Sovint, quan es parla de violència masclista, el focus se situa, amb tota la raó, en les víctimes. Però aquesta jornada posa l’accent en una realitat que massa vegades passa desapercebuda: la lluita contra el masclisme no és una responsabilitat exclusiva de les dones. Els homes també hi tenim una obligació moral i social ineludible.
L’origen d’aquesta commemoració està relacionat amb una reflexió de l’escriptor José Saramago que continua plenament vigent: «La violència de gènere és un problema dels homes que pateixen les dones». La força d’aquesta frase resideix en la seua capacitat per capgirar la mirada habitual. No assenyala les víctimes, sinó l’arrel del problema. Ens recorda que la violència masclista no apareix del no-res, sinó que naix d’una cultura de desigualtat, de comportaments apresos i de silencis còmplices que durant massa temps s’han normalitzat.
Per això, no és suficient afirmar que estem en contra de la violència masclista. Cal anar més enllà. Cal qüestionar actituds i comentaris que perpetuen estereotips, denunciar comportaments discriminatoris i educar les noves generacions en el respecte i la igualtat. El canvi no arribarà únicament a través de lleis o campanyes institucionals; també depén de les decisions quotidianes de cadascun de nosaltres.
Encara hui hi ha qui considera que aquest és un assumpte alié, una qüestió que només afecta les dones. Res més lluny de la realitat. Les violències masclistes erosionen la convivència, afebleixen la cohesió social i vulneren principis bàsics de dignitat humana. Quan una dona és agredida, amenaçada o discriminada, fracassa tota la societat.
Els homes tenim la responsabilitat de revisar els nostres privilegis, escoltar les experiències de les dones i actuar amb coherència. Això implica no callar davant una situació injusta, no riure gràcies masclistes, no mirar cap a un altre costat quan es produeix una agressió verbal o física, i convertir-nos en aliats actius de la igualtat.
El 21 d’octubre no és una jornada de protagonisme masculí. És una oportunitat per assumir compromisos. Per entendre que la igualtat no és una concessió ni una moda, sinó un dret fonamental. Per reconéixer que la lluita contra les violències masclistes necessita la implicació de tota la societat, i especialment d’aquells que històricament han format part del problema.
Només des del compromís, l’autocrítica i la valentia podrem avançar cap a un futur en què cap dona haja de viure amb por. Un futur on el respecte siga la norma i on la igualtat siga una realitat efectiva. Perquè el silenci mai no protegix les víctimes; només beneficia els agressors. I perquè davant les violències masclistes, la indiferència no és una opció. ✊💜