instituts, els centres de formació, les universitats, les administracions i les empreses han de coordinar-se per oferir especialitats relacionades amb les bateries, l’electromecànica, la robòtica, la logística, les energies renovables, la digitalització i el manteniment industrial. Si no formem la nostra gent, contemplarem el creixement industrial des de fora mentre els llocs qualificats són ocupats per persones procedents d’altres territoris.
El segon gran repte és el port i la logística. El port de Sagunt necessita millors accessos ferroviaris i una connexió efectiva amb el Corredor Mediterrani. La competitivitat industrial no depén únicament de disposar de sòl o d’atraure fàbriques, sinó també de transportar mercaderies de manera ràpida, segura i sostenible. Apostar pel ferrocarril reduiria la dependència del transport per carretera, les emissions i la congestió, al mateix temps que reforçaria el paper estratègic de Sagunt en l’arc mediterrani.
La tercera qüestió és l’habitatge. La industrialització atraurà població i augmentarà la demanda residencial. Sense una planificació anticipada, el creixement pot provocar una pujada dels lloguers, l’expulsió de les famílies amb menys recursos i més dificultats per a l’emancipació juvenil. És imprescindible mobilitzar habitatges buits, ampliar el parc públic, impulsar lloguers assequibles i planificar noves zones residencials amb serveis, transport públic i espais verds. No podem permetre que treballar a Sagunt signifique no poder viure a Sagunt.
El quart criteri és la mobilitat. La línia de Rodalia València-Sagunt-Castelló necessita més freqüències, major fiabilitat i estacions modernes i accessibles. També cal reforçar les connexions entre Sagunt, el Port de Sagunt i la resta dels municipis del Camp de Morvedre. Una comarca industrial no pot dependre quasi exclusivament del vehicle privat. La mobilitat és una política social, econòmica i ambiental, perquè condiciona l’accés al treball, als estudis, als serveis sanitaris i a les activitats culturals.
La cinquena qüestió és el finançament valencià. La reforma del sistema de finançament autonòmic pot semblar un debat allunyat de la vida quotidiana, però determina els recursos disponibles per als hospitals, els col·legis, els serveis socials, el transport i les infraestructures. Qualsevol programa que aspire a representar els interessos del Camp de Morvedre ha d’assumir la necessitat d’un finançament just per al País Valencià.
El turisme constitueix el sisé criteri. Sagunt i la comarca no poden limitar el seu futur a la indústria. El patrimoni romà, el castell, el teatre, la jueria, el litoral, la serra Calderona, la gastronomia i els paisatges comarcals conformen una oferta singular. El turisme cultural, natural i gastronòmic pot complementar l’activitat industrial, diversificar l’economia i generar ocupació vinculada al comerç, l’hostaleria, la cultura i les activitats mediambientals.
Aquesta estratègia necessita un consorci turístic del Camp de Morvedre. Els municipis no haurien de promocionar-se de manera aïllada, sinó construir una marca comarcal capaç d’integrar costa, muntanya, patrimoni, festes i gastronomia. Una persona que visite el teatre romà també pot descobrir la Marjal dels Moros, recórrer la serra Calderona, conéixer els nuclis històrics de la comarca o gaudir dels seus productes locals.
El patrimoni històric és el seté element essencial. El castell, el teatre romà, la jueria i el patrimoni industrial del Port de Sagunt necessiten inversions continuades, no actuacions puntuals. Conservar el patrimoni no significa immobilitzar-lo, sinó donar-li vida, interpretar-lo i integrar-lo en el desenvolupament econòmic i educatiu. El patrimoni industrial ha de rebre una atenció especial perquè explica la identitat obrera i la història contemporània del Port.
El huité criteri és la cultura. Sagunt necessita una programació estable durant tot l’any, suport a la creació local i espais adequats per a les arts escèniques, la música, la literatura i les arts visuals. Sagunt a Escena és una referència imprescindible, però el seu potencial encara pot créixer. La cultura no és una despesa ornamental: crea ocupació, cohesiona la societat, projecta la ciutat i genera activitat econòmica.
Per això resulta especialment rellevant la creació d’un Consorci Estatal Sagunt Patrimoni i Arts Escèniques, amb participació del Govern d’Espanya, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Sagunt. Inspirat en les experiències de Mérida i Almagro, aquest organisme podria garantir un finançament estable per a Sagunt a Escena, coordinar la gestió del patrimoni i impulsar una programació permanent. Sagunt disposa dels elements necessaris per convertir-se en una gran capital mediterrània del teatre clàssic, però necessita ambició, cooperació institucional i continuïtat.
Finalment, cap projecte de desenvolupament serà acceptable si ignora el medi ambient. La protecció de la Marjal dels Moros, la regeneració de les platges, la conservació del litoral i l’adaptació al canvi climàtic han de formar part de totes les decisions industrials i urbanístiques. Desenvolupar Parc Sagunt no pot significar degradar els ecosistemes pròxims. La sostenibilitat ha de traduir-se en controls ambientals exigents, eficiència energètica, reutilització de l’aigua, transport ferroviari i restauració dels espais naturals.
Aquests onze criteris ofereixen una manera concreta d’avaluar els programes electorals: indústria, port, habitatge, mobilitat, finançament, turisme, patrimoni, cultura, cooperació comarcal, medi ambient i un consorci estatal per a les arts escèniques. No es tracta de comprovar qui promet més, sinó qui presenta compromisos detallats, pressupostos, terminis i mecanismes de coordinació.
Sagunt no ha d’elegir entre indústria i patrimoni, entre ocupació i sostenibilitat o entre fàbriques i cultura. El verdader repte consisteix a integrar totes aquestes dimensions en un model equilibrat. El futur ja està arribant. Ara cal decidir si ens limitem a observar-lo o si assumim la responsabilitat col·lectiva de construir-lo.