Cada 18 de desembre, les Nacions Unides ens recorden que la migració no és una excepció, sinó una constant en la història de la humanitat. Les persones migren per motius diversos: fugint de conflictes, buscant oportunitats, escapant de la pobresa o del canvi climàtic. Però darrere de cada trajecte hi ha una història de coratge, de dolor i d’esperança.
La creació d’aquesta efemèride té com a objectiu principal visibilitzar els reptes i les dificultats que han d’afrontar les persones migrants arreu del món. No es tracta només de travessar fronteres geogràfiques, sinó també de superar murs simbòlics: el rebuig, la discriminació, la precarietat, la invisibilització. Massa sovint, les persones que migren són tractades com a números, com a problemes, com a amenaces. Però són persones amb drets, amb dignitat, amb capacitat de contribuir a les societats que les acullen.
Des d’una mirada sociològica, la migració internacional és un fenomen complex que requereix respostes coordinades entre països i regions. Cal impulsar espais d’intercanvi d’experiències, de col·laboració efectiva, de polítiques públiques que garantisquen un procés migratori segur, regular i digne. Això implica reconéixer les persones migrants com a agents actius del desenvolupament, no com a subjectes passius de l’assistència.
Des d’una perspectiva ètica, el tractament que donem a les persones migrants diu molt del tipus de societat que volem ser. Si les excloem, si les criminalitzem, si les deixem en la intempèrie legal i emocional, estem fallant com a comunitat humana. En canvi, si les acollim, si les escoltem, si les integrem amb respecte i equitat, estem construint un món més just i més ric en diversitat.
El Dia Internacional de les Persones Migrants és també una oportunitat per revisar les narratives dominants. Cal combatre els discursos d’odi, les generalitzacions, les mentides que alimenten la por. Cal donar veu a les persones migrants, escoltar les seues vivències, reconéixer els seus sabers, les seues aportacions culturals, socials i econòmiques.
En definitiva, aquesta jornada no és només per recordar, sinó per actuar. Perquè la migració siga un camí de vida, no una condemna. Perquè cap persona haja de arriscar la seua existència per buscar un futur millor. Perquè les fronteres no siguen murs, sinó ponts. Perquè la dignitat humana no tinga nacionalitat.