Sagunt és una ciutat singular. Ho és per la seua història mil·lenària, per la seua diversitat social i, sobretot, per la seua estructura urbana dual: Sagunt i el Port de Sagunt. Durant dècades, aquesta realitat ha sigut explicada massa sovint des de la divisió, com si fóra un problema a gestionar. Però potser ha arribat el moment de canviar la mirada i entendre que allò que ens fa diversos també ens pot fer més forts. En aquest camí, el Pla Esportiu de Sagunt i el projecte de Ciutat Esportiva d’Internuclis emergeixen com una oportunitat real per a construir ciutat des de la convivència, la salut i el moviment.
L’esport no és només una activitat física. És un llenguatge universal que no necessita traducció, una escola de valors que s’aprèn sense manuals i una eina de cohesió social d’una potència extraordinària. Quan una xiqueta entrena amb una altra vinguda d’un altre barri, quan un club acull persones de diferents edats, orígens i realitats, o quan una família travessa la ciutat per a animar un partit, el que està passant va molt més enllà de l’activitat esportiva: s’estan teixint vincles.
Internuclis, per la seua ubicació geogràfica i simbòlica, és el lloc idoni per a convertir-se en aquest gran punt de trobada. No és Sagunt ni és el Port: és l’espai compartit. Apostar per consolidar-lo com a ciutat esportiva de referència no significa recentralitzar per caprici, sinó crear un espai comú, accessible, on totes les persones se senten part d’un mateix projecte col·lectiu.
El Pla Esportiu planteja una visió a llarg termini, necessària en una època en què l’urbanisme sovint corre darrere de les urgències. Parlar d’un estadi municipal, de la millora i ordenar els equipaments existents, de sostenibilitat, accessibilitat i inclusió, no és parlar només d’obres: és parlar de model de ciutat. Un model on l’esport base té el mateix pes que l’esport d’alt nivell, on la salut comunitària és tan important com la competició, i on la igualtat d’oportunitats no depén del codi postal.
En una societat cada vegada més fragmentada, l’esport continua sent un dels pocs espais on la cooperació, l’esforç compartit i el respecte a les normes són experiències viscudes, no eslògans. A Internuclis poden coincidir cada setmana centenars de persones que, probablement, no es trobarien en un altre context. I aqueixa convivència quotidiana, aparentment banal, és profundament transformadora. L’esport normalitza la diversitat, ens fa veure’ns com a companys i companyes abans que com a diferents.
Defensar el Pla Esportiu de Sagunt és també defensar una idea molt concreta: que la inversió pública en esport no és una despesa supèrflua, sinó una aposta per la preventiva, per la educació en valors i per la cohesió social. Cada pista, cada vestuari accessible, cada espai compartit és una inversió en salut física, però també en salut emocional i comunitària. I això és especialment rellevant en un municipi en creixement, amb nous veïns i veïnes que necessiten espais on arrelar, participar i sentir-se part.
A més, construir ciutat esportiva a Internuclis significa trencar definitivament amb la lògica del “cada nucli el seu” per avançar cap a una ciutat pensada de manera global. No es tracta de llevar oportunitats a ningú, sinó de multiplicar-les des de la connexió. Quan un projecte és inclusiu, ben planificat i orientat al bé comú, no divideix, suma.
Per això, cal defensar aquest pla amb convicció i responsabilitat. Exigir que es faça bé, que es faça amb participació, que siga sostenible i accessible, però també tindre la valentia política i social d’entendre que sense projectes compartits no hi ha ciutat compartida. Internuclis pot ser molt més que un espai entre dos llocs: pot ser el lloc on Sagunt es reconeix com una sola ciutat en moviment.
Apostar per l’esport com a eina d’interconnexió és apostar per una ciutat més sana, més justa i més cohesionada. I això, hui més que mai, no és només desitjable: és imprescindible.