17.11.26

Indústria i ocupació: l’oportunitat històrica que Sagunt no pot deixar escapar

Sagunt ha sigut sempre una ciutat marcada per la indústria. La seua història contemporània no es pot entendre sense la siderúrgia, el moviment obrer, el creixement del Port de Sagunt i les lluites socials que van construir una identitat col·lectiva pròpia. Ara, dècades després de la reconversió industrial, el municipi i el conjunt del Camp de Morvedre tornen a trobar-se davant d’un moment decisiu. La implantació de PowerCo, el desenvolupament de Parc Sagunt I i la consolidació de Parc Sagunt II anuncien una transformació econòmica capaç de condicionar el futur de diverses generacions.

La primera reacció davant d’aquestes inversions és, lògicament, positiva. La comarca necessita activitat econòmica, oportunitats laborals i projectes que permeten a la joventut construir el seu futur sense haver de marxar. Tanmateix, celebrar l’arribada de grans empreses no és suficient. La qüestió important no és només quants milions s’invertiran, sinó com es distribuiran els beneficis d’aquesta industrialització, quina ocupació es crearà i quin paper tindrà la societat del Camp de Morvedre.

No podem limitar-nos a convertir Sagunt en un espai on les empreses instal·len fàbriques mentre les decisions, els professionals més qualificats i els beneficis es concentren fora del territori. La indústria només serà una oportunitat històrica si genera ocupació de qualitat, reforça el teixit productiu local i contribueix a millorar els serveis públics, les infraestructures i les condicions de vida de la població.

Per això, el primer compromís exigible és la creació de treball estable i digne. Les administracions han de fer un seguiment públic dels llocs de treball directes i indirectes generats per PowerCo i per les empreses que s’instal·len a Parc Sagunt. No n’hi ha prou de presentar estimacions en una roda de premsa. Cal conéixer quants contractes són indefinits, quins perfils professionals es necessiten, quines condicions salarials s’ofereixen i quina presència tenen les dones, les persones joves i els col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral.

També s’ha d’evitar que la nova ocupació industrial depenga d’una successió interminable de subcontractes. L’externalització pot ser necessària per a determinades activitats especialitzades, però no pot convertir-se en una fórmula per reduir salaris, fragmentar plantilles o diluir responsabilitats en matèria de seguretat laboral. La indústria del futur no pot repetir les pitjors pràctiques del passat. Necessitem empreses modernes, competitives i innovadores, però també compromeses amb el diàleg social, la negociació col·lectiva i la prevenció de riscos.

La formació serà una de les claus d’aquest procés. La fabricació de bateries, l’automatització, la robòtica, l’electromecànica, la logística avançada, el manteniment industrial, la ciberseguretat i les energies renovables exigeixen coneixements específics. Si no preparem la població de la comarca per ocupar aquests llocs, podem arribar a la paradoxa de tindre milers d’oportunitats laborals al costat de casa i, al mateix temps, una part de la ciutadania sense possibilitats reals d’accedir-hi.

Els instituts, els centres de Formació Professional i les universitats han de coordinar-se amb les empreses i les administracions. Cal adaptar les titulacions a les necessitats industrials sense convertir l’educació pública en una simple acadèmia al servei d’una companyia concreta. La formació ha d’oferir competències útils per a diferents empreses i sectors, perquè les persones treballadores mantinguen la seua autonomia professional i puguen evolucionar al llarg de la seua vida laboral.

La Formació Professional Dual pot ser una ferramenta molt valuosa si es desenvolupa amb garanties. Les pràctiques han d’estar correctament tutoritzades, relacionades amb els estudis i orientades a una inserció laboral real. L’alumnat no pot ser utilitzat com a mà d’obra barata ni substituir llocs de treball estructurals. Igualment, cal facilitar la requalificació de persones adultes que ja tenen experiència en la indústria, la construcció, la logística o el manteniment, però necessiten actualitzar les seues competències.

La nova industrialització també ha de beneficiar les petites i mitjanes empreses. El Camp de Morvedre disposa de tallers, empreses de serveis, professionals autònoms i negocis amb dècades d’experiència. Aquest teixit local ha de tindre oportunitats reals per integrar-se en la cadena de proveïdors de PowerCo, Parc Sagunt i el port. Per aconseguir-ho, cal impulsar programes de modernització, digitalització, certificació, internacionalització i accés al finançament.

No es tracta de concedir privilegis, sinó d’ajudar les empreses locals a competir en condicions adequades. Les grans inversions han de deixar valor afegit al territori. Si la major part dels serveis, subministraments i contractes s’adjudiquen sistemàticament a empreses externes, la comarca assumirà els impactes de la industrialització sense aprofitar plenament els seus beneficis.

També hem de parlar de la qualitat del desenvolupament. Una indústria avançada no és simplement aquella que incorpora robots o intel·ligència artificial, sinó la que utilitza l’energia i l’aigua de manera eficient, redueix residus, reutilitza materials i respecta l’entorn. La fabricació de bateries pot situar Sagunt en el centre de la transició cap a la mobilitat elèctrica, però aquesta posició implica una responsabilitat ambiental especial. Les administracions han de garantir controls exigents, transparència i participació ciutadana.

La industrialització plantejarà, a més, importants efectes sobre l’habitatge, la mobilitat i els serveis públics. L’arribada de població pot incrementar el preu dels lloguers i augmentar la pressió sobre els centres sanitaris, les escoles, les carreteres i el transport públic. Per això, la planificació no pot arribar després del creixement. Ha d’anticipar-se. Cada nova inversió industrial ha d’anar acompanyada d’una previsió sobre habitatge assequible, mobilitat sostenible, recursos educatius i assistència sanitària.

La relació entre Sagunt i la resta del Camp de Morvedre també mereix una atenció especial. Els beneficis de la industrialització no poden quedar concentrats exclusivament en el terme municipal on s’instal·len les fàbriques. Els municipis de la comarca poden aportar treballadors, empreses, habitatge, serveis i espais logístics. Cal establir mecanismes de cooperació perquè el creixement contribuïsca a equilibrar el territori i no genere noves desigualtats.

Per damunt de tot, necessitem governança i transparència. La ciutadania ha de conéixer els compromisos assumits per les administracions i les empreses, les ajudes públiques concedides, les infraestructures previstes i els resultats obtinguts. També cal crear espais permanents de participació amb representants municipals, sindicats, empreses, centres educatius, associacions veïnals i entitats ambientals. Una transformació d’aquesta magnitud no pot gestionar-se únicament des dels despatxos.

Sagunt té davant seu una oportunitat extraordinària, però cap inversió garanteix automàticament el progrés. El verdader èxit no serà inaugurar una gran fàbrica, sinó aconseguir que una persona jove puga formar-se, trobar un treball digne, accedir a un habitatge i desenvolupar el seu projecte de vida a la comarca. Serà enfortir les empreses locals, recuperar talent i construir una economia diversificada, innovadora i sostenible.

La nova indústria ha d’arrelar al territori i formar part d’un projecte col·lectiu. PowerCo i Parc Sagunt poden marcar l’inici d’una etapa de prosperitat, però només si les institucions actuen amb previsió i la societat participa en les decisions. No hauríem de conformar-nos a ser l’escenari de la transformació industrial. Sagunt i el Camp de Morvedre han de ser-ne protagonistes.