La cultura no és només un conjunt de pràctiques artístiques, rituals o expressions simbòliques. És, com sosté Raymond Williams, una forma de vida, un sistema de significats compartits que articula la memòria, la identitat i la resistència. En aquest sentit, la figura del superheroi cultural no s’ha d’entendre com una construcció fictícia, sinó com una categoria analítica que ens permet identificar persones que, des de la seua pràctica quotidiana, han contribuït a preservar, activar i transformar el patrimoni col·lectiu. Antoni Chabret Fraga, cronista oficial de Sagunt, metge, historiador i activador cultural, representa una d’aquestes figures. El reconeixement institucional del 2025, amb la declaració de l’Any del Cronista Chabret, ens ofereix una oportunitat única per a revisar el seu llegat des d’una perspectiva contemporània, crítica i interdisciplinària.
La noció de superheroi cultural que ací proposem s’inspira en els treballs de Henry Jenkins sobre la cultura participativa i la figura del prosumidor, així com en les aportacions de Pierre Nora sobre els llocs de memòria. Un superheroi cultural és aquella persona que, des de la seua posició social, professional o creativa, actua com a catalitzador de processos de transmissió simbòlica, defensa patrimonial i activació comunitària. No es tracta de glorificar individus, sinó de reconéixer trajectòries que han contribuït a la construcció d’un imaginari col·lectiu arrelat, crític i transformador.
Antoni Chabret Fraga va nàixer a Sagunt el 1846, en un context marcat per la transició entre el món preindustrial i les primeres formes de modernització urbana. De formació mèdica, va exercir com a metge municipal, destacant per la seua dedicació al benestar de les persones i per la seua implicació en la millora de les condicions sanitàries del municipi. Tanmateix, la seua vocació transcendeix la medicina. Chabret va ser un investigador apassionat de la història local, un literat sensible i un activador cultural que va saber connectar disciplines, emocions i compromís cívic.
El 1911 va ser nomenat cronista oficial de Sagunt, càrrec que va exercir amb una dedicació exemplar fins a la seua mort. La seua obra historiogràfica, literària i musical constitueix un corpus fonamental per a la comprensió del passat saguntí, però també per a la construcció d’una identitat local que articula memòria, dignitat i resistència. Les seues obres més destacades inclouen “Sagunto, su historia y sus monumentos” (1885), guardonada amb el Premi dels Jocs Florals de València, “Morvedre abans del Compromís de Casp” (1885), publicada a Lo Rat Penat, i el “Nomenclàtor dels carrers de Sagunt” (1911), entre altres.
La lectura de Chabret com a superheroi cultural es fonamenta en quatre dimensions que articulen la seua trajectòria: la defensa del patrimoni, la producció simbòlica, el compromís cívic i la capacitat d’activació comunitària. En primer lloc, Chabret va ser un defensor incansable del patrimoni saguntí, tant material com immaterial. En les seues obres, trobem una mirada crítica cap a les polítiques de destrucció o negligència institucional, així com una voluntat de preservar els monuments, els carrers, les tradicions i les memòries que configuren l’espai urbà. Aquesta actitud connecta amb les reflexions de Françoise Choay sobre la noció de patrimoni com a construcció cultural i política, i amb les aportacions de Dolores Hayden sobre la memòria urbana com a espai de conflicte i reivindicació.
En segon lloc, Chabret va ser un productor simbòlic que va saber transformar la història en relat compartit. Les seues obres no són només fonts documentals, sinó peces evocadores que permeten dramatitzar, reinterpretar i activar la memòria. En aquest sentit, la seua tasca connecta amb les reflexions de Walter Benjamin sobre la necessitat de recuperar les veus silenciades del passat, i amb les propostes de Michel de Certeau sobre la pràctica narrativa com a forma de resistència quotidiana. El seu estil narratiu, que combina rigor historiogràfic amb sensibilitat literària, permet una lectura emocional de la història, on els carrers, els monuments i les persones esdevenen protagonistes d’un relat viu.
En tercer lloc, el compromís cívic de Chabret es manifesta en la seua tasca com a metge, cronista i activador cultural. La seua dedicació al servei públic, la seua implicació en la vida urbana i la seua capacitat de connectar disciplines revelen una vocació de dignificació col·lectiva. Aquesta dimensió connecta amb les reflexions de Martha Nussbaum sobre la importància de les humanitats en la formació de ciutadania crítica, i amb les aportacions de Paulo Freire sobre l’educació com a pràctica de llibertat. Chabret no escrivia des de la torre d’ivori, sinó des del carrer, des de la realitat viva de Sagunt.
Finalment, la capacitat d’activació comunitària de Chabret es manifesta en la seua influència sobre generacions posteriors, en la seua capacitat de generar vincles entre persones, institucions i pràctiques culturals. La seua obra ha estat font d’inspiració per a historiadors, artistes, educadors i activistes que han trobat en ell una figura de referència per a la construcció d’una cultura arrelada, crítica i participativa. Aquesta dimensió connecta amb les reflexions de Bell Hooks sobre la cultura com a espai de transformació social, i amb les propostes de Boaventura de Sousa Santos sobre les epistemologies del sud i la necessitat de reconéixer sabers locals com a formes legítimes de coneixement.
El reconeixement institucional del 2025, amb la declaració de l’Any del Cronista Chabret, no és només una commemoració. És una oportunitat per a reactivar el seu llegat en clau contemporània, per a connectar la seua obra amb les lluites actuals per la defensa del patrimoni, la memòria democràtica i la justícia social. En aquest sentit, es poden plantejar diverses línies de treball que permeten activar la figura de Chabret com a superheroi cultural.
Una primera línia és la digitalització i difusió oberta de les seues obres, amb anotacions crítiques, dramatitzacions i formats interactius que permeten una lectura creativa i participativa. Aquesta proposta connecta amb les reflexions de Lev Manovich sobre la cultura digital com a espai de reconfiguració de la memòria, i amb les aportacions de Johanna Drucker sobre les humanitats digitals com a pràctica crítica.
Una segona línia és la creació de rutes dramatitzades basades en el Nomenclàtor, on cada carrer esdevé una escena, cada monument una veu, cada espai una memòria. Aquesta proposta permet connectar espai, història i emoció, i s’inspira en les pràctiques de teatre comunitari i en les reflexions de Augusto Boal sobre el teatre de l’oprimit com a eina de transformació social.
Una tercera línia és la producció de còmics, cançons, podcasts o vídeos curts que reinterpreten la seua obra amb llenguatge actual, inclusiu i accessible per a totes les edats. Aquesta proposta connecta amb les reflexions de Nicholas Mirzoeff sobre la cultura visual com a espai de resistència, i amb les aportacions de Henry Giroux sobre la pedagogia crítica en entorns mediàtics.
Una quarta línia és la incorporació de la figura de Chabret als currículums escolars, amb materials adaptats, tallers i activitats que fomenten l’estima pel patrimoni local. Aquesta proposta s’inspira en les reflexions de David Lowenthal sobre la importància de la història en la formació de la identitat, i amb les aportacions de Linda Tuhiwai Smith sobre la descolonització del coneixement.
Una cinquena línia és la dramatització intergeneracional de la seua figura, on Chabret dialogue amb joves del futur, que reviu episodis clau de la història saguntina o que s’enfronta a l’oblit institucional en escenaris de ficció crítica. Aquesta dramatització intergeneracional no sols permetria activar el llegat de Chabret, sinó també obrir espais de diàleg entre generacions, disciplines i sensibilitats. En aquest sentit, connecta amb les reflexions de Jerome Bruner sobre la narrativa com a forma de construcció de significat i amb les aportacions de Diana Taylor sobre la performance com a arxiu viu de la memòria.
La figura de Chabret, entesa com a superheroi cultural, ens permet també repensar el paper dels cronistes locals en la construcció de la identitat urbana. Lluny de ser simples recopiladors de dades, els cronistes com Chabret actuen com a mediadors simbòlics entre el passat i el present, entre la memòria i la política, entre el coneixement i l’emoció. Aquesta funció connecta amb les reflexions de Carlo Ginzburg sobre la microhistòria com a eina per a recuperar les veus menudes i amb les aportacions de Hayden White sobre la dimensió narrativa de la historiografia.
En el cas de Sagunt, la tasca de Chabret ha estat fonamental per a la construcció d’un imaginari local que articula resistència, dignitat i arrelament. La seua obra ha permés recuperar episodis silenciats, dignificar espais oblidats i reivindicar pràctiques culturals que han estat menystingudes per les polítiques patrimonials dominants. En aquest sentit, la seua figura esdevé un referent per a les lluites actuals per la memòria democràtica, la justícia històrica i la defensa del patrimoni com a bé comú.
La relectura de Chabret en el marc del 2025 no ha de ser només institucional, sinó també comunitària, crítica i creativa. Cal que les associacions veïnals, els col·lectius artístics, les escoles, els arxius i les persones compromeses amb la cultura local s’apropien del seu llegat, el reinterpreten i el transformen en motor de canvi. Aquesta apropiació connecta amb les reflexions de Stuart Hall sobre la cultura com a espai de lluita i amb les aportacions de Arjun Appadurai sobre la capacitat de les comunitats per a imaginar futurs alternatius.
En aquest sentit, es poden imaginar projectes que combinen investigació històrica, creació artística i activació ciutadana. Per exemple, una exposició col·laborativa on es juxtaposen fragments de l’obra de Chabret amb intervencions contemporànies que qüestionen les absències, les omissions i les tensions del relat oficial. O bé una sèrie de tallers on joves del municipi reinterpreten el Nomenclàtor en clau feminista, anticolonial o ecologista, generant nous mapes afectius de la ciutat. O encara, una campanya de comunicació on es recuperen frases de Chabret per a denunciar la destrucció patrimonial actual, convertint la seua veu en eina de resistència.
Aquestes propostes no busquen museïtzar Chabret, sinó activar-lo. No es tracta de convertir-lo en icona intocable, sinó en figura viva, en company de viatge per a les lluites actuals. En aquest sentit, la noció de superheroi cultural ens permet reconéixer que la cultura no és només celebració, sinó també conflicte, crítica i transformació. I que les figures com Chabret poden ser aliades en la construcció d’una cultura més justa, més arrelada i més participativa.
La lectura de Chabret com a superheroi cultural també ens obliga a revisar les polítiques patrimonials actuals. Massa sovint, el patrimoni es gestiona des d’una lògica extractiva, mercantilitzadora i desconnectada de les ciutats. En canvi, la mirada de Chabret ens recorda que el patrimoni és, com sosté Laurajane Smith, una pràctica social, una construcció col·lectiva que implica emocions, conflictes i responsabilitats. Recuperar el seu llegat és també una manera de reivindicar una altra manera de fer política cultural, més propera, més crítica i més compromesa.
Antoni Chabret Fraga representa una figura clau per a pensar la cultura com a espai de resistència, memòria i transformació. El 2025, Sagunt té l’oportunitat de convertir el seu reconeixement institucional en un procés col·lectiu de relectura, activació i apropiació. No es tracta només de recordar el cronista, sinó de fer-lo parlar, de fer-lo caminar pels carrers, de fer-lo dialogar amb les veus del present. Perquè, com ell mateix va demostrar, la història no és només passat: és acció, és emoció, és futur.