En temps d’algoritmes i desinformació, la memòria històrica esdevé una trinxera. Davant la proliferació de discursos que blanquegen el franquisme, cal alçar la veu amb rigor, dignitat i compromís col·lectiu. No es tracta només de combatre els bulos que circulen per xarxes socials, sinó de defensar la veritat com a eina de justícia.
És indignant veure com es difonen afirmacions que atribueixen a Franco la creació de drets socials que, en realitat, són fruit de lluites obreres, avanços republicans i processos europeus previs. La Seguretat Social, les vacances pagades, l’educació pública o la sanitat no són llegats del dictador, sinó conquestes que ell va instrumentalitzar per maquillar una dictadura repressiva, censora i antidemocràtica. Repetir que “Franco va crear” allò que ja existia abans del seu règim és una forma de manipulació que pretén convertir el botxí en benefactor.
La memòria no és nostàlgia. És resistència. És el fil que connecta les generacions que van patir la repressió amb les que avui lluiten per una societat més justa. Quan es menteix sobre el passat, es destrueix el futur. Quan es glorifica el franquisme, es banalitza el dolor de les víctimes, s’insulta la dignitat dels exiliats, dels afusellats, dels silenciats.
Cal una pedagogia activa que desmunti les falsedats amb dades, però també amb emoció. Cal que les institucions, les escoles, els mitjans i les xarxes deixen de mirar cap a un altre costat. La memòria ha de ser política, pública i popular. No podem permetre que la ignorància siga el terreny fèrtil del feixisme.
Reivindicar la veritat històrica és defensar la democràcia. És dir que no tot s’hi val. Que no es pot construir convivència sobre la mentida. Que la pau no és silenci, sinó justícia. Que la llibertat no és amnèsia, sinó memòria viva.
Per això, cada vegada que algú diga que “amb Franco es vivia millor”, cal respondre amb fermesa, amb dades, amb noms, amb veus. Perquè la història no és patrimoni dels vencedors, sinó de qui la fa servir per no repetir els errors. I en eixa batalla, la memòria és la nostra millor arma.