Les reserves de la biosfera no són simples etiquetes. Són compromisos. Són pactes entre la natura i la gent. Són espais on la biodiversitat no es conserva com en una vitrina, sinó que es viu, es transforma, es comparteix. Són laboratoris de sostenibilitat, on el desenvolupament econòmic no va en contra del medi ambient, sinó que s’hi alinea. I Sagunt, amb la seua marjal, amb la Serra Calderona, amb el riu Palància, amb el Grau Vell, amb els seus barris històrics i les seues lluites socials, té tots els ingredients per ser un d’estos espais exemplars.
La proposta d’ampliar la zona marina protegida dels alguers fins a la desembocadura del Palància és un primer pas valent. No només perquè reconeix la riquesa ecològica del litoral, sinó perquè articula una visió de territori que va més enllà dels límits administratius. Esta ampliació, impulsada per entitats com Acció Ecologista-Agró i recolzada per ajuntaments com el de Sagunt i Canet, és una mostra de com la societat civil pot liderar processos de transformació. Però cal anar més enllà. Cal imaginar una reserva mixta, terrestre i marina, que abrace el Camp de Morvedre en tota la seua complexitat.
Imaginem un territori on la marjal dels Moros siga no només un espai Ramsar, sinó un centre d’educació ambiental, de recerca, de turisme responsable. On la Serra Calderona connecte amb les escoles, amb les associacions veïnals, amb les entitats culturals, per promoure valors de respecte i arrelament. On el riu Palància recupere el seu paper com a connector ecològic, com a espai de vida i de memòria. On el Grau Vell no siga només un vestigi, sinó un símbol viu de la relació entre la ciutat i la mar.
Perquè una reserva de la biosfera no es decreta. Es construeix. Amb participació, amb diagnosi, amb planificació. Caldria una taula de treball territorial, amb representació dels ajuntaments, de les entitats ambientals, dels centres educatius, dels agents culturals. Caldria un pla de gestió que combine accions de conservació amb projectes de desenvolupament local. Caldria una narrativa compartida, que explique per què este territori mereix ser reconegut, i com pot contribuir a la xarxa global de sostenibilitat.
Esta proposta no és només una idea. És una crida. A pensar el territori com a patrimoni viu. A reconéixer que la sostenibilitat no és una moda, sinó una necessitat. A entendre que Sagunt i el Camp de Morvedre poden ser referents, no només en el passat industrial, sinó en el futur ecològic. A defensar que la identitat mediterrània, amb la seua complexitat, amb la seua diversitat, amb la seua força, pot ser motor de canvi.
Caldrà convicció política, sí. Caldrà suport tècnic, també. Però sobretot caldrà comunitat. Gent que crega en el territori. Que el visca. Que el defenga. Que el transforme. I en això, Sagunt té avantatge. Té memòria. Té lluita. Té creativitat. Té lideratges. Té emoció.
Convertir el Camp de Morvedre en Reserva de la Biosfera no és només una proposta ambiental. És una aposta cultural, social, educativa. És una manera de dir al món que ací, entre marjals i muntanyes, entre fàbriques i festes, entre patrimoni i paisatge, hi ha un territori que vol ser part de la solució. Que vol cuidar i ser cuidat. Que vol viure amb dignitat, amb equitat, amb sostenibilitat.
I això, en temps d’incertesa global, és una esperança. És una oportunitat. És una responsabilitat. És una missió compartida.