És curiós, i alhora fascinant, observar com el 25 de desembre s’ha convertit en una data universalment reconeguda, no sols per la seua rellevància religiosa, sinó també per la seua càrrega simbòlica i cultural. En aquest article, volem reflexionar sobre per què tants relats fundacionals de figures divines o mítiques situen el seu naixement en aquest dia concret. Des de Jesús fins a Mitra, passant per altres personatges de diverses tradicions, el 25 de desembre sembla actuar com una mena de punt de convergència entre espiritualitat, astronomia i política religiosa.
Per començar, cal entendre que el 25 de desembre no és una data arbitrària. En el hemisferi nord, coincideix amb el solstici d’hivern, el moment en què el dia comença a guanyar terreny a la nit. Aquesta transició de foscor cap a llum ha estat interpretada des de temps antics com un símbol de renaixement, esperança i renovació. En aquest context, no és estrany que moltes cultures hagen triat aquest moment per celebrar el naixement de les seues divinitats o figures salvadores.
El cas de Mitra és especialment revelador. Aquesta divinitat indoirània, que després va ser adoptada pel món romà, era considerada el déu del sol invicte. El seu naixement, segons les tradicions, es produïa el 25 de desembre, en una cova, i era presenciat per pastors i mags. La similitud amb el relat cristià del naixement de Jesús és tan gran que ha portat a moltes persones estudioses a plantejar la hipòtesi que el cristianisme primitiu va adaptar elements del culte a Mitra per fer-lo més accessible i familiar a les poblacions romanes.
Jesús, segons els evangelis, no té una data de naixement especificada. La decisió de situar el seu naixement el 25 de desembre es va prendre al segle IV, quan el cristianisme ja era religió oficial de l’Imperi Romà. Aquesta elecció no va ser casual, sinó estratègica: aprofitar una festivitat ja existent, el “Dies Natalis Solis Invicti”, per cristianitzar-la i donar-li un nou significat. Així, el naixement del sol invicte es transformava en el naixement del Fill de Déu.
Aquesta pràctica de sincretisme religiós no és exclusiva del cristianisme. Al llarg de la història, moltes religions han absorbit elements d’altres tradicions per facilitar la seua expansió o per integrar-se millor en contextos culturals diversos. El que resulta interessant és com aquest procés ha generat una mena de memòria col·lectiva compartida, on el 25 de desembre esdevé una data carregada de significats, més enllà de la seua funció litúrgica.
Si fem un repàs a altres figures mítiques o religioses, trobem coincidències sorprenents. Horus, déu egipci, també és representat com nascut en aquesta època. Dionís, déu grec del vi i la fertilitat, té associacions amb el solstici. Krishna, en la tradició hindú, encara que amb una data diferent, comparteix molts trets amb Jesús: naixement miraculós, persecució per part d’un rei, vida dedicada a la salvació. Aquestes coincidències no són necessàriament prova d’una imitació directa, però sí que indiquen que hi ha arquetips que es repeteixen en la construcció de relats espirituals.
Aleshores, per què els menors, en sentit simbòlic, naixen el 25 de desembre? Potser perquè aquesta data representa el moment en què la llum comença a guanyar la batalla contra la foscor. En termes psicològics i espirituals, el naixement d’un infant és sempre una promesa de futur, una renovació de l’esperança. Situar aquest esdeveniment en el moment més fosc de l’any, però també en el punt d’inflexió cap a la llum, és una manera poderosa de transmetre el missatge de redempció i renaixement.
També cal considerar el paper de les institucions religioses en la fixació d’aquestes dates. En el cas del cristianisme, la necessitat d’unificar pràctiques i calendaris va portar a establir el 25 de desembre com a data oficial del naixement de Jesús. Aquesta decisió va permetre integrar celebracions paganes preexistents, com les Saturnals romanes, en el nou marc cristià. Així, la festa del solstici es va transformar en Nadal, mantenint molts dels seus elements festius, però canviant-ne el significat profund.
En aquest procés, la figura del menor que naix el 25 de desembre esdevé un símbol universal. No importa si parlem de Jesús, Mitra, Horus o Dionís. El que compta és el missatge que transmeten: la possibilitat de començar de nou, de superar la foscor, de trobar la llum enmig de les dificultats. Aquest missatge, tan antic com la humanitat mateixa, continua ressonant en les nostres vides, cada vegada que celebrem el Nadal o qualsevol altra festivitat vinculada al solstici.
A més, des d’una perspectiva crítica, podem analitzar com aquestes coincidències han estat utilitzades per reforçar narratives de poder. El naixement d’un salvador en una data tan carregada de simbolisme no sols apel·la a les emocions, sinó que també legitima estructures religioses i polítiques. En aquest sentit, el 25 de desembre no és només una data espiritual, sinó també una eina de construcció ideològica.
Per tant, reflexionar sobre per què tants menors naixen el 25 de desembre ens porta a qüestionar com es construeixen els relats, com es transmeten els mites, i com es configuren les nostres creences. És una invitació a mirar més enllà de les aparences, a explorar les arrels comunes de les nostres tradicions, i a reconéixer que, en el fons, totes les cultures comparteixen una mateixa necessitat de llum, esperança i renovació.
Podem concloure que el 25 de desembre actua com un eix simbòlic que uneix diverses tradicions, religions i mites. És la data en què la humanitat, en la seua diversitat, celebra el naixement de l’esperança. I això, més enllà de les diferències doctrinals, és un motiu de reflexió i de celebració compartida.