Vaig militar a Compromís perquè creia en un projecte construït des del País Valencià, per al País Valencià i al servei dels valencians i valencianes. Vaig militar perquè pensava que era possible fer política sense subordinacions, sense tuteles externes i sense haver de demanar permís a ningú per defensar allò que és nostre.
Hui, des de la llibertat que dona haver abandonat la militància, considere que cal dir algunes veritats incòmodes.
El valencianisme polític no va nàixer per convertir-se en una peça més dels equilibris de la política espanyola. No va nàixer per adaptar el seu discurs a les necessitats de Madrid. No va nàixer per actuar en funció dels interessos d'altres territoris. Va nàixer per defensar els interessos dels valencians i valencianes.
I això només és possible amb una premissa irrenunciable:
Obediència estrictament valenciana. Però de veritat.
No una obediència valenciana de paraula mentre les decisions es condicionen des de fora. No una obediència valenciana que desapareix quan arriben les negociacions de despatx. No una obediència valenciana selectiva.
Parlem d'una obediència valenciana plena. Permanent. Sense excepcions.
Una obediència que pose per davant els interessos de les persones que viuen a Vinaròs, Morella, Castelló, València, Sagunt, Ademús, Alcoi, Elx, Oriola o qualsevol altre poble i ciutat del nostre país.
Una obediència que no pregunte què convé a un partit estatal sinó què necessita la societat valenciana.
Una obediència que defense amb la mateixa força les treballadores i els treballadors, els autònoms, les empresàries i els empresaris, els llauradors, els pescadors, la joventut, les persones pensionistes, les famílies, el món associatiu, la cultura i la ciència.
Perquè el País Valencià és plural. Divers. Obert. I el valencianisme només serà útil si és capaç de representar tota la societat valenciana.
- Necessitem una agenda valenciana inclusiva que no deixe ningú arrere.
- Necessitem un finançament just perquè puguem garantir uns serveis públics dignes.
- Necessitem infraestructures que connecten adequadament el nostre territori.
- Necessitem protegir l'horta, les nostres costes i els nostres espais naturals.
- Necessitem defensar la nostra llengua i la nostra cultura sense complexos.
- Necessitem polítiques d'habitatge que permeten als joves, in o tant joves, construir un projecte de vida.
- Necessitem ocupació de qualitat i una economia basada en la innovació, la indústria i el coneixement.
- Necessitem garantir la igualtat d'oportunitats independentment del lloc on es naixca, del barri on es visca, de l'edat, del gènere, de les creences o de la situació econòmica.
I necessitem, sobretot, recuperar una idea fonamental: cap agenda és més important que l'agenda valenciana.
Durant massa temps hem assumit silencis que no ens beneficiaven. Hem justificat renúncies que debilitaven la nostra veu. Hem acceptat que les prioritats valencianes podien esperar.
- Però el finançament no pot esperar.
- La transició ecològica no pot esperar.
- La despoblació de l'interior no pot esperar.
- La crisi de l'habitatge no pot esperar.
- La situació del camp valencià no pot esperar.
- La defensa de la llengua valenciana no pot esperar.
- El futur dels nostres joves no pot esperar.
El País Valencià no pot continuar esperant.
Per això cal reivindicar una nova etapa. Una etapa on les aliances siguen eines i no dependències. On la lleialtat principal siga amb la ciutadania valenciana. On els càrrecs públics rendisquen comptes davant del poble valencià i no davant d'interessos externs.
- No volem ser la sucursal de ningú.
- No volem ser el complement de ningú.
- No volem ser la quota valenciana de cap projecte alié.
- Volem ser la veu pròpia d'un poble que té dret a decidir les seues prioritats i a defensar-les amb fermesa.
El valencianisme polític només té sentit si és útil als valencians i valencianes.
I ser útil significa una cosa molt senzilla:
Pensar en clau valenciana. Decidir en clau valenciana. Negociar en clau valenciana. I obeir exclusivament els interessos del poble valencià.
Sense excuses.
Sense subordinacions.
Sense tuteles.
Sense renúncies.
Perquè l'agenda valenciana no ha de ser una bandera electoral.
Ha de ser un compromís.
I perquè l'única obediència que mereix el valencianisme és, i ha de ser sempre, la del poble valencià.