Un home feminista no és un simp, ni tampoc un aliat que busca reconeixement. És, simplement, una persona decent. I que aquesta idea continue sorprenent diu molt de la societat que hem construït.
En un entorn on una part de la masculinitat encara es defensa a base de cuirasses, burles i por a perdre privilegis, qualsevol gest d’empatia cap a les dones és ridiculitzat. El mot simp, importat de l’argot digital, és la prova d’una inseguretat profunda: un insult que només funciona en cultures que interpreten la igualtat com una amenaça i no com una condició mínima de convivència.
L’etiqueta aliat tampoc resol res. Massa vegades s’ha convertit en una posició simbòlica, una mena de paper que algunes persones representen per sentir-se del costat correcte sense revisar actituds, sense escoltar de veritat, sense renunciar a res. Quan algú necessita que li reconeguen el paper d’aliat, deixa de ser útil i passa a ocupar un espai que no li correspon. El feminisme no necessita protagonismes masculins, sinó responsabilitat compartida.
Per això la decència és tan poderosa. No demana aplaudiments ni medalles. No és una postura ni un discurs, sinó una pràctica quotidiana: escoltar, revisar-se, no ocupar espais que no toquen, assumir que la igualtat no és una concessió, sinó un dret que ha sigut negat massa temps. Un home feminista no és un heroi ni un salvador. És algú que entén que la desigualtat és estructural i que també el travessa, perquè el patriarcat no sols oprimeix les dones: també empobreix la vida emocional i relacional dels homes.
Quan la masculinitat deixa de ser una cuirassa, desapareix la necessitat de demostrar res. No cal exhibir duresa, ni menysprear la vulnerabilitat, ni convertir les relacions en un intercanvi de favors. La decència és, en realitat, una forma de llibertat: la llibertat de no haver de representar un paper.
El feminisme no necessita que els homes s’hi apunten com qui s’apunta a un club. Necessita que deixen de ser obstacles, que entenguen que la igualtat no és una causa aliena, sinó una condició per a una societat més justa, més habitable i més humana.
Per això, un home feminista no és un simp ni un aliat. És una persona que ha decidit no ser part del problema. I això, encara hui, és un acte de decència profunda.