El Cap d’Any és un crit silenciós que ens convida a parar, a escoltar-nos, a fer balanç. I en eixe balanç, inevitablement, apareixen les injustícies que hem patit, les lluites que hem encetat, les esperances que encara resistixen. Perquè no podem parlar del pas del temps sense parlar del que ens ha marcat, del que ens ha fet créixer, del que ens ha fet mal. I és en eixa reflexió on naix la reivindicació, on el desig de canvi es transforma en compromís.
Vivim en un món que sovint ens obliga a córrer, a produir, a competir. Un món que invisibilitza les cures, que menysté la diversitat, que margina les veus dissidents. Un món que, massa vegades, ens fa sentir que no som prou, que no encaixem, que no mereixem. I és precisament en el Cap d’Any on podem alçar la veu i dir que ja n’hi ha prou. Que volem un món més just, més amable, més inclusiu. Que volem relacions basades en el respecte, en l’empatia, en la tendresa. Que volem espais on totes les persones puguen ser, puguen estimar, puguen viure amb dignitat.
El Cap d’Any és també un moment per a recordar. Per a fer memòria de les persones que ens han deixat, de les que han lluitat abans que nosaltres, de les que han obert camins. És un moment per a agrair, per a reconéixer, per a honorar. Perquè sense memòria no hi ha futur. Perquè cada pas que fem està construït sobre les petjades de qui ens ha precedit. I en eixa memòria, també hi ha dolor, també hi ha absències, també hi ha silencis. Però són silencis que parlen, que ens interpel·len, que ens demanen que no oblidem.
I enmig de tot això, el Cap d’Any és també una festa. Una festa que pot ser íntima o multitudinària, sorollosa o serena, tradicional o alternativa. Però hauria de ser, sobretot, una festa que ens connecte amb el que som, amb el que volem ser. Una festa que celebre la vida, que celebre la resistència, que celebre l’amor. Una festa que no excloga, que no jutge, que no impose. Una festa que ens abrace, que ens cuide, que ens inspire.
Per això, este Cap d’Any, més enllà dels brindis i dels desitjos, cal que ens preguntem què volem canviar. Què volem defensar. Què volem construir. Cal que ens mirem amb honestedat, que reconeguem les nostres contradiccions, que ens comprometem amb allò que ens mou. Cal que deixem de banda les aparences, les presses, les exigències absurdes. Cal que ens donem permís per a sentir, per a descansar, per a sanar.
I cal, sobretot, que ens unim. Que deixem de competir i comencem a cooperar. Que deixem de jutjar i comencem a comprendre. Que deixem de tancar-nos i comencem a obrir-nos. Perquè el món que volem no es construirà des de la solitud, sinó des de la comunitat. Des de la solidaritat. Des de la sororitat. Des de l’afecte compartit.
Este Cap d’Any, reivindiquem el dret a ser. A ser com som, amb les nostres llums i les nostres ombres. Reivindiquem el dret a estimar sense por, a viure sense culpa, a somiar sense límits. Reivindiquem el dret a una vida plena, digna, lliure. I ho fem des de la paraula, des del gest, des de la mirada. Ho fem des de la festa, des del dol, des de la memòria. Ho fem des de la convicció que un altre món és possible, i que el podem començar a construir des d’ara, des d’ací, des de nosaltres.
Perquè cada Cap d’Any és una porta. Una porta que s’obri cap a l’esperança, cap a la transformació, cap a la utopia. I tenim el dret —i el deure— de travessar-la amb coratge, amb alegria, amb rebel·lia. Perquè el futur no està escrit, i som nosaltres qui el podem escriure. Amb cada decisió, amb cada acció, amb cada somni.
Així que, quan sonen les campanades, quan el rellotge marque la mitjanit, quan el cel s’ompliga de llums i de desitjos, recordem que no estem soles. Que som part d’un teixit, d’una xarxa, d’un moviment. Que som llavor de canvi, espurna de revolució, abraçada de vida. I brindem, sí. Però brindem per tot allò que volem defensar. Brindem per les persones que ens inspiren. Brindem per les causes que ens mouen. Brindem per la tendresa, per la justícia, per la llibertat.
Perquè el Cap d’Any no és només un final. És, sobretot, un principi. I cada principi és una oportunitat. Una oportunitat per a ser més valentes, més conscients, més compromeses. Una oportunitat per a fer del món un lloc millor. I eixa oportunitat comença ara. Comença amb tu. Comença amb nosaltres.