La publicació dels resultats de l'Informe PISA 2025 ha provocat una sacsada important al conjunt del sistema educatiu valencià. Les dades mostren una caiguda significativa en lectura, matemàtiques i ciències entre l'alumnat de quinze anys, fins al punt que el País Valencià se situa entre els territoris amb pitjors resultats de l'Estat. Més enllà de les interpretacions partidistes que inevitablement han aparegut, convé analitzar les xifres amb perspectiva per entendre què ha passat realment i, sobretot, quan es produeix el canvi de tendència que explica l'actual situació.
Quan es parla d'educació és habitual buscar explicacions simples a problemes complexos. Sovint es pretén atribuir els bons o mals resultats a un govern concret, a una llei educativa determinada o a una decisió puntual. No obstant això, els sistemes educatius funcionen a llarg termini. Els alumnes que participen en les proves PISA han passat pràcticament tota la seua vida escolar dins d'un mateix sistema, acumulant experiències, metodologies, contextos familiars i canvis socials que influeixen de manera conjunta en els resultats finals.
Si observem les dades de la darrera dècada, la primera conclusió és que el País Valencià no mostrava signes evidents d'un deteriorament continuat. L'any 2015 els resultats eren semblants als de moltes altres comunitats autònomes. No es tractava d'un model d'excel·lència comparable al de les regions europees més avançades, però tampoc hi havia indicadors que apuntaren a una situació preocupant. El sistema educatiu valencià mantenia un rendiment raonablement estable i es movia al voltant dels nivells habituals de l'Estat.
La situació es manté durant els anys següents. Quan arriben les dades de 2018, no es detecten transformacions dràstiques. Les variacions respecte a l'edició anterior són reduïdes i el comportament general continua sent de relativa estabilitat. Aquest aspecte és especialment important perquè descarta la idea d'una decadència prolongada al llarg de tota la dècada. Si haguera existit un problema estructural greu i continuat, hauria aparegut reflectit ja en aquells anys.
Després arriba la pandèmia. Entre 2020 i 2021 el sistema educatiu mundial es veu afectat per una situació sense precedents. Les escoles tanquen temporalment, les classes es traslladen a les pantalles, augmenten les desigualtats educatives i molts alumnes perden hàbits d'aprenentatge. Diversos estudis internacionals han assenyalat que la COVID-19 va deixar conseqüències importants sobre el rendiment acadèmic dels estudiants.
Per això, quan es van conéixer els resultats de PISA 2022, moltes mirades estaven posades en les possibles conseqüències de la crisi sanitària. Les expectatives no eren especialment optimistes. Tanmateix, les dades del País Valencià van oferir una realitat diferent de la que molts esperaven.
L'alumnat valencià va obtindre 474 punts en matemàtiques, 482 en lectura i 483 en ciències. La dada més destacada va ser la comprensió lectora, ja que la puntuació valenciana superava la mitjana espanyola, la de la Unió Europea i la de l'OCDE. A més, en comparació amb 2018, la lectura millorava quatre punts i les ciències un punt.
Aquells resultats permetien parlar d'una situació relativament favorable. No s'observava un col·lapse educatiu, ni tampoc una tendència clarament negativa. Els efectes de la pandèmia semblaven haver sigut absorbirts millor del que es podia imaginar inicialment. En certa manera, PISA 2022 representava el millor moment de la sèrie recent.
Per això resulta tan sorprenent el que ocorre posteriorment.
L'any 2023 es produeix un canvi polític a la Generalitat Valenciana. El govern del Botànic deixa pas a una nova etapa encapçalada pel Partit Popular i Vox. A partir d'aquest moment comença també una disputa política sobre la interpretació dels futurs resultats educatius. La Conselleria d'Educació ha defensat que els alumnes examinats en PISA 2025 van cursar la major part de la seua escolarització entre 2015 i 2023 i que, per tant, els resultats reflecteixen principalment les polítiques anteriors. També sosté que les mesures de reforç impulsades pel nou govern encara no podien tindre efectes visibles en aquesta edició de les proves.
Més enllà d'aquest debat, el que aporten les dades és una evidència difícilment discutible. El gran canvi no es produeix entre 2015 i 2018. Tampoc entre 2018 i 2022. El vertader punt d'inflexió apareix entre 2022 i 2025.
Els resultats de l'última edició mostren 435 punts en matemàtiques, 424 en lectura i 450 en ciències. Això significa una pèrdua de 38 punts en matemàtiques, 58 en lectura i 33 en ciències respecte a l'edició anterior.
Especialment preocupant és el cas de la lectura. En només tres anys, el País Valencià ha passat de situar-se per damunt de les mitjanes estatal, europea i internacional a ocupar una de les posicions més baixes de l'Estat. Es tracta d'una caiguda molt difícil d'ignorar i que mereix una reflexió profunda.
La comprensió lectora és probablement la competència més important de totes les que avalua PISA. Un estudiant amb dificultats per comprendre textos també tindrà més problemes per resoldre exercicis matemàtics, interpretar problemes científics o adquirir nous coneixements. Quan baixa la lectura, normalment acaben ressentint-se la resta de competències.
També és necessari analitzar factors socials més amplis. Els hàbits de lectura han canviat radicalment durant l'última dècada. Les xarxes socials, el consum massiu de continguts audiovisuals, la immediatesa digital i la fragmentació de l'atenció estan transformant la manera com els adolescents es relacionen amb la informació. Aquest fenomen no afecta exclusivament el País Valencià, però pot ajudar a entendre per què la comprensió lectora ha esdevingut un dels principals desafiaments dels sistemes educatius contemporanis.
A més, el descens observat no és exclusivament valencià. El conjunt d'Espanya també registra retrocessos respecte a edicions anteriors. No obstant això, la intensitat de la caiguda al País Valencià és superior a la registrada en moltes altres comunitats autònomes, fet que explica la preocupació generada pels resultats.
La lliçó principal que deixa PISA 2025 és que cap sistema educatiu pot donar per garantits els seus avanços. Els bons resultats de 2022 demostraven que era possible competir en igualtat de condicions amb la major part dels territoris de l'Estat. Les dades actuals indiquen que aquests progressos es poden perdre amb rapidesa si no existeix una estratègia clara de millora contínua.
El debat sobre qui és responsable continuarà ocupant titulars durant mesos. És comprensible. Però probablement la pregunta més útil no siga qui té la culpa, sinó què cal fer a partir d'ara. Recuperar la cultura lectora, reforçar les competències bàsiques, donar suport al professorat i reduir les desigualtats educatives haurien de convertir-se en objectius compartits per qualsevol govern.
Al cap i a la fi, darrere de cada estadística hi ha milers de joves valencians. I el futur d'un país no depén únicament dels seus pressupostos o de les seues infraestructures. També depén de la qualitat de l'educació que rep la generació que haurà de construir-lo demà.