Sagunt, ciutat de memòria i resistència, és també un escenari privilegiat per reivindicar la dieta mediterrània com a patrimoni de la humanitat. No només per la seua ubicació costanera i la riquesa agrícola del Camp de Morvedre, sinó per la capacitat de vincular alimentació, cultura, sostenibilitat i identitat col·lectiva.
Parlar de dieta mediterrània és parlar d’un model de vida que transcendeix la cuina. És compartir, cuidar-se, respectar els cicles naturals i celebrar la diversitat dels sabors locals. És defensar l’oli d’oliva, les hortalisses de temporada, el peix fresc, els llegums, els fruits secs i el pa com a símbols d’una cultura que uneix pobles i generacions.
A Sagunt, aquest patrimoni es viu als mercats, als horts familiars, a les receptes que passen de mares a filles, de pares a fills, i a les festes populars on el menjar és excusa per retrobar-se. Però també es viu en la lluita per preservar el territori, en la defensa de l’agricultura de proximitat, en la resistència a la globalització alimentària que uniformitza gustos i destrueix paisatges.
La dieta mediterrània, reconeguda per la UNESCO, no pot ser només un segell turístic. Ha de ser una eina de transformació ecosocial, una aposta per la salut comunitària, per la sobirania alimentària i per la cohesió territorial. Sagunt té l’oportunitat de liderar aquesta visió, integrant-la en les polítiques públiques, en l’educació, en la promoció cultural i en la planificació urbana.
Reivindicar la dieta mediterrània des de Sagunt és també reivindicar la memòria dels qui han conreat la terra, cuinat amb amor i compartit el pa com a gest de dignitat. És reconèixer que el patrimoni no és només pedra o història, sinó també aroma, sabor i afecte.
En un món que corre cap a la desconnexió, Sagunt pot ser far de convivència, sostenibilitat i identitat mediterrània. I la dieta, un dels seus llenguatges més poderosos.