Les cooperatives han estat, durant dècades, una peça discreta però essencial del nostre ecosistema econòmic. En un país que ha patit un model productiu massa fràgil, massa dependent de sectors precaris i massa exposat a les crisis, el cooperativisme ha actuat com una columna vertebral silenciosa, capaç de sostenir territoris, projectes i comunitats. Hui, en ple debat sobre quin futur econòmic necessita el País Valencià, les cooperatives tornen a aparéixer com una eina imprescindible per a imaginar un model més just, més democràtic i més arrelat.
Un teixit cooperatiu divers i en expansió
El cooperativisme valencià és molt més que una anècdota estadística. Parlem de milers de projectes que, sumats, generen desenes de milers de llocs de treball i una activitat econòmica que representa una part significativa del nostre producte interior brut. El més interessant, però, no és la magnitud, sinó la diversitat. El País Valencià compta amb cooperatives agroalimentàries que sostenen el camp, cooperatives de consum que gestionen grans superfícies, cooperatives educatives que escolaritzen milers de persones, cooperatives de treball que impulsen projectes tecnològics, culturals o energètics, i cooperatives d’habitatge que experimenten amb formes de convivència més democràtiques.
Aquesta diversitat és una fortalesa. Demostra que el cooperativisme no és un model limitat a sectors tradicionals, sinó una estructura flexible que pot adaptar-se a les necessitats de cada moment. En els últims anys, per exemple, han crescut les cooperatives vinculades a les energies renovables, a la innovació social i a l’habitatge col·lectiu. Són projectes que responen a reptes contemporanis i que, alhora, mantenen la lògica cooperativa: democràcia interna, arrelament territorial i retorn social.
Ocupació estable i de qualitat
Una de les aportacions més valuoses de les cooperatives és la qualitat de l’ocupació que generen. En un mercat laboral sovint marcat per la temporalitat, la subcontractació i la incertesa, les cooperatives ofereixen un model diferent. Les persones que hi treballen solen ser també sòcies, cosa que afavoreix la implicació, la corresponsabilitat i la permanència. Quan una persona és part de les decisions, part dels beneficis i part del futur del projecte, la relació laboral deixa de ser purament instrumental i es converteix en una forma de participació comunitària.
Això té un impacte directe en la qualitat de vida. Les cooperatives valencianes han demostrat que és possible generar ocupació digna, estable i arrelada, fins i tot en moments de crisi. Durant períodes de recessió, moltes cooperatives han optat per mesures col·lectives per a protegir els llocs de treball, com ara reduccions temporals d’hores o reorganitzacions internes consensuades. Aquest tipus de decisions, impensables en empreses governades per la lògica del benefici immediat, són una mostra de la força del model cooperatiu.
Arrelament territorial i cohesió social
Les cooperatives no només generen economia; generen territori. La seua distribució geogràfica reflecteix la diversitat del País Valencià. Hi ha comarques amb una forta tradició cooperativa, com la Ribera, la Plana o l’Alcoià, on les cooperatives han actuat com a motors de desenvolupament local. En zones afectades pel despoblament o per la falta d’inversió, les cooperatives han mantingut activitat econòmica, han sostingut serveis i han evitat la desaparició de projectes que, en mans d’altres models empresarials, haurien sigut abandonats.
Aquest arrelament territorial és clau per a la cohesió social. Quan una cooperativa prospera, ho fa el seu entorn. Les persones proveïdores, les famílies, els comerços locals i fins i tot els serveis públics es beneficien de la seua activitat. El cooperativisme crea xarxes, i aquestes xarxes generen comunitat. En un país que necessita reforçar els vincles entre les seues comarques, les cooperatives són una eina de vertebració.
Innovació i nous sectors cooperatius
Tot i que sovint s’associa el cooperativisme a sectors tradicionals, la realitat és que les cooperatives valencianes estan protagonitzant processos d’innovació molt rellevants. Les comunitats energètiques locals, per exemple, estan democratitzant l’accés a l’energia renovable i reduint la dependència de grans corporacions. Les cooperatives d’habitatge estan explorant models de convivència que combinen sostenibilitat, inclusió i governança democràtica. Les cooperatives educatives estan impulsant metodologies participatives que situen l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge.
Aquesta capacitat d’innovació és una resposta directa a les necessitats del moment. El cooperativisme no és un model ancorat en el passat, sinó una estructura viva que pot reinventar-se. La seua flexibilitat, la seua proximitat i la seua lògica democràtica el converteixen en un espai ideal per a experimentar amb noves formes de producció, de consum i de convivència.
Un model econòmic més democràtic
En un context global marcat per la concentració del poder econòmic en mans de grans corporacions, les cooperatives representen una alternativa necessària. La seua estructura interna, basada en la participació i en la presa de decisions col·lectiva, democratitza l’economia. Cada persona sòcia té veu i vot. Les decisions es prenen pensant en el bé comú, no en el benefici immediat d’un grup reduït d’accionistes.
Aquesta democratització té efectes profunds. Genera projectes més responsables, més sostenibles i més compromesos amb el territori. Quan les persones que treballen en una empresa són també les propietàries, el compromís és major i les decisions tenen en compte l’impacte social i ambiental. En un país que necessita avançar cap a un model econòmic més just, el cooperativisme és una via clara.
El paper de les polítiques públiques
Tot i la seua força, el cooperativisme valencià necessita polítiques públiques valentes. L’alentiment en la creació de noves cooperatives en alguns anys ha estat directament relacionat amb retards administratius, convocatòries tardanes o falta de recursos. Si el País Valencià vol consolidar un model econòmic basat en la democràcia, la sostenibilitat i l’arrelament, cal que les institucions entenguen el cooperativisme com una aposta estratègica.
Això implica agilitzar tràmits, garantir ajudes estables, impulsar la formació cooperativa i incorporar el cooperativisme en les polítiques de desenvolupament territorial. No és només una qüestió de subvencions, sinó de visió de país.
Cap a un futur cooperatiu
Les cooperatives són una eina poderosa de dinamització econòmica, però també de transformació social. Representen un model que combina eficiència, democràcia, arrelament i compromís comunitari. En un País Valencià que busca un futur més just, més sostenible i més inclusiu, el cooperativisme no és una opció secundària. És una via central.
Cal reivindicar-lo, impulsar-lo i situar-lo al centre del debat sobre el model productiu que volem. Perquè quan les cooperatives creixen, creix el país. I ho fa d’una manera més humana, més comunitària i més valenciana.