En 2012 governava el Partit Popular a la Generalitat i a la Delegació del Govern. Les càrregues contra adolescents de l’IES Lluís Vives van provocar una indignació que va travessar fronteres. Aquell episodi va quedar gravat com un símbol d’un temps en què la resposta institucional a la protesta era la porra i la desqualificació.
Hui, en 2026, el govern central és del PSOE, i la Delegació del Govern també. Però les imatges d’un policia corrent per darrere d’una mestra i llançant-la a terra amb un colp sec tenen un aire massa familiar. No és el mateix context, no és la mateixa escala, no és la mateixa cadena de comandament. Però la sensació és inquietant: quan la protesta ve de l’escola pública, sempre hi ha qui respon amb força en lloc de diàleg.
Això no vol dir que tots els governs siguen iguals. Seria injust i simplista. Però tampoc podem fer veure que no hi ha un patró que es repeteix: quan la protesta molesta, quan interromp el trànsit, quan qüestiona decisions polítiques, sempre hi ha un agent disposat a actuar amb excés i una institució que arriba tard a condemnar-ho. I això, siga amb govern del PP o del PSOE, és un problema de fons: l’Estat tendeix a protegir-se a si mateix abans que protegir el dret a dissentir.
La pregunta, per tant, no és si és “distint gos” o “mateix collar”. La pregunta és per què el collar continua sent el mateix. Per què, després de tants anys, encara no hem aprés que la protesta educativa és un termòmetre social, no un desordre públic. Per què els mestres i els estudiants, que haurien de ser tractats com a motor de futur, acaben sent tractats com a obstacles.
La diferència entre 2012 i 2026 és que ara tenim memòria. Sabem què passa quan es normalitza la violència institucional. Sabem què passa quan es criminalitza la protesta. I sabem que, si no es posa fre, el collar sempre acaba estrenyent.
Per això, més enllà de colors i sigles, el que cal exigir és una cosa molt simple: que la defensa del dret a manifestar-se no depenga del partit que governa. Que la policia actue amb proporcionalitat sempre, no només quan convé. Que la Delegació del Govern investigue de veritat, no només quan hi ha un vídeo viral. I que la societat no accepte mai més que es tracte mestres o estudiants com a enemics.
Perquè si no, sí: serà un altre gos, però el collar serà exactament el mateix.