Hi ha moments en la vida col·lectiva d’un territori que passen desapercebuts per a qui mira només les grans xifres, les capitals de província o els titulars que busquen espectacularitat. Però per a qui sap llegir els processos lents, els moviments profunds i les transformacions que naixen de la constància, hi ha fites que marquen un abans i un després. La candidatura de Potries a Capital Europea de la Cultura 2031 és una d’eixes fites. No perquè siga exòtica, ni perquè busque sorprendre, sinó perquè representa una manera diferent d’entendre la cultura, més humana, més arrelada i més valenta.
Quan pense en Potries 2031, inevitablement torne a aquell 2018 i 2019 en què Sagunt i Potries van compartir la distinció de Capital Cultural Valenciana. Aquell binomi, que en un primer moment podia semblar desigual, va demostrar que la cultura no és qüestió de grandària, sinó de convicció. Sagunt, amb el seu patrimoni immens i la seua experiència en gestió cultural, i Potries, amb la seua capacitat de convertir la quotidianitat en patrimoni viu, van formar una aliança que encara hui ressona. I aquella aliança va ser possible gràcies a persones que van entendre que la cultura és un pont i no una frontera. Entre elles, cal recordar el paper de Quico Fernández, que va saber liderar Sagunt amb una mirada oberta i generosa, i sobretot el de Josep Manuel Tarazona, regidor de Cultura, que va ser una peça clau per teixir complicitats reals, profundes i duradores.
Aquell any compartit no va ser només un programa d’activitats. Va ser un exercici de confiança mútua, un espai de trobada entre realitats diferents que van descobrir que compartien una mateixa manera d’entendre la cultura com a motor de cohesió i de futur. Sagunt va aportar experiència, estructura i projecció. Potries va aportar autenticitat, arrelament i una manera de fer que posava les persones al centre. I d’aquella combinació va nàixer una energia que encara hui continua alimentant projectes, idees i somnis.
És en aquest context que cal entendre la candidatura de Potries a Capital Europea de la Cultura 2031. No és un capritx, ni una ocurrència, ni un gest simbòlic. És la continuació natural d’un camí que el poble ha recorregut amb constància, amb valentia i amb una coherència admirable. Potries no ha improvisat un projecte per a presentar-lo a Europa. Ha convertit la cultura en el seu eix de vida durant anys, i ara simplement obri les portes perquè Europa puga veure el que ja és una realitat consolidada.
Potries és un poble de poc més d’un miler d’habitants, però això no l’ha impedit situar la cultura al centre de totes les seues polítiques municipals. Segons un estudi de la Universitat de València, dedica quasi una cinquena part del seu pressupost a polítiques culturals. Aquesta dada, que podria semblar anecdòtica, és en realitat una declaració de principis. Mentre molts municipis consideren la cultura com un complement, Potries la considera una necessitat. I aquesta manera d’entendre-la ha tingut conseqüències molt concretes en la vida del poble.
La recuperació de l’antiga alfareria d’Ángel Domínguez, convertida en un museu integrat en la xarxa de la Generalitat, és un exemple clar de com Potries ha sabut transformar el seu patrimoni en un espai viu. No es tracta només de conservar un edifici, sinó de mantindre viva una memòria, un ofici i una manera d’entendre el treball artesà. La creació d’una escola de ceràmica que cada setmana acull un centenar de persones és una altra mostra de com la cultura pot ser un espai de formació, d’oci i de comunitat. Aquesta escola no és només un taller, és un lloc on es transmeten sabers, on es generen vincles i on es construeix identitat.
Potries també s’ha incorporat a la Xarxa de Ciutats de la Ceràmica, un projecte que connecta municipis de diversos països europeus que comparteixen una tradició artesana. Aquesta connexió internacional no és un simple segell, sinó una oportunitat per situar el poble en un mapa cultural que va més enllà de les seues fronteres. I tot això ha tingut un impacte real en la vida quotidiana: en els últims deu anys, Potries ha crescut en població, ha vist nàixer nous projectes gastronòmics i artesans, ha ampliat la seua escola de música i ha aconseguit atraure persones que busquen un lloc on la cultura siga part de la vida i no només un espectacle ocasional.
