Cada 4 de novembre, el món celebra el Dia de la UNESCO, una jornada que va més enllà de les sigles i que ens convida a reflexionar sobre el valor universal de la cultura, l’educació, la ciència i la comunicació com a motors de pau, diàleg i desenvolupament sostenible. En este context global, Sagunt alça la veu amb força i dignitat per reivindicar el seu lloc com a patrimoni de la humanitat, no només per allò que conserva, sinó per allò que inspira, transforma i projecta.
Sagunt no és només una ciutat amb pedres antigues. És un territori que parla en moltes llengües del temps, que ha sabut resistir, reinventar-se i emocionar. És una memòria viva que batega entre el teatre romà i les muralles, entre el port industrial i les muntanyes del Camp de Morvedre, entre les festes populars i les lluites contemporànies per la igualtat, la sostenibilitat i la identitat mediterrània.
La candidatura de Sagunt a Patrimoni Mundial de la Humanitat no és un caprici ni una operació de màrqueting. És una proposta col·lectiva, arrelada en el compromís ciutadà, en la recerca acadèmica, en la passió dels moviments socials i en la voluntat institucional de fer del patrimoni una eina de cohesió, educació i projecció internacional. És una crida a reconéixer que el valor d’un lloc no depén només del que mostra, sinó del que significa per a les persones que el viuen, el defensen i el reinterpreten.
En el Dia de la UNESCO, Sagunt es presenta com un exemple viu d’allò que l’organització promou: una ciutat que connecta passat i futur, que aposta per la diversitat cultural, que fa de l’educació patrimonial una eina de transformació social, que vincula el patrimoni amb el desenvolupament sostenible i que reivindica la memòria com a dret col·lectiu.
Les jornades “Sagunt, Patrimoni de la Humanitat”, impulsades per la Universitat de València i l’Ajuntament, han sigut un espai de trobada entre docents, investigadors, artistes, activistes i veïnat. Han posat en valor la riquesa arqueològica, històrica i simbòlica de la ciutat, però també han obert camins per a pensar el patrimoni des de la inclusió, la participació i la creativitat. Han sigut un laboratori d’idees, emocions i propostes que han situat Sagunt en el mapa de les ciutats que no només conserven, sinó que innoven.
Jesús Huguet, del Consell Valencià de Cultura, ha afirmat que Sagunt compleix la majoria de criteris exigits per la UNESCO. I no és per casualitat. Sagunt representa una obra mestra del geni creatiu humà, testimoni d’intercanvis culturals, exemple d’arquitectura i urbanisme, espai de romanització, de convivència de religions, de resistència antifranquista, de dinamització cultural contemporània. És un mosaic de valors que dialoguen amb el món.
Però més enllà dels criteris tècnics, Sagunt és patrimoni perquè emociona. Perquè quan una persona puja al castell i mira el mar, sent que forma part d’una història més gran. Perquè quan una xiqueta actua al teatre romà, entén que el passat pot ser escenari del futur. Perquè quan una família participa en una ruta patrimonial, redescobreix el seu barri amb ulls nous. Perquè quan un col·lectiu defensa la memòria obrera o jueva, està construint dignitat.
La candidatura de Sagunt és també una oportunitat per a repensar el model de ciutat. Per a fer del patrimoni un eix de sostenibilitat, turisme responsable, educació transformadora i economia creativa. Per a connectar el teixit associatiu amb les polítiques públiques. Per a donar veu als barris, als joves, a les persones migrades, a les comunitats invisibilitzades. Per a fer del patrimoni una eina de justícia social.
En este sentit, el Dia de la UNESCO és una ocasió per a renovar el compromís amb els valors que inspiren la candidatura. Per a recordar que el patrimoni no és només allò que es visita, sinó allò que es viu, es cuida i es transforma. Que no hi ha patrimoni sense comunitat. Que no hi ha reconeixement internacional sense arrelament local.
Sagunt, en el cor del País Valencià, és una ciutat que ha sabut ser port i muntanya, frontera i cruïlla, escenari i protagonista. Ha sigut ibera, romana, medieval, moderna, industrial, republicana, democràtica. Ha sigut espai de conflicte i de reconciliació, de destrucció i de reconstrucció. I ara vol ser referent de patrimoni viu, inclusiu i sostenible.
La candidatura davant la UNESCO és un procés llarg, exigent i col·lectiu. Requereix estudis, informes, consensos, aliances. Però sobretot requereix convicció, estima i visió. I Sagunt té tot això. Té persones que creuen en el valor del seu territori. Té entitats que treballen per la memòria. Té institucions que aposten per la cultura. Té una comunitat que sap que el patrimoni no és un luxe, sinó un dret.
En este camí, el Dia de la UNESCO pot ser un punt d’inflexió. Una jornada per a fer pedagogia, per a mobilitzar, per a emocionar. Una oportunitat per a fer visible la candidatura, per a sumar suports, per a construir relats compartits. Una ocasió per a dir al món que Sagunt no demana ser patrimoni per vanitat, sinó per responsabilitat.
Perquè si Sagunt és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat, no serà només un èxit local. Serà una victòria de la cultura mediterrània, de la memòria democràtica, de la sostenibilitat urbana, de la participació ciutadana. Serà una manera de dir que el patrimoni pot ser motor de canvi, espai de trobada, font d’esperança.
I en este horitzó, cada persona compta. Cada escola que fa tallers patrimonials. Cada artista que reinterpreta la història. Cada entitat que defensa el territori. Cada institució que aposta per la cultura. Cada mirada que estima Sagunt. Cada gest que cuida el seu patrimoni.
Per això, en este Dia de la UNESCO, Sagunt no només celebra. Sagunt convoca. Convoca a sumar-se a una candidatura que és molt més que una etiqueta. Que és un projecte de ciutat, de comarca, de país. Que és una aposta per la vida digna, per la memòria compartida, per la cultura transformadora.
Sagunt, patrimoni de la humanitat. No com a eslògan, sinó com a compromís. No com a meta, sinó com a camí. No com a reconeixement, sinó com a responsabilitat.