La comparació entre procediments judicials diferents sol generar indignació quan les conseqüències semblen desproporcionades. Si unes persones són condemnades a penes molt elevades mentre altres queden en llibertat provisional després d'uns fets que, a primera vista, semblen comparables, és lògic que una part de la ciutadania es pregunte si s'estan aplicant els mateixos criteris.
Ara bé, qualsevol anàlisi rigorosa exigeix recordar que cada causa judicial té circumstàncies pròpies: els delictes imputats, les proves aportades, els antecedents, el desenvolupament dels fets o els recursos presentats. Comparar titulars no sempre equival a comparar expedients judicials.
Però tampoc es pot ignorar la percepció social. La confiança en la justícia no depén únicament de les sentències; depén també que la ciutadania entenga que els principis d'imparcialitat i proporcionalitat s'apliquen de manera coherent. Quan una part de la societat percep que la ideologia dels implicats pesa més que els fets, es deteriora la credibilitat de les institucions.
En una democràcia madura, ni l'antifeixisme ni el feixisme haurien d'actuar com a atenuants o agreujants automàtics. El que hauria d'importar són les conductes concretes, les responsabilitats individuals i les proves demostrades. La llei no hauria de mirar el carnet polític de ningú abans de dictar una resolució.
La igualtat davant la llei és un dels pilars fonamentals de qualsevol estat de dret. Si hi ha diferències de tractament, aquestes han d'estar clarament justificades i explicades. I si no ho estan, la crítica ciutadana no sols és legítima, sinó necessària.
Per això, més que preguntar-nos si la justícia és igual per a tots, potser la qüestió és una altra: estem fent prou perquè totes les decisions judicials siguen transparents, comprensibles i percebudes com a justes?
Quan la resposta genera dubtes, la societat té dret a exigir explicacions. No per debilitar la justícia, sinó precisament per reforçar-la. Perquè una democràcia forta no és aquella on les institucions no es qüestionen, sinó aquella on poden donar resposta als qüestionaments amb arguments sòlids, transparència i garanties per a tothom.
La justícia no només ha de ser imparcial. També ha de transmetre la certesa que ho és. Sense eixa confiança, la igualtat davant la llei corre el risc de convertir-se en una promesa que molts ciutadans deixen de creure.