Cada 9 de maig, el Dia d’Europa apareix al calendari com una data solemne, plena de banderes blaves, discursos institucionals i bones paraules sobre pau, cooperació i futur compartit. Però més enllà dels actes oficials, la pregunta interessant és una altra: què té a veure Europa amb una ciutat com Sagunt? I, sobretot, què diu Sagunt sobre el projecte europeu?
Perquè Sagunt no és una ciutat qualsevol dins d’Europa. És una ciutat profundament europea abans fins i tot que existira la idea política d’Europa tal com la coneixem hui. Sagunt és cruïlla, frontera, port, indústria, guerra i reconstrucció. És memòria mediterrània en estat pur. I eixa condició explica molt bé per què Europa és tant una oportunitat com una responsabilitat.
Sagunt ja era europea quan era Arse, una ciutat ibera connectada amb el comerç mediterrani. Ho va ser quan esdevingué Saguntum romana, integrada en una xarxa de vies, lleis i mercats que pretenien ordenar un món divers sota unes normes compartides. I ho ha continuat sent al llarg dels segles, oberta a influències, a migracions, a idees que venien de fora i que sempre han transformat la ciutat.
Europa, en el fons, és això: una suma de diferències que conviuen amb més o menys dificultats. I Sagunt sap molt bé què significa conviure amb la diversitat i amb el conflicte. La seua història està marcada per destruccions i renaixements, per moments de centralitat i d’oblit. No hi ha millor metàfora del projecte europeu que una ciutat que ha estat destruïda per una guerra i reconstruïda moltes vegades.
Quan parlem del Dia d’Europa, sovint ho fem en abstracte, però a Sagunt Europa és també una realitat quotidiana. Ho és en els fons europeus que han permés rehabilitar patrimoni, en els projectes educatius que connecten alumnat amb altres països, en les oportunitats de mobilitat per a joves, en les inversions industrials que miren al mercat continental. Europa no és només Brussel·les: és una decisió que afecta carrers, treball i expectatives de futur.
Ara bé, celebrar Europa no hauria de significar idealitzar-la. Sagunt també coneix les contradiccions del projecte europeu. La desindustrialització, la precarietat laboral, les decisions econòmiques que semblen llunyanes però tenen conseqüències molt concretes. Europa ha sigut protecció en alguns moments, però també ha fallat en altres. I una Europa acrítica no és una Europa forta.
El Dia d’Europa hauria de servir per preguntar-nos quina Europa volem ser des d’una ciutat com Sagunt. Una Europa que només parle de mercats o una que parle de drets. Una Europa que abandone les perifèries o una que entenga que el seu futur depén també de ciutats mitjanes, portuàries, industrials, amb història i identitat pròpia. Una Europa que mire cap amunt o una que mire cap a la gent que viu al peu del forn, del port o del polígon.
Sagunt, amb el seu passat industrial i el seu present de transformació, és un bon lloc des d’on reivindicar una Europa més social, més cohesionada i més arrelada al territori. Una Europa que no siga només una estructura administrativa, sinó un espai de solidaritat real. Perquè la idea fundacional d’Europa naix, precisament, de la voluntat de no repetir les guerres que han devastat ciutats com questa.
En temps d’incertesa global, de conflictes armats i de discursos que qüestionen la cooperació internacional, recordar Europa des de Sagunt és recordar que la pau no és abstracta. Que la convivència es construeix cada dia. I que les ciutats amb memòria tenen molt a dir sobre el futur.
El Dia d’Europa no hauria de ser només una celebració. Hauria de ser una invitació a pensar. I Sagunt, amb la seua història llarga i complexa, té prou experiència acumulada per recordar-nos que Europa només té sentit si serveix per millorar la vida de la gent. La resta són banderes que onegen, però no arrelen.