Aquest model no seria possible sense un lideratge clar i compromés. L’actual alcalde, Sergi Vidal, ha sabut continuar i ampliar el camí iniciat anys enrere. La seua visió és valenta i necessària: reivindica que els drets culturals són de totes les persones, visquen on visquen, i que els pobles menuts tenen tant de dret com les grans ciutats a accedir a una cultura de qualitat. Sergi ha sabut escoltar, ha sabut sumar i ha sabut projectar Potries cap al futur sense perdre les arrels. Per això, cal felicitar-lo sincerament pel treball que està fent, perquè ha convertit Potries en un exemple que molts altres municipis podrien seguir.
La candidatura de Potries es presenta sota el lema Orgull de pobles, i aquest lema és molt més que un eslògan. És una declaració d’identitat i de dignitat. Parla de la memòria que es transmet de generació en generació, de les converses a la fresca, de les receptes que es cuinen com ho feien les iaies, dels oficis que es resisteixen a desaparèixer, de la música que acompanya les festes i de la manera com el paisatge forma part de la vida quotidiana. Parla d’una cultura extraordinària que naix de les coses ordinàries, i que sovint queda invisibilitzada perquè no encaixa en els models de consum cultural que dominen les grans ciutats.
Potries ha sabut convertir aquesta cultura quotidiana en un projecte amb projecció europea. Ho ha fet a través d’un Consell de Capitalitat format per persones del poble i del seu entorn, que aporten disciplines diverses com l’art, l’escriptura, la música, la ceràmica, el paisatgisme o el disseny. Aquest consell no és un òrgan simbòlic, sinó un espai real de participació on es debaten idees, es proposen projectes i es construeix col·lectivament el futur cultural del poble. Les propostes que naixen d’aquest consell es presenten en assemblees ciutadanes, on qualsevol persona pot participar, opinar i aportar. Aquesta manera de fer és un exemple de democràcia cultural que molts territoris podrien aprendre.
La candidatura de Potries mereix ser escoltada i valorada per moltes raons. Representa el 80% del territori europeu, que és rural, i que sovint queda fora de les grans polítiques culturals. Demostra que la cultura no depén del pressupost, sinó de la voluntat i de la creativitat. És un model de participació ciutadana que posa les persones al centre. Connecta tradició i innovació d’una manera natural i coherent. I, sobretot, ja ha demostrat la seua capacitat amb èxit en el passat, especialment durant aquella etapa compartida amb Sagunt.
Sagunt i Potries continuen unides per un vincle que va més enllà de la col·laboració institucional. Comparteixen una manera d’entendre la cultura com un espai de trobada, de diàleg i de futur. Aquell 2018 i 2019 va ser una llavor que ara dóna fruits. I és just reconéixer que sense el lideratge de persones com Quico Fernández i Josep Manuel Tarazona, potser aquesta candidatura no tindria la força que té hui. Ells van saber veure en Potries un aliat, no un complement. Van saber escoltar, compartir i aprendre. I aquesta actitud és la que ha permés que hui Potries puga mirar Europa de cara.
Europa necessita projectes com el de Potries. Necessita recordar que la cultura no és només patrimoni monumental, ni només grans festivals, ni només institucions amb pressupostos enormes. La cultura és també la vida quotidiana, la memòria compartida, la creativitat que naix de la necessitat i la comunitat que es construeix dia a dia. Potries representa tot això amb una autenticitat que no es pot fingir. I per això, la seua candidatura no és una aposta arriscada, sinó una aposta necessària.
Potries no vol ser Capital Europea de la Cultura per competir amb ningú. Vol ser-ho per demostrar que un altre model és possible. Un model més humà, més participatiu i més sostenible. Un model que posa les persones al centre i que entén la cultura com un dret i no com un privilegi. Un model que podria inspirar molts altres pobles i ciutats d’Europa.
Per tot això, Potries mereix ser Capital Europea de la Cultura 2031. No per ser el primer poble menut que ho aconsegueix, sinó per ser el que millor representa el que la cultura hauria de ser sempre: un espai de dignitat, de participació i d’esperança compartida.