La situació del Museu ha tornat a evidenciar una dinàmica política que Sagunt coneix massa bé: l’intercanvi de culpes entre PSOE i PP mentre el problema real continua sense resoldre’s. Davant d’un assumpte que afecta directament el patrimoni, la identitat i la projecció cultural de la ciutat, la ciutadania assisteix perplexa a un espectacle que no aporta solucions, només soroll.
El que hauria de ser una gestió coordinada i transparent s’ha convertit en un relat ple de contradiccions. D’una banda, un govern local que assegura haver reclamat informació sense obtindre resposta. De l’altra, una Conselleria que actua de manera unilateral, sense comunicació prèvia ni seguiment posterior. El resultat és una sensació creixent de desconnexió institucional, com si cada administració treballara en un univers paral·lel on l’objectiu principal és evitar responsabilitats.
Aquest joc de pilota no és innocu. Alimenta la desconfiança, erosiona la credibilitat de les institucions i deixa la ciutadania en un estat d’incertesa permanent. I, sobretot, desvia l’atenció del que realment importa: garantir que el Museu —un espai que forma part del relat col·lectiu de Sagunt— tinga una gestió estable, clara i compromesa amb el seu valor cultural.
El problema no és que PSOE i PP discrepen; la discrepància és sana i necessària en democràcia. El problema és que convertisquen un equipament cultural en un camp de batalla partidista, on cada declaració sembla pensada per desgastar l’altre i no per avançar. Mentre uns i altres es dediquen a marcar-se gols polítics, els veïns i veïnes continuen sense explicacions sòlides, sense un calendari d’actuació i sense la certesa que el patrimoni està realment protegit.
Sagunt mereix alguna cosa més que excuses i retrets. Mereix institucions que parlen clar, que cooperen i que situen l’interés públic per damunt de qualsevol estratègia electoral. El patrimoni no és una arma de confrontació, és un bé comú que exigeix responsabilitat i altura de mires.
I potser ha arribat el moment de dir-ho amb tota la contundència: ja n’hi ha prou. La ciutat no pot continuar atrapada en una paràlisi provocada per la incapacitat de dos partits de mirar més enllà de les seues sigles. El Museu necessita decisions, no declaracions. Necessita compromís, no excuses. Necessita institucions que treballen per Sagunt, no per la seua pròpia narrativa.