Avui commemorem una data essencial per a la història del nostre territori: l'11 de gener de 1902, quan es va sancionar oficialment la concessió del ferrocarril entre Ojos Negros i Sagunt, impulsat per la Companyia Minera de Sierra Menera. Aquest acte legal, signat per la Reina Regent en nom d'Alfons XIII, no només autoritzava la construcció d'una infraestructura estratègica, sinó que marcava l'inici d'una transformació profunda del litoral saguntí.
Aquest ferrocarril, declarat d'utilitat pública, va ser el germen del que avui coneixem com el Port de Sagunt. No es tracta d'una fundació municipal tradicional, sinó d'un procés industrial que va donar lloc a un nucli urbà obrer, divers i resilient. La via fèrria va connectar les mines de Terol amb el mar, i al seu voltant van créixer habitatges, tallers, magatzems i, sobretot, col·lectius humans arrelats.
🏭 Un port nascut del ferro i la lluita
La història del Port de Sagunt és inseparable de la siderúrgia, de les lluites laborals i de la construcció d'una identitat pròpia. Des de les primeres obres fins a la consolidació d'Altos Hornos del Mediterráneo, el Port es va convertir en un espai de treball, migració i reivindicació. Famílies vingudes de tot arreu van trobar-hi feina, però també van alçar la veu per defensar drets, condicions i dignitat.
La data de l'11 de gener ens recorda que el Port no va nàixer per decret, sinó per necessitat, esforç i visió. El document fundacional parla de drets d'expropiació, d'ocupació de terrenys públics, de privilegis industrials. Però darrere d'això hi ha persones, històries, esperances. Hi ha una voluntat de connectar el territori amb el futur.
🌊 Sagunt mira al mar: una expansió històrica
Fins a principis del segle XX, Sagunt era una ciutat interior, amb el Grau Vell com a port històric però sense una gran infraestructura marítima moderna. La concessió de 1902 va canviar això. El Port es va convertir en la porta d’entrada i eixida de mercaderies, en un pol de desenvolupament econòmic i en un espai de vida.
Amb el temps, el Port va adquirir entitat pròpia, amb barris com La Marina, Baladre o El Raval, amb associacions, festes i cultura popular. La memòria del ferro es va combinar amb la memòria del veïnat, i la lluita obrera amb la lluita per la dignificació del barri.
📣 Per què cal celebrar l'11 de gener?
Perquè és una data que ens permet reconéixer l'origen d'una part fonamental del nostre municipi. Perquè ens connecta amb la història industrial, amb la migració, amb la construcció col·lectiva. Perquè ens recorda que el Port de Sagunt no és un apèndix, sinó un cor que batega amb força pròpia.
Celebrar l'11 de gener és reivindicar:
La memòria obrera i industrial
La diversitat cultural que ha construït el Port
La importància de les infraestructures en el desenvolupament territorial
El dret a una història compartida i digna
🧭 Mirar enrere per avançar amb força
En temps de transformació urbana, de reptes socials i ambientals, recordar el naixement del Port ens ajuda a entendre d'on venim i cap a on volem anar. Ens convida a defensar el patrimoni industrial, a cuidar la memòria dels qui van construir el barri, i a projectar un futur inclusiu, sostenible i arrelat.
L'11 de gener no és només una efemèride. És una oportunitat per reconnectar amb la nostra identitat, per fer pedagogia històrica i per enfortir el vincle entre Sagunt i el seu Port.
💬 Article d'opinió: El Port de Sagunt, més que ferro
Quan pensem en el Port de Sagunt, sovint pensem en la siderúrgia, en les grues, en el mar. Però el Port és molt més que això. És una xarxa humana que va nàixer de la necessitat, que va créixer amb esforç i que ha resistit amb dignitat.
L'11 de gener de 1902 no es va fundar un poble, però sí es va sembrar una esperança. La concessió del ferrocarril va obrir camins, va portar gent, va generar vida. I eixa vida ha deixat empremta: en els carrers, en les associacions, en les lluites.
Com a saguntins, com a ciutadania, tenim el deure de reconéixer eixa història. De celebrar-la, de divulgar-la, de defensar-la. Perquè només des del coneixement podem construir un futur que respecte el passat.
El Port de Sagunt és memòria, és resistència, és futur. I l'11 de gener és el seu aniversari. Celebrem-lo com cal: amb orgull, amb cultura, amb vincles sòlids.
🔗 El valor dels vincles socials
Substituir el mot "comunitat" per sinònims com "xarxa humana", "col·lectiu", "entorn social" o "teixit veïnal" ens ajuda a entendre que el Port de Sagunt no és només un espai físic, sinó una constel·lació de relacions, afectes i projectes compartits. És en eixe teixit on es construeix la identitat, on es transmet la memòria i on es defensa la dignitat.
El Port ha estat històricament un lloc d'acollida, de barreja, de solidaritat. Les persones que hi han viscut han creat vincles que van més enllà de la feina o la procedència. Han creat una cultura pròpia, una manera de viure i de resistir.
🎓 Pedagogia de la memòria
Celebrar el naixement del Port és també una oportunitat educativa. Les escoles, les entitats culturals, les associacions veïnals poden aprofitar aquesta efemèride per treballar la història local, per fer tallers, exposicions, rutes guiades. Perquè la memòria no és només cosa del passat: és una eina per transformar el present.
📌 Conclusions
L'11 de gener de 1902 és una data que mereix ser celebrada amb profunditat. No només com un record, sinó com una afirmació de futur. El Port de Sagunt és un exemple de com la infraestructura pot generar vida, de com el treball pot construir identitat, de com els vincles socials poden resistir el pas del temps.
Celebrem, doncs, aquest aniversari amb orgull. I fem que cada 11 de gener siga una jornada de reconeixement, de cultura, de vincles i de esperança.