L’habitatge s’ha convertit en un dels grans camps de batalla de la política municipal. A Sagunt, la pressió del mercat de lloguer ha arribat a nivells que expulsen joves, famílies amb rendes mitjanes i col·lectius vulnerables. El dret a una vivenda digna es veu cada dia més amenaçat per una lògica especulativa que converteix la casa en mercaderia i no en un bé social.
En este context, Compromís per Sagunt ha marcat una línia clara: la vivenda ha d’eixir del terreny de l’especulació. Les seues propostes no són simples anuncis, sinó passos concrets que busquen ampliar el parc públic i garantir lloguers assequibles. La cessió de parcel·les municipals en el PAI Fusión per alçar prop de tres-centes vivendes de lloguer social és un exemple tangible de com es pot revertir la dinàmica del mercat. No es tracta de construir per construir, sinó de fer-ho amb un objectiu social: oferir alternatives reals a qui hui no pot pagar preus inflats.
A més, la col·laboració amb la Generalitat per impulsar cent quaranta-huit vivendes protegides reforça la idea que l’Ajuntament no pot caminar a soles. L’habitatge és un problema estructural que exigeix coordinació institucional i valentia política. Compromís ha entés que el repte no és únicament urbanístic, sinó profundament social: garantir que Sagunt continue sent una ciutat habitable per la seua gent, i no un tauler de joc per a fons d’inversió.
L’aposta de Compromís per Sagunt és inequívoca: traure l’habitatge del terreny de l’especulació i tornar-lo a l’àmbit del dret ciutadà. Davant de qui concep l’urbanisme com a negoci, Compromís defensa un model que prioritza la dignitat, la inclusió i la cohesió social. En un temps on l’accés a la vivenda s’ha convertit en un privilegi, la seua proposta és clara: Sagunt no es pot permetre que la casa siga un luxe, ha de ser un dret garantit.