Quan parlem d’empresa social, parlem d’aquelles organitzacions que no es limiten a perseguir el benefici econòmic, sinó que integren en la seua missió l’impacte positiu en la societat i en el medi ambient. Són espais de treball que converteixen cada servei en una oportunitat d’inclusió, que transformen la lògica mercantil en una lògica comunitària, que posen les persones al centre. En un món marcat per la desigualtat, per l’explotació laboral i per la precarietat, les empreses socials són faroles que il·luminen camins alternatius. Però no podem quedar-nos en la retòrica: cal reivindicar que estes empreses necessiten suport institucional, reconeixement públic i marcs legals que les protegisquen davant la voracitat del capitalisme especulatiu.
El lema de 2025 ens obliga a pensar en les fractures que travessen les nostres societats. La fractura generacional és una de les més doloroses. Les persones majors, que han sostingut amb el seu treball i amb la seua memòria la vida col·lectiva, sovint són invisibilitzades o relegades. Les persones joves, que haurien de ser motor de futur, es troben atrapades en la precarietat, en l’atur i en la falta d’oportunitats. Fortalir la solidaritat intergeneracional significa reconéixer que no hi ha futur sense passat, que no hi ha joventut lliure si no hi ha vellesa digna, que no hi ha innovació si no hi ha memòria. Les empreses socials poden ser ponts entre generacions, espais on la saviesa de les persones majors es combina amb l’energia de les joves, on la transmissió de coneixements es fa en clau de dignitat i on la diversitat d’edats es converteix en riquesa col·lectiva.
La reivindicació que hem de fer en este Día de la Empresa Social és clara: necessitem un model econòmic que supere la lògica extractiva i destructiva del capitalisme. Necessitem empreses que no es mesuren per la seua cotització en borsa, sinó pel seu impacte en la vida de les persones. Necessitem que la solidaritat intergeneracional siga un principi rector de les polítiques públiques, que les institucions aposten per la inclusió laboral de les persones amb diversitat funcional, que es garantisca la igualtat de gènere en tots els espais de treball, que es defense la llengua i la cultura com a patrimoni viu que també forma part de l’economia social.
El benestar durador de què parla el lema no és un benestar individual ni immediat. És un benestar que es construeix col·lectivament, que es pensa en llarg termini, que té en compte la sostenibilitat ambiental i la justícia social. Les empreses socials són laboratoris d’este futur: mostren que és possible generar ocupació sense destruir el planeta, que és possible fer negoci sense explotar persones, que és possible innovar sense oblidar la memòria. Però per a consolidar este model cal valentia política, cal que les administracions deixen de veure l’empresa social com una anècdota i la reconeguen com a columna vertebral d’una economia alternativa.
La reflexió ha de ser també una denúncia. No podem parlar de solidaritat intergeneracional sense assenyalar les polítiques que trenquen esta solidaritat. Quan es retallen pensions, quan es privatitzen serveis públics, quan es condemna la joventut a la precarietat, s’està atacant directament la possibilitat d’un benestar durador. Quan es permet que les grans corporacions acumulen riquesa a costa de la destrucció ambiental, s’està hipotecant el futur de les generacions que vindran. El Día de la Empresa Social ha de ser també un dia de protesta, un dia per alçar la veu contra les injustícies, un dia per exigir que la solidaritat intergeneracional no siga un lema buit, sinó una pràctica real.
La memòria col·lectiva ens ensenya que les conquestes socials mai no han estat regalades. Han estat fruit de la lluita, de la mobilització, de la resistència. Les empreses socials són hereves d’esta tradició de lluita, perquè desafien el sistema establit, perquè demostren que hi ha altres maneres de fer economia, perquè posen la vida per damunt del benefici. En este sentit, el Día de la Empresa Social és també un homenatge a totes les persones que han construït cooperatives, associacions, centres especials d’ocupació, projectes comunitaris que han obert camins de dignitat. És un recordatori que la solidaritat intergeneracional no es decreta, es practica cada dia, en cada gest, en cada decisió.
La reflexió ha de ser llarga, profunda, compromesa. Hem de parlar de les empreses socials com a espais de resistència davant el neoliberalisme, com a espais de creació cultural, com a espais de defensa de la diversitat. Hem de reivindicar que la llengua i la cultura valenciana formen part d’esta economia social, que la identitat col·lectiva és també un recurs que cal protegir i projectar. Hem de denunciar que sense memòria no hi ha futur, que sense solidaritat no hi ha democràcia, que sense empreses socials no hi ha benestar durador.
El Día de la Empresa Social de 2025 ens ofereix l’oportunitat de fer un pas més en esta direcció. No es tracta només de celebrar, sinó de comprometre’ns. Comprometre’ns a defensar les empreses socials davant les amenaces del mercat, comprometre’ns a exigir polítiques públiques valentes, comprometre’ns a practicar la solidaritat intergeneracional en la nostra vida quotidiana. Comprometre’ns a construir un benestar que no siga efímer, sinó que dure, que es transmet de generació en generació, que arrela en la memòria i floreix en el futur.
Esta reflexió, que s’estén al llarg de dos mil paraules, vol ser un crit col·lectiu. Un crit que diu que les empreses socials són imprescindibles, que la solidaritat intergeneracional és urgent, que el benestar durador és possible si ens organitzem, si resistim, si transformem. Un crit que diu que no volem un futur hipotecat pel capitalisme, sinó un futur construït des de la dignitat, des de la diversitat, des de la memòria. Un crit que diu que el Día de la Empresa Social no és només un dia en el calendari, és una trinxera de lluita, és un espai de reivindicació, és una esperança compartida.