26.1.26

Energia neta ^

L’energia neta s’ha convertit en una de les paraules més repetides del nostre temps, però encara no en una de les més compreses. Sovint es presenta com una promesa tecnològica, com si bastara instal·lar plaques solars o aerogeneradors per resoldre tots els reptes climàtics. Però l’energia neta és, sobretot, una decisió política i un compromís social. No és només una qüestió de watts, sinó de voluntat.

Vivim en un moment en què la transició energètica ja no és una opció, sinó una urgència. Les conseqüències de la dependència dels combustibles fòssils són evidents: crisi climàtica, inestabilitat geopolítica, contaminació i desigualtats territorials. I, malgrat això, encara hi ha qui parla de l’energia neta com si fóra un caprici o una moda, com si apostar per un futur sostenible fora un luxe i no una necessitat.

La realitat és que l’energia neta és una oportunitat immensa. Una oportunitat per democratitzar l’accés a l’energia, per reduir la dependència exterior, per generar ocupació de qualitat i per revitalitzar territoris que han estat històricament oblidats. Però perquè això siga possible, cal entendre que la transició no pot ser només tecnocràtica: ha de ser justa, participada i arrelada al territori.

No n’hi ha prou amb instal·lar macroprojectes sense escoltar la ciutadania, ni amb convertir la transició energètica en un negoci per a uns pocs. L’energia neta ha de ser també energia comunitària, energia distribuïda, energia que empodera barris, pobles i persones. Ha de ser una eina per reduir desigualtats, no per ampliar-les.

També cal assumir que la transició energètica implica canvis profunds en la manera com vivim, ens movem i consumim. No podem parlar d’energia neta mentre mantenim models de mobilitat insostenibles, mentre el malbaratament energètic continua sent habitual o mentre es retarda la rehabilitació d’edificis que podrien reduir dràsticament el consum. La transició no és només substituir fonts d’energia, és repensar el sistema.

I, tanmateix, hi ha motius per a l’esperança. Cada vegada més municipis impulsen comunitats energètiques, cada vegada més famílies aposten per l’autoconsum, cada vegada més joves entenen que el futur passa per un model energètic net, descentralitzat i democràtic. La societat va per davant, i la política hauria d’estar a l’altura.

L’energia neta no és un eslògan ni una foto de campanya. És una responsabilitat col·lectiva i una oportunitat històrica. Si la sabem gestionar amb valentia, amb justícia i amb visió de futur, no només combatrem la crisi climàtica: construirem un país més lliure, més resilient i més digne per a totes les persones.