Malgrat que molta gent associa el croissant directament amb França, el seu origen és, en realitat, austríac. La seua primera forma documentada és el kipferl, un pastisset en forma de mitja lluna que ja es consumia a Viena al segle XIII. El kipferl podia ser dolç o salat, i no tenia encara la textura fullada i lleugera que hui identifiquem amb el croissant. Era més compacte, més pròxim a un brioix, però ja tenia la característica forma de lluna creixent que li donaria nom i identitat.
La llegenda més popular —encara que no del tot demostrada— situa el naixement simbòlic del croissant en el setge de Viena de 1683. Segons esta història, els forners vienesos, que treballaven de matinada, van escoltar el soroll dels túnels que les tropes otomanes estaven excavant per a entrar a la ciutat. Gràcies a la seua alerta, l’atac es va frustrar. Com a homenatge, haurien creat un pastisset amb forma de mitja lluna, símbol de l’Imperi Otomà, per a “devorar-lo” com a victòria culinària. És una història preciosa, però probablement més literària que real.
El que sí que està documentat és el moment en què el croissant entra a França. A mitjan segle XIX, August Zang, un oficial austríac, va obrir a París la Boulangerie Viennoise, una fleca que introduïa productes vienesos com el kipferl. La seua popularitat va ser immediata. Les pastisseries franceses, sempre atentes a les noves tendències, van adoptar la recepta i la van transformar amb la seua tècnica característica: la massa laminada amb mantega. Així va nàixer el croissant tal com el coneixem hui, lleuger, cruixent i amb capes que es desfan en la boca.
A partir d’ací, el croissant es va convertir en un símbol de la cultura francesa, fins al punt que molta gent pensa que és originari de París. Però la seua història és, en realitat, un exemple perfecte de com les tradicions culinàries viatgen, s’adapten i es reinventen. El croissant és austríac en el seu origen, francès en la seua evolució i universal en la seua difusió.
Hui, el croissant continua transformant-se. N’hi ha de mantega, d’ametla, farcits de xocolate, de crema, de formatge, de pernil, vegans, integrals o reinterpretats en forma de cronut o croissant roll. Cada país li dona el seu toc, cada pastisseria el personalitza i cada persona té la seua versió preferida.
Però, malgrat totes les variants, el croissant conserva la seua essència: és un aliment que combina senzillesa i sofisticació, tradició i innovació. Un recordatori que, de vegades, les coses més quotidianes tenen històries sorprenents darrere. I que un simple mos pot connectar-nos amb segles de cultura, migracions i creativitat humana.