Durant anys, Sagunt ha perseguit un somni que es repeteix de manera cíclica: convertir la Nau de Tallers i l'entorn industrial del Port en la gran capital valenciana dels festivals. Cada cert temps apareix un nou projecte presentat com la iniciativa definitiva. Arriben les notes de premsa, les declaracions institucionals, els cartells espectaculars i les promeses d'impacte econòmic. Però, una vegada rere altra, la història acaba igual: problemes organitzatius, conflictes administratius, assistència inferior a l'esperada, trasllats o directament cancel·lacions.
Després de més d'una dècada, cal fer-se una pregunta incòmoda: i si el problema no són els festivals en si, sinó la manera com Sagunt afronta la seua política cultural?
La llista de projectes és prou coneguda. MBC Fest havia de revolucionar l'escena indie valenciana i va desaparéixer pràcticament després de la primera edició. Music Port Fest prometia consolidar-se com una cita anual de referència i va acabar perdent-se pel camí. 1000 Graus havia de posar en valor el patrimoni industrial i tampoc va quallar. Blackworks Open Air havia d'atraure milers de persones i ni tan sols va arribar a celebrar-se. Només Festardor ha aconseguit una certa estabilitat, encara que sense convertir-se en el motor transformador que alguns anunciaven.
Davant d'aquesta realitat, resulta difícil continuar atribuïnt tots els fracassos a la mala sort. Quan una situació es repeteix tantes vegades, potser el problema és estructural.
La primera gran errada és pensar que un festival és una política cultural. No ho és. Un festival és un esdeveniment. Pot ser espectacular, pot generar impacte econòmic durant uns dies i pot aportar visibilitat mediàtica, però per si mateix no crea una estructura cultural estable. Massa sovint a Sagunt s'ha confós l'organització d'un gran esdeveniment amb la construcció d'una estratègia cultural.
Mentrestant, la Nau de Tallers continua sense tindre una programació regular capaç de generar activitats durant tot l'any. Sembla que només existeix quan apareix algun festival que promet portar milers de persones durant un cap de setmana. La resta del temps, el debat sobre l'ús d'aquest espai desapareix pràcticament de l'agenda pública.
Aquesta dependència de grans esdeveniments puntuals és una mostra de manca de planificació. Les ciutats que han aconseguit convertir el seu patrimoni industrial en un actiu cultural no ho han fet esperant un festival miraculós. Ho han fet construint programacions permanents, implicant entitats locals, atraient creadors i oferint activitats continuades. Primer es crea l'ecosistema. Després arriben els grans esdeveniments. A Sagunt sovint s'ha intentat fer exactament el contrari.
També hi ha una excessiva dependència de promotors externs. Cada nova iniciativa arriba amb un discurs atractiu i una estratègia empresarial pròpia. Però quan les xifres no quadren o apareixen dificultats, el projecte desapareix i la ciutat torna a començar des de zero. No existeix una estructura local capaç de garantir continuïtat independentment dels canvis de promotors.
Aquesta situació provoca una sensació de provisionalitat permanent. Cada festival es presenta com si fora el primer. Cada projecte anuncia que ara sí, que aquesta vegada serà diferent. I cada fracàs obliga a reiniciar el debat. És un model esgotat.
Un altre aspecte que sovint s'ignora és la complexitat administrativa de la mateixa Nau de Tallers. Estem parlant d'un espai patrimonial singular, amb condicionants tècnics, normatius i de seguretat que no existeixen en altres recintes. Això exigeix previsió, coordinació institucional i una planificació rigorosa. No es pot improvisar.
Quan apareixen polèmiques sobre permisos, llicències o autoritzacions, la imatge que es transmet és devastadora. Els organitzadors perden confiança, els assistents dubten i la ciutat projecta una sensació d'incertesa que resulta incompatible amb qualsevol estratègia de consolidació.
Però probablement la qüestió més important és una altra: Sagunt mai ha acabat de definir què vol ser la Nau de Tallers.
Vol ser un gran recinte de festivals? Vol ser un centre cultural permanent? Vol convertir-se en un espai de creació artística? Vol ser un referent patrimonial? Ningú sembla haver respost de manera clara aquestes preguntes.
Sense una definició compartida, cada govern, cada promotor o cada responsable cultural impulsa una proposta diferent. El resultat és una successió d'experiments sense continuïtat. I el patrimoni industrial acaba convertit en l'escenari d'assaigs successius que rarament arriben a bon port.
A més, existeix una competència brutal en el mercat festivaler. El País Valencià compta amb desenes d'esdeveniments plenament consolidats. Molts tenen darrere anys d'experiència, inversions milionàries, marques reconegudes i públic fidel. Pensar que qualsevol nou festival pot competir immediatament amb aquests gegants és, senzillament, poc realista.
La singularitat patrimonial de la Nau de Tallers és un avantatge, però no és suficient per garantir l'èxit. Fa falta alguna cosa més: una estratègia, una identitat pròpia i una visió a llarg termini.
Potser ha arribat el moment d'abandonar la idea del "festival salvador". Cada vegada que apareix una nova proposta es genera una expectativa desmesurada. Es parla de transformar la ciutat, d'omplir hotels, de posicionar Sagunt en el mapa internacional. Quan els resultats no són els esperats, arriba la frustració. I el cicle torna a començar.
La Nau de Tallers mereix molt més que això. Mereix un projecte cultural coherent, estable i sostingut en el temps. Mereix deixar de ser un recinte que només apareix als titulars quan hi ha una nova polèmica o una nova cancel·lació. Mereix una reflexió seriosa sobre quin paper ha de jugar en la vida cultural de Sagunt.
Perquè després de deu anys de festivals frustrats, la conclusió és evident: el problema no és la falta d'idees ni la falta d'espais. El problema és la incapacitat de construir un model estable. I mentre això no canvie, continuarem veient nous anuncis, noves promeses i nous fracassos.
La Nau de Tallers no necessita un altre festival. Necessita, d'una vegada per totes, un projecte de futur. I això és molt més difícil que contractar artistes per a un cap de setmana. Però també és l'única manera que el patrimoni industrial del Port de Sagunt deixe de ser una oportunitat perduda.