En política i en l'administració pública hi ha una tendència recurrent a classificar les persones segons si ocupen un càrrec electe o no. Sembla que només qui apareix en una papereta electoral o qui presideix una institució mereix la consideració de càrrec important. La resta, especialment el personal assessor, les persones que ocupen caps de gabinet o el personal eventual, queden sovint relegades a una categoria secundària, quasi invisible. Però aquesta percepció és errònia. I convé dir-ho amb claredat: no, una persona que ocupa una cap de gabinet, desenvolupa tasques d'assessorament en un govern, una delegació del govern, un partit polític, una alcaldia o una regidoria no ocupa un càrrec menor.
La importància d'un lloc no ve determinada únicament pel seu rang protocol·lari ni pel nombre de vots que haja rebut la persona que l'ocupa. La importància també es mesura per la capacitat d'influència, per la responsabilitat assumida i per l'impacte que les seues decisions tenen sobre la vida pública. I, en aquest sentit, el personal assessor i les persones responsables dels gabinets exerceixen un paper fonamental.
Una alcaldessa o un alcalde poden tindre la legitimitat democràtica que els atorga la ciutadania. Una consellera, un conseller, una ministra o un ministre poden ostentar la màxima responsabilitat política dins del seu àmbit. Però la gestió quotidiana, l'anàlisi dels problemes, la preparació de reunions, la coordinació amb altres administracions, la redacció de documents estratègics o la definició de prioritats polítiques recauen sovint en equips d'assessorament que treballen lluny dels focus mediàtics.
Qui ha treballat a prop d'una institució sap perfectament que moltes decisions no naixen en una sessió plenària ni en una roda de premsa. Naixen després de moltes hores de treball tècnic i polític, de negociacions discretes, d'estudi de normatives i de recerca de consensos. En aquest procés, la figura de la persona responsable del gabinet és especialment rellevant. És qui sovint connecta la direcció política amb la maquinària administrativa. És qui detecta problemes abans que esclaten. És qui coordina equips i marca prioritats. És qui, en moltes ocasions, transforma una idea política en una actuació concreta.
També existeix una certa injustícia quan es parla del personal assessor. Massa vegades s'utilitza aquest terme de manera despectiva, com si es tractara d'una activitat accessòria o prescindible. No obstant això, qualsevol organització complexa necessita persones que aporten criteri, especialització i capacitat estratègica. Ningú qüestiona la necessitat d'equips assessors en una gran empresa, en una universitat o en una organització internacional. Per què hauríem de qüestionar-la en política?
A més, moltes d'aquestes professionals i molts d'aquests professionals es troben sotmesos a una enorme pressió. Les seues decisions poden afectar pressupostos milionaris, polítiques públiques que impacten sobre milers de persones o relacions institucionals extraordinàriament delicades. Encara que no siguen la cara visible del projecte, la seua responsabilitat és real i les conseqüències del seu treball també.
Confondre discreció amb insignificança és un error. Algunes de les persones més influents d'una administració no apareixen habitualment als titulars. No busquen protagonisme perquè la seua funció no és fer política de cara a la galeria, sinó contribuir a fer-la possible.
Per això resulta necessari abandonar la idea dels «càrrecs menors» aplicada a les persones que ocupen caps de gabinet o desenvolupen tasques d'assessorament. Podem discutir la seua tasca, criticar les seues decisions o exigir transparència en els seus nomenaments. Però el que no podem fer és negar la importància dels llocs que ocupen. Les institucions modernes funcionen gràcies a equips, i dins d'aquests equips hi ha persones que, encara que no siguen electes, assumeixen una responsabilitat enorme.
Perquè, al cap i a la fi, un càrrec és important no només per la cadira que ocupa, sinó per les decisions que ajuda a prendre. I en això, les persones responsables de gabinet i el personal assessor estan molt lluny de ser figures menors.