Sagunt, tradicionalment i des de l’Edat Mitjana, ha commemorat i celebrat amb fervor la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor.
Aquesta devoció forma part de la més profunda identitat dels saguntins, s’ha canalitzat i continua fent-se a través de la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
Aquesta confraria enfonsa les seues arrels en el segle XV, es manté viva i vigorosa per haver donat resposta a les necessitats religioses de la societat saguntina. Al llarg dels segles ha anat evolucionant i responent a les sensibilitats dels temps, però mantenint l’esperit fundacional.
Els membres de la confraria han sigut només hòmens, com no podia ser d’altra manera en una societat, ja superada, on la diferència de gèneres i de comeses socials era clara.
Igualment, no calia, per obvi, que els membres d’aquesta confraria estigueren batejats, ni que hagueren de formar-se religiosament, ni que una part important del seu quefer com a institució fora la caritat.
Hui les coses han canviat, la nostra societat és molt distinta, és eminentment laica i està descristianitzada en general; vivim en un món en què la immediatesa de la comunicació i els avanços tecnològics són norma comuna, però també ho són la igualtat entre els gèneres i la igualtat de drets i obligacions entre els components de la societat.
La nostra Confraria de la Sang està formada per més de mil sis-cents confrares, la major part joves i adolescents; la seua vinculació amb la Confraria és com a mínim de deu anys, anys precisament de formació. Molts d’ells, l’única relació que tenen amb l’Església institució és el seu pas per la Confraria de la Sang.
Cada any un grup determinat de confrares organitza i dirigeix els actes de la Setmana Santa de manera regulada i seguint pautes ancestrals. Hi ha equips inscrits per a dirigir aquestes celebracions (Majoralies) fins més enllà dels anys cinquanta.
Si culturalment i identitàriament s’ha aconseguit que la Setmana Santa i la Confraria de la Sang siguen signes d’identitat, la seua actualització i projecció cristiana de futur no s’ha assolit.
Continua prohibint-se de manera taxativa que la dona puga integrar-se amb tots els drets i totes les obligacions en la Confraria, mentre que continua oberta als no batejats.
Seguim amb els mateixos estereotips; és un veto incomprensible, encara que la igualtat intel·lectual, econòmica i de responsabilitats en la societat és la mateixa.
La formació religiosa dels confrares, l’Oració i la Dimensió caritativa no han sigut posades al dia.
És difícil d’entendre i explicar a les noves generacions que en aquests temps en què l’Església aposta per la inclusió, l’obertura, la sinodalitat, la igualtat i la solidaritat, a Sagunt, la Confraria de la Sang —que a tots ens representa, que molts estimem i que encarna les essències del poble— vete a la meitat de la seua població pel simple fet de ser dona.
Hui la nostra societat no coneix els límits de gènere i no podem sentir que l’Església els tinga. És incomprensible per a les noves generacions, especialment per a les dones més religiosament compromeses que s’il·lusionaren amb les paraules de Francesc que “cavem tots, tots”, que no veuen impediments, i que es mantinga tancada l’entrada i crispada l’actitud.
Hem d’aprofitar eixe immens desig de joves saguntins, hòmens i dones, de pertànyer a una entitat eclesial; és una gran oportunitat de mostrar a adolescents i joves el vertader rostre de la nostra Església.
Hem de saber transformar les tradicions perquè perduren i no es queden anquilosades i mortes. Hem de recordar on està l’essencial, on està l’accessori i en tot, Amor.
Sol·licitem una paraula orientadora, que facilite i permeta l’accés de la dona a la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt, una gestió sanadora que òbriga les portes a aquelles dones batejades que desitgen pertànyer a aquesta confraria.
Sabem que som part de l’Església que camina a València i n’estem orgullosos; necessitem la paraula de l’Església de Vicent i de Joan de Ribera, que posaren al dia, en les seues èpoques, l’Església valenciana. Sol·licitem el seu consell i el consol del Pastor.
Esperem que el fet d’haver escrit aquestes línies, aprofitant la repercussió de la vinguda a Espanya de la vostra Santedat i exposades les nostres inquietuds, servisca per a fer un pas avant en aquest objectiu i ens faça a tots millors.
Volem finalitzar amb una oració sincera pels membres de la nostra Confraria, els seus dirigents, el poble, els consagrats de Sagunt i el nostre pastor diocesà, amb qui caminem units en l’amor, i per vós, que ens presidiu a tots en la caritat.
Setmana Santa Sagunt Inclusiva.
En Sagunt, a 12 de maig de 2026.
Però cal reflexionar..
La història de les confraries és la història d’un poble que busca Déu a través de signes concrets, rituals compartits i comunitats que donen sentit a la fe. Però tota tradició viva necessita respirar, créixer i deixar-se interpel·lar pels temps nous. Quan una institució eclesial es tanca a una part del Poble de Déu, corre el risc de convertir-se en un símbol buit, més preocupat per conservar que per evangelitzar.
La inclusió de la dona no és una concessió moderna, sinó un acte de justícia evangèlica. Les dones han sostingut la fe de generacions, han educat, han servit, han pregat i han mantingut viva la flama cristiana en moments de foscor. Negar-los un espai ple en la vida confrarial és negar una part essencial del rostre de l’Església.
També és necessari recordar que la joventut saguntina, tan present en la Confraria, necessita coherència. No podem demanar-los que siguen cristians compromesos mentre els transmetem estructures que no reflecteixen la igual dignitat de tots els batejats. La fe arrela quan és creïble, i és creïble quan és justa, oberta i transparent.
La Setmana Santa de Sagunt té un potencial immens per a ser un espai d’evangelització, de trobada i de comunió. Però només ho serà plenament si reflecteix la bellesa del Regne, on no hi ha excloses ni exclosos, on cada persona aporta el seu do i la seua mirada. Obrir les portes a les dones no és perdre identitat, sinó aprofundir-la.
Finalment, la transformació que es demana no és una ruptura, sinó una fidelitat més profunda a l’Evangeli. És posar al centre el que Jesús posà al centre: les persones, especialment aquelles que han estat invisibilitzades. És un camí que demana valentia, discerniment i amor, però que pot convertir la Confraria de la Sang en un signe encara més lluminós de la presència de Crist en Sagunt.