Sagunt és una ciutat amb segles d’història, però el seu espai públic encara revela un relat incomplet. El nomenclàtor municipal parla, i parla molt, però ho fa amb una absència que pesa: la de les dones. Fent números sobre la feminització dels carrers i les dades són eloqüents. De les 842 vies existents, només 37 porten noms femenins —incloent les verges—, mentre que 137 estan dedicades a homes. Les altres 668 no tenen gènere identificable. Açò situa la presència femenina al voltant del 20% davant d’un 80% d’homenatges masculins.
Aquest desequilibri no és merament estadístic: és simbòlic. El mapa urbà reflecteix què recordem i què oblidem, a qui reconeixem i a qui deixem fora del relat comú. Quan una xiqueta camina pels carrers de Sagunt i quasi no hi troba noms de dones, el missatge que rep és subtil però persistent: les dones no han tingut la mateixa importància en la construcció de la ciutat. I això és fals. Les dones sempre han estat presents, treballant, lluitant, creant i sostenint la vida comunitària, encara que la història oficial les haja relegat a notes a peu de pàgina o, directament, les haja esborrat.
Per això, femininitzar els carrers no és només una qüestió de quotas, sinó una manera de reparar un silenci acumulat i transformar la manera com contem la nostra història. Les polítiques municipals tenen un paper essencial, perquè són les més pròximes a la vida quotidiana i les que poden impulsar un canvi real i visible. No es tracta només d’assignar noms de dona a les noves vies, sinó de revisar què hem volgut recordar i què hem preferit ignorar. Sagunt té una llista extensa de dones que han destacat en els àmbits social, cultural, educatiu o econòmic, però que mai no han tingut un espai al nomenclàtor.
La feminització dels carrers és també una oportunitat pedagògica. Cada nou nom femení instal·lat en una placa és una història que s’obri, una biografia que interpela, un exemple que inspira. Quan una plaça pren el nom d’una mestra, una sindicalista, una actriu o una esportista, la ciutat no només corregeix una absència: enriqueix el seu relat i ofereix referents a les generacions que venen. Una ciutat que nomena les seues dones és una ciutat que educa.
Aquest procés implica, a més, qüestionar el model tradicional de fer història, aquell que només ha valorat les gestes solemnes i els lideratges masculins. Sagunt no s’ha construït només amb batalles, muralles o institucions; també s’ha fet amb cura, amb educació, amb cultura popular, amb treball silenciat i imprescindible. I gran part d’això ha estat obra de dones.
Femininitzar els carrers és, en definitiva, una aposta per una ciutat més justa i completa. És un compromís amb la igualtat i amb la memòria col·lectiva. Sagunt té l’oportunitat de continuar avançant en aquesta línia: posar més noms de dona, visibilitzar més històries de dona i construir un relat més fidel al que realment ha sigut la nostra comunitat.
Una ciutat que es llig en femení és una ciutat que camina amb totes.