Això és especialment preocupant quan parlem de les institucions democràtiques. El respecte al Parlament, als representants públics i a les normes bàsiques de convivència hauria de ser una exigència compartida per qualsevol persona que es considere demòcrata. Sense excepcions. Sense excuses. Sense relativismes.
Per això convé fer un exercici d'honestedat intel·lectual. Quan es produeix un incident greu en una institució, la pregunta no hauria de ser qui l'ha protagonitzat, sinó què ha passat i quines conseqüències té. Si considerem intolerable una conducta quan la realitza un adversari ideològic, també hauríem de considerar-la intolerable quan la protagonitza algú pròxim a les nostres idees.
La polarització política ens ha anat acostumant a una mena de tribalització del pensament. Cada bàndol tendeix a justificar els errors propis mentre magnifica els aliens. El resultat és una societat cada vegada més dividida, on la coherència ha deixat de ser una virtut i on la indignació sembla funcionar amb criteris selectius.
La democràcia necessita una ciutadania crítica, però sobretot una ciutadania coherent. No podem reclamar respecte institucional només quan ens convé. No podem exigir responsabilitats únicament als altres. No podem defensar uns principis al matí i abandonar-los a la vesprada perquè l'autor dels fets ens resulta ideològicament proper.
El veritable compromís democràtic consisteix justament en això: mantindre els mateixos criteris independentment del color polític dels protagonistes. Quan renunciem a aquesta coherència, deixem de defensar principis i passem simplement a defensar sigles.
Potser ha arribat el moment de preguntar-nos menys qui ho ha fet i més si estaríem reaccionant igual en cas que ho haguera fet una altra persona amb una altra ideologia. És una pregunta incòmoda, però necessària.
Perquè la credibilitat de la democràcia no depén només de les lleis ni de les institucions. També depén de la nostra capacitat per ser justos en els judicis, conseqüents en les opinions i igual d'exigents amb tots. Sense excepcions. Sense coartades. Sense dobles vares de mesurar